Foix: anàlisi del poema Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

Anàlisi del Poema "Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles" de J.V. Foix

Aquest poema a comentar, “Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles”, va ser escrit per J.V. Foix.

Biografia de J.V. Foix

J.V. Foix va néixer a Sarrià el 28 de gener del 1893 i va morir a Barcelona el 29 de gener del 1987. Va ser un poeta, periodista i assagista català, i un dels avantguardistes literaris més destacats del segle XX.

Estil i Obres Literàries de J.V. Foix

L'any 1916, J.V. Foix va començar a col·laborar a La Revista, on va publicar els seus primers poemes el 1917. Pel que fa a les seves obres, J.V. Foix escrivia en tres estils literaris diferents:

• Poemes en prosa: Caracteritzats per la seva llibertat formal.
• Sonets: Dels quals destaca el poemari Sol i de dol.
• Poemes en versos: Com Les irreals omegues.

Anàlisi Temàtica: El Diàleg entre Passat i Present

Quant al poema a comentar, J.V. Foix destaca el seu gust per recordar el passat i abraçar el nou. Per expressar-ho, utilitza paraules com batalles, setges, fèrries tenalles, embragat o peça llosca. Tanmateix, el que realment subratlla aquest desig de connectar passat i present és l’últim vers, que diu així: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

En la primera estrofa, J.V. Foix parla del passat, expressant el seu plaer per passejar per les muralles i recordar el temps antic. En canvi, la segona estrofa ens transmet el seu interès per les noves màquines d’avui en dia, com el cotxe.

Cal destacar que en les dues últimes estrofes, el poeta transmet la seva fascinació tant pel passat com pel nou. Això ho fa amb versos com:

• Referència al passat:
  • “l’ombra suau d’un tell”
  • “l’antic museu, les madones borroses”
• Referència al nou:
  • “I enfilar colls, seguir per valls ombroses, Vèncer rebent, els guals”
  • “el pintar extrem d’avui”

Estructura i Recursos Literaris del Poema

Pel que fa a la forma del poema, és un sonet compost per dues quartetes i dos tercets, amb una rima de tipus ABBA, CDD.

Quant a la mètrica, cal destacar que aquest poema és un decasíl·lab, ja que cada vers presenta una cesura composta per dos hemistiquis de 4 + 6 síl·labes.

En les diferents estrofes, J.V. Foix utilitza diverses figures literàries:

• Primera estrofa:
  • Asíndeton: En el primer i l’últim vers.
  • Anàfora: Repetició de les paraules “i al”.
• Segona estrofa:
  • Hipèrbaton: Tota l'estrofa.
• Tercera estrofa:
  • Sinestèsia: En l’últim vers.
• Quarta estrofa:
  • Antítesi: En el segon i tercer vers.

A més, si observem el poema en la seva totalitat, podem afirmar que és una gran antítesi, ja que el nou i el vell són dues idees oposades. També cal subratllar que totes les paraules que fan referència al nou i al vell, com peça llosca, embragatge, batalles o setge, són metàfores que representen aquestes dues realitats.