Maria-Mercè Marçal: Anàlisi de 'Bruixa de Dol' i la seva Trajectòria

Trajectòria i Anàlisi de 'Bruixa de Dol' de Maria-Mercè Marçal

2. Trajectòria de Marçal:

Bruixa de dol (1979) va ser el segon llibre de poemes publicat per Maria-Mercè Marçal, després de Cau de llunes (1977). La resta de la producció poètica de l’autora és posterior. El seu últim llibre poètic va ser: Raó del cos (2000).

Maria-Mercè Marçal publica Bruixa de dol (1979) i es comença a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també pel seu paper com a animadora de grups feministes. Col·labora en publicacions com Reduccions, Dones en lluita i participa en el muntatge La sala de nines, de Mercè Rodoreda.

El poemari va ser escrit un any després que se celebressin, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, on el moviment feminista del país va mostrar la seva força i la seva raó per emprendre una transició del franquisme a la democràcia, on feia falta el canvi social, polític i econòmic, però sobretot el canvi de mentalitat.

El 1977 va ser un any important en la seva vida, perquè hi va haver canvis i trasbalsos sentimentals i de tota mena. Al títol i en l'obra, el ressò dels aspectes amables de la infantesa que són representats per les bruixes amb l'escombra i les fades, però hi ha el dol per les bruixes, dones sàvies, perseguides i massacrades al llarg de la història, i el dol de sentir-se, ella també, sola i estranya, com a dona jove que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional.

3. Descripció del llibre. El títol: referents i sentit

Títol de l'obra --> doble influència. Per una banda, té relació amb Foix, qui crea el llibre de sonets sol, i de dol. D'altra banda, té relació amb la cançó popular (plou i fa sol, les bruixes es pentinen...). La font de Foix representa la font culta i la cançó popular és la font popular.

En aquesta obra la dona és representada per la BRUIXA --> gran simbologia. La bruixa, encarnadura d’un poder ocult, monstruós, postergat socialment en el terreny del malefici i del perill. La bruixa sota la imatge del dol a causa de la llarga història de repressions que ha patit. La bruixa, símbol d’un model determinat de dona, el de la dona transgressora. La bruixa va de “dol” per tot un recorregut històric d’injustícies i desigualtats. Però com en la cançó infantil, “plou i fa sol”, és a dir que no tot és dolent. El llibre és molt reivindicatiu des de l’optimisme.

4. Estructura: les dues parts del llibre

- Les edicions: La primera edició de Bruixa de dol (1979) assenyala al seu índex que es divideix en dues parts: Bruixa de dol i Les fades i les bruixes s’estimen. De la primera edició se’n van fer tres reedicions i després del tancament de l’editorial Llibres del Mall, Bruixa de dol es va tornar a editar en una col·lecció i editorials noves.

- La primera part del llibre és la part més extensa, comença amb la "Divisa" i té "Foc de pales" amb cinc composicions, "Tombant" amb dotze, "Foguera Joana" amb nou i "Bruixa de dol" amb tretze. Els poemes, en la seva major part, són amb versos d'art menor i rima assonant, alguns amb tornada, menys els tretze sonets de "Bruixa de dol" que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.

Es comença explicant els records d'infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació amb vacil·lacions, passant per Carnestoltes i Sant Joan.

- La primera part remet, cronològicament, a tres relacions amoroses diferents, amb espurnes de felicitat fugaç però també amb el contrapunt d’antagonisme entre homes i dones. Als primers versos la persona estimada és vista mitjançant antítesis i oxímorons; la persona amb la qual s’estableix relació amorosa és tractada “d’amic i desamic”, de “déu i diable”, és per això que la vivència de l’amor tendeix a una realització, sobretot física: el desig para la trampa del plaer, però la relació amorosa acaba sent una fruita amarga. La història d’amor podria ser una síntesi dels cinc anys d’experiència matrimonial.

1- La Generació poètica dels 70:

- En gran manera, l’aparició de Llibres del Mall el 1973 és indestriable de la cruïlla històrica sorgida amb l’acabament del franquisme i l'albada de la democràcia, la reconstrucció nacional al voltant de la idea de Països Catalans, l’esclat del maig del 68, el moviment beat o la contracultura. El desig insatisfet dels joves escriptors catalans necessitava saba nova, nous reptes de futur. Sobretot escrivien col·leccions de poesia des d’una òptica històrica (educacional, lingüística, econòmica, social, política) i estètica amb un important treball lingüístic que intenta legitimar-se amb un contradiscurs poètic distint als discursos de les generacions immediatament anteriors. D’aquí prové la seva recuperació de la imaginació creadora de la modernitat i de les avantguardes.

- Maria Mercè Marçal començà a impartir classes de llengua catalana a l’ensenyament secundari, professió que ella considerava un acte de compromís amb la llengua i amb la classe obrera, i en què treballà tota la vida. Aquesta voluntat d’implicació es concretà en la fundació de l’editorial Llibres del Mall l’any 1973 juntament amb Ramon Pinyol, Miquel de Palol i Xavier Bru de Sala, un projecte que suposà una alenada d’aire fresc per a la poesia catalana amb la recuperació d’autors catalans i formes tradicionals pròpies de Brossa, Foix, Riba, Vinyoli, Papasseit i Palau i Fabre, romàntics com Blake i simbolistes com Baudelaire i Mallarmé.

- El naixement dels Llibres del Mall coincidí amb una nova tendència poètica i amb l’eclosió de revistes com L’Espill, Quaderns de Ponent, o La font del cargol. La nova fornada de poetes del 70, entre els quals Marçal, deixà enrere el realisme social i atorgà una importància cabdal a l’expressivitat i al llenguatge, per la qual cosa van ser titllats de “formalistes” per la crítica, etiqueta que mai va convèncer la nova generació ja que arrossegava connotacions negatives de gratuïtat i futilitat.