Llengua catalana durant els segles XIV i XV: expansió, cancelleria reial i esplendor

Llengua durant el segle XIV

Durant els segles XII, XIII i XIV té lloc la gran expansió territorial de la Corona d’Aragó i es desenvolupa el