Nul·litat i anul·labilitat dels actes administratius, i còmput de terminis

4.2. Nul·litat i anul·labilitat

Els actes administratius en què concorren tots els Elements que han d’integrar-los són vàlids, però pot haver-hi algun defecte o Vici que afecti algun d’aquests elements, i en aquest cas diem que els actes Són invàlids. Segons la importància i transcendència del defecte, es Distingeixen dos tipus d’actes invàlids:

Actes Nuls de ple dret i actes anul·lables

Actes Nuls de ple dret

La nul·litat és un vici de tal magnitud que implica que l’acte al qual afecta no té efectes Jurídics vàlids. Tot i que es corregeixi el defecte, l’acte no pot esmenar-se.
Els actes nuls de ple dret són:

-Els que Lesionin els drets i les llibertats constitucionals.

-Els que hagi Dictat un òrgan manifestament incompetent.

-Els que Tinguin un contingut impossible.

-Els que Siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.

-Els dictats Prescindint totalment i absolutament de procediment establert legalment.

-Els actes Contraris a l’ordenament jurídic.

-Qualsevol Altre que s’estableixi legalment.

Actes Anul·lables

L’anul·labilitatés la Possibilitat que s’anul·
Li alguna disposició administrativa que incorri en algun Defecte si no s’esmena en el termini establert. Els actes anul·lables Produeixen efectes mentre no siguin anul·lats.
Els actes anul·lables són:

-Els actes de L’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic.

-El defecte de Forma, si l’acte no té els requisits formals indispensables per aconseguir el Seu fi o dóna lloc a la indefensió dels interessats.

-La Realització d’actuacions administratives fora del temps establert quan així ho Imposi la naturalesa del terme o termini.

L’òrgan que declari la nul·litat o anul·li les Actuacions disposarà sempre la conservació D’aquells actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si No s’hagués comès la infracció. Els actes nuls o anul·lables que, tanmateix, Continguin els elements constitutius d’un altre de diferent produiran els Efectes d’aquest.

L’Administració pot convalidar els actes Anul·lables, i esmenar els vicis de què pateixin. L’acte de convalidació esdevé Efectiu des de la seva data, excepte allò disposat per a la retroactivitat dels Actes administratius.

Si el vicis consisteix en la falta d’alguna autorització, l’acte pot ser convalidat mitjançant L’atorgament d’aquesta per l’AEH competent. Si el vici consisteix en incompetència no determinant de nul·litat, Pot fer la convalidació l’òrgan competent quan sigui superior jeràrquic del que Hagi dictat l’acte viciat.

5 >> Termes i terminis

Els termes i terminis que s’estableixen en les Lleis obliguen tant les autoritats iel Personal al servei de les administracions públiques com els interessats en els Procediments administratius.

El termini és Un període de temps durant el qual es pot fer algun acte (per exemple, si es dóna Un termini de 10 dies per a un tràmit, el tràmit pot fer-se en qualsevol moment Dins aquests dies).

El terme és El moment en quès’ha de fer algun Acte (per exemple, si es fixa un terme de 10 dies per a un tràmit, aquest ha de Fer-se quan hagin transcorregut aquests dies).

5.1 > Còmput de terminis

La Llei 39/2015, d’Octubre, del procediment administratiu comú de les administracions Públiques recull les normes sobre com cal comptar els terminis en els Procediments administratius.

Sempre que per llei o en el Dret de la Uníó Europea no s’expressi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per dies S’entén que aquests són hàbils, i se n’exclou del còmput els dissabtes, els Diumenges i els declarats festius.

Quan els terminis s’assenyalin per dies naturals, Cal fer constar aquesta circumstància en les notificacions corresponents.

Inici del còmput:

els Terminis es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la Notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següents a Aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci Administratiu.

Fi del còmput:

es Produeix de diferent manera segons els terminis estiguin expressats en dies, Mesos o anys:

oTerminis expressats en dies:
es Compten els dies hàbils Transcorregut des de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o Publicació.

oTerminis expressats en mesos o anys:
es Compten de data a data. Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil s’entén Prorrogat al primer dia hàbil següent. Si en el mes de venciment no hi ha dia Equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entén que el termini expira L’últim dia del mes.

