Marc legal del comerç a Catalunya: competències, normativa i tipologia comercial

Principis i Legislació Comercial

Principi de jerarquia normativa

Principi de jerarquia normativa: Segons aquest principi, les normes de rang inferior no poden contradir ni vulnerar allò que està establert en una norma de rang superior.

Legislació Aplicable

Legislació local: És l'encarregada de desenvolupar la normativa que s'aplica en el seu àmbit territorial mitjançant ordenances municipals.

Legislació autonòmica: Intervé en l'activitat comercial i regula diverses qüestions, especialment l'obertura de grans establiments comercials i els horaris comercials.

Article 121 EAC: Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l'activitat firal no internacional i l'ordenació administrativa de l'activitat comercial.

Entitats Rellevants a Catalunya

Òrgans de la Generalitat

Departament d'Empresa i Ocupació: Òrgan del govern de la Generalitat de Catalunya on s'exerceixen les competències en matèria de comerç i consum.

Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM): Entitat especialitzada en la gestió de promoció de comerç, artesania i moda catalana.

Agència de Suport a l'Empresa Catalana (ACCIÓ): Agència per la competitivitat de l'empresa de la Generalitat de Catalunya especialitzada en el foment de la innovació i la internacionalització empresarial.

Agència Catalana del Consum: Executa les polítiques en matèria de defensa i protecció dels consumidors.

Altres Entitats

Cambres de Comerç: Representen les empreses, són portaveus de les empreses.

Tipologia Comercial

Classificació d'Establiments Comercials

Classificació dels establiments comercials:

• Petits establiments comercials: < 800 m².
• Mitjans establiments comercials: > 800 m² i < 1.300 m².
• Grans establiments comercials: > 1.300 m² i < 2.500 m².
• Grans establiments comercials territorials: > 2.500 m².

Tipus de Comerç

Comerç interior: Són les relacions comercials que s'estableixen dins d'un país, és a dir, l'intercanvi de béns i serveis.

Comerç exterior: Manté relacions comercials amb altres països mitjançant la globalització amb exportacions i importacions.

Marc Competencial (Estat vs. Comunitats Autònomes)

Tipus de Competències

• Competències exclusives: Matèries en què el Govern català podrà exercir funcions legislatives, reglamentàries i executives, excloent tota intervenció de l’Administració central.
• Competències compartides: L’Estat té la potestat per fixar els principis generals o normes de caràcter bàsic que posteriorment han de desenvolupar i aplicar totes les comunitats autònomes.
• Competències executives: La Generalitat aprovarà les corresponents disposicions per a executar la legislació estatal.

Distribució segons la Constitució Espanyola

Article 148 CE: Les comunitats autònomes reuneixen competències en ports i aeroports que no siguin d'interès general; fires interiors; foment i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial; museus, biblioteques i conservatoris de música d'interès per a la Comunitat Autònoma.

Article 149 CE: L’Estat té competència exclusiva sobre: Marina mercant i abanderament de vaixells; il·luminació de costes i senyals marítims; ports d’interès general; aeroports d’interès general; control de l'espai aeri, trànsit i transport aeri, servei meteorològic i matriculació d'aeronaus; Defensa i Forces Armades; Administració de Justícia; Legislació mercantil, penal i penitenciària (competència de l'Estat).

Fonts del Dret i Ordenament Jurídic

Fonts del Dret

Fonts de dret: Fan referència a quin és l’origen del dret i quina és la procedència de les normes de l’Estat espanyol.

Fonts Directes

• Llei: Conjunt de normes i disposicions dictades per l’autoritat competent.
• Costum: Norma de conducta nascuda de la pràctica social reiterada i considerada obligatòria per la comunitat.
• Principis generals del dret: Fonaments basats en criteris d’ètica, d’equitat, de lògica, sentit comú i justícia, que informen l'ordenament jurídic.

Fonts Indirectes

• Tractats internacionals: Acords subscrits per l'Estat amb altres subjectes de dret internacional (p. ex., el Tractat de la Unió Europea - Maastricht, 1992).
• Jurisprudència: Doctrina que emana de les sentències dels tribunals superiors (especialment del Tribunal Suprem) en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret, servint de pauta per a jutges i tribunals inferiors.

Ordenament Jurídic

Ordenament jurídic: Conjunt organitzat i sistemàtic de normes jurídiques d’un estat que regeixen una societat, regulant la conducta de les persones i les seves relacions.