Magistratures i institucions de la República Romana: resum

Les Magistratures de la República Romana

Els Censors

Era la magistratura més prestigiosa a Roma. Eren nomenats cada cinc anys i la seva funció principal era classificar els ciutadans romans segons la fortuna de cadascun. També tenien la potestat d'incloure nous membres al Senat o d'excloure'n.

Els Cònsols

Eren els dos màxims representants del poder executiu. Tenien quatre funcions principals:

• Convocar i presidir el Senat.
• Proposar l'aprovació de lleis.
• Comandar l'exèrcit.
• Gestionar les finances.

Els Edils

S'ocupaven de qüestions administratives i de gestió diària, com el manteniment de les vies públiques i la vigilància de la ciutat.

Els Qüestors

Eren els encarregats de gestionar les finances públiques de Roma i les de l'exèrcit en campanya, sota la supervisió dels Cònsols.

Els Tribuns de la Plebs

Eren els representants del poble. El protegien mitjançant l'exercici del dret a veto davant els magistrats. Podien proposar lleis i protegir qualsevol ciutadà que demanés ajut.

El Dictador i el Mestre de Cavalleria

El Dictador era nomenat pels Cònsols en casos de perill. El seu mandat durava sis mesos com a màxim i havia de compartir el poder amb un subordinat, el Mestre de Cavalleria.

Els Pretors

N'eren setze, distribuïts en dues classes: els que s'encarregaven d'administrar justícia i aquells que ho feien quan intervenia en el procés un estranger.

Els Jurats

Format per cent cinc membres, s'encarregaven de les qüestions relacionades amb la propietat i les herències, i actuaven en casos d'alliberament d'esclaus.

Institucions Clau de la República

El Senat

Era una assemblea formada per sis-cents membres, designats pels Censors. Era el màxim òrgan de representació de la constitució republicana. Totes les decisions havien de ser ratificades pels senadors. Era una assemblea amb caràcter vitalici, la qual cosa assegurava la continuïtat de la política romana durant tot el període republicà.

Les Assemblees o Comicis

Els ciutadans romans es reunien periòdicament seguint tres criteris diferents i exercien funcions diverses. Les funcions principals dels comicis eren:

• Escollir els Cònsols, els Pretors i els Censors.
• Dictar les penes de mort.
• Declarar la guerra i votar lleis.

Tipus d'Assemblees

1. Les Cúries: Eren trenta agrupacions que només tenien una funció religiosa simbòlica, que consistia a atorgar l'imperium als magistrats que tenien dret a exercir-lo.
2. Segons el lloc de residència: Els ciutadans estaven distribuïts en quatre tribus urbanes (a les quals pertanyien els habitants de Roma) i trenta-una de rurals (a les quals pertanyia la resta de ciutadans romans de l'Imperi).
3. Segons la seva fortuna: Els ciutadans es distribuïen en cinc classes, fins a un total de 193.

Principis Constitucionals de les Magistratures

Periodicitat

Tots els càrrecs eren anuals. Les eleccions tenien lloc al mes de juliol, tret dels Censors i dels magistrats inferiors.

Col·legialitat

Les decisions s'havien de prendre amb l'acord de tots els qui exercien una mateixa magistratura. Tots tenien el dret de la intercessio (veto mutu).

Edat Mínima (Cursus Honorum)

Quan un ciutadà arribava a la majoria d'edat, adquiria tots els drets polítics, incloent-hi el dret a ser candidat i el dret a vot. En el segle I aC, l'accés a la Qüestura, que és el primer graó de la carrera política, era permès als trenta-un anys, i l'accés al Consolat als quaranta-tres.

Reiteració

Els romans no podien presentar-se a unes eleccions per ocupar un càrrec que ja haguessin exercit abans fins al cap de cinc anys.

Auspicis

Els magistrats amb auspicis menors (Edils i Qüestors) podien consultar els déus només a Roma; la resta (magistrats amb auspicis majors) els podia consultar arreu.

Imperium

Era el dret de decidir sobre la vida o la mort dels ciutadans (poder suprem de comandament).

Inviolabilitat

Qualitat que tenien alguns magistrats, segons la qual ningú podia agredir-los ni tampoc els seus béns.