5.2 > Calendaris

L’Administració General de l’Estat i les Administracions de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, han de fixar En el seu àmbit respectiu el calendari de dies inhàbils a l’efecte de còmputs De terminis.

El calendari aprovar per les comunitats autònomes Comprèn els dies inhàbils de les entitats que integren l’Administració local Corresponent al seu àmbit territorial, a les quals s’ha d’aplicar.

Aquest calendari ha de publicar-se abans del Començament de cada any en el diari oficial que correspongui i en altres Mitjans de difusió que en garanteixin el coneixement pels ciutadans.

Quan un dia sigui hàbil al municipi o la comunitat Autònoma en què resideixi l’interessat, i inhàbil en el seu de l’òrgan Administratiu, o al revés, es considera inhàbils en tot cas.

5.3 > Ampliació de terminis

L’Administració, excepte precepte en contra, pot Concedir d’ofici o a petició dels interessats una ampliació dels terminis Establerts, que no excedeixi de la meitat d’aquets, si les circumstàncies ho Aconsellen i amb això no es perjudiquen drets de tercers. Cal notificar l’acord D’ampliació als interessats.

Tant la petició dels interessats com la decisió Sobre l’ampliació han de produir-se, en tot cas, abans del venciment del Termini de què es tracti. En cap cas pot ser objecte d’ampliació un termini ja Vençut.

5.4 > Tramitació d’urgència

Quan raons d’interès públic ho aconsellin, es pot Acordar, d’ofici o a petició de l’interessat, l’aplicació al procediment de la Tramitació d’urgència, per la qual es redueixen A la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, excepte Els relatius a la presentació de sol·licituds i recursos. No pot interposar-se Cap recurs contra l’acord que declari l’aplicació de la tramitació d’urgència Al procediment, sense perjudici de l’escaient contra la resolució que posi fi Al procediment.

4.2. Nul·litat i anul·labilitat

Els actes administratius en què concorren tots els Elements que han d’integrar-los són vàlids, però pot haver-hi algun defecte o Vici que afecti algun d’aquests elements, i en aquest cas diem que els actes Són invàlids. Segons la importància i transcendència del defecte, es Distingeixen dos tipus d’actes invàlids:

Actes Nuls de ple dret i actes anul·lables

Actes Nuls de ple dret

La nul·litat és un vici de tal magnitud que implica que l’acte al qual afecta no té efectes Jurídics vàlids. Tot i que es corregeixi el defecte, l’acte no pot esmenar-se.
Els actes nuls de ple dret són:

-Els que Lesionin els drets i les llibertats constitucionals.

-Els que hagi Dictat un òrgan manifestament incompetent.

-Els que Tinguin un contingut impossible.

-Els que Siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.

-Els dictats Prescindint totalment i absolutament de procediment establert legalment.

-Els actes Contraris a l’ordenament jurídic.

-Qualsevol Altre que s’estableixi legalment.

Actes Anul·lables

L’anul·labilitatés la Possibilitat que s’anul·li alguna disposició administrativa que incorri en algun Defecte si no s’esmena en el termini establert. Els actes anul·lables Produeixen efectes mentre no siguin anul·lats.
Els actes anul·lables són:

-Els actes de L’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic.

-El defecte de Forma, si l’acte no té els requisits formals indispensables per aconseguir el Seu fi o dóna lloc a la indefensió dels interessats.

-La Realització d’actuacions administratives fora del temps establert quan així ho Imposi la naturalesa del terme o termini.

L’òrgan que declari la nul·litat o anul·li les Actuacions disposarà sempre la conservació D’aquells actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si No s’hagués comès la infracció. Els actes nuls o anul·lables que, tanmateix, Continguin els elements constitutius d’un altre de diferent produiran els Efectes d’aquest.

L’Administració pot convalidar els actes Anul·lables, i esmenar els vicis de què pateixin. L’acte de convalidació esdevé Efectiu des de la seva data, excepte allò disposat per a la retroactivitat dels Actes administratius.

Si el vicis consisteix en la falta d’alguna autorització, l’acte pot ser convalidat mitjançant L’atorgament d’aquesta per l’AEH competent. Si el vici consisteix en incompetència no determinant de nul·litat, Pot fer la convalidació l’òrgan competent quan sigui superior jeràrquic del que Hagi dictat l’acte viciat.

5 >> Termes i terminis

Els termes i terminis que s’estableixen en les Lleis obliguen tant les autoritats iel Personal al servei de les administracions públiques com els interessats en els Procediments administratius.

El termini és Un període de temps durant el qual es pot fer algun acte (per exemple, si es dóna Un termini de 10 dies per a un tràmit, el tràmit pot fer-se en qualsevol moment Dins aquests dies).

El terme és El moment en quès’ha de fer algun Acte (per exemple, si es fixa un terme de 10 dies per a un tràmit, aquest ha de Fer-se quan hagin transcorregut aquests dies).

5.1 > Còmput de terminis

La Llei 39/2015, d’Octubre, del procediment administratiu comú de les administracions Públiques recull les normes sobre com cal comptar els terminis en els Procediments administratius.

Sempre que per llei o en el Dret de la Uníó Europea no s’expressi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per dies S’entén que aquests són hàbils, i se n’exclou del còmput els dissabtes, els Diumenges i els declarats festius.

Quan els terminis s’assenyalin per dies naturals, Cal fer constar aquesta circumstància en les notificacions corresponents.

Inici del còmput:

els Terminis es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la Notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següents a Aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci Administratiu.

Fi del còmput:

es Produeix de diferent manera segons els terminis estiguin expressats en dies, Mesos o anys:

oTerminis expressats en dies:
es Compten els dies hàbils Transcorregut des de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o Publicació.

oTerminis expressats en mesos o anys:
es Compten de data a data. Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil s’entén Prorrogat al primer dia hàbil següent. Si en el mes de venciment no hi ha dia Equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entén que el termini expira L’últim dia del mes.

5.2 > Calendaris

L’Administració General de l’Estat i les Administracions de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, han de fixar En el seu àmbit respectiu el calendari de dies inhàbils a l’efecte de còmputs De terminis.

El calendari aprovar per les comunitats autònomes Comprèn els dies inhàbils de les entitats que integren l’Administració local Corresponent al seu àmbit territorial, a les quals s’ha d’aplicar.

Aquest calendari ha de publicar-se abans del Començament de cada any en el diari oficial que correspongui i en altres Mitjans de difusió que en garanteixin el coneixement pels ciutadans.

Quan un dia sigui hàbil al municipi o la comunitat Autònoma en què resideixi l’interessat, i inhàbil en el seu de l’òrgan Administratiu, o al revés, es considera inhàbils en tot cas.

5.3 > Ampliació de terminis

L’Administració, excepte precepte en contra, pot Concedir d’ofici o a petició dels interessats una ampliació dels terminis Establerts, que no excedeixi de la meitat d’aquets, si les circumstàncies ho Aconsellen i amb això no es perjudiquen drets de tercers. Cal notificar l’acord D’ampliació als interessats.

Tant la petició dels interessats com la decisió Sobre l’ampliació han de produir-se, en tot cas, abans del venciment del Termini de què es tracti. En cap cas pot ser objecte d’ampliació un termini ja Vençut.

5.4 > Tramitació d’urgència

Quan raons d’interès públic ho aconsellin, es pot Acordar, d’ofici o a petició de l’interessat, l’aplicació al procediment de la Tramitació d’urgència, per la qual es redueixen A la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, excepte Els relatius a la presentació de sol·licituds i recursos. No pot interposar-se Cap recurs contra l’acord que declari l’aplicació de la tramitació d’urgència Al procediment, sense perjudici de l’escaient contra la resolució que posi fi Al procediment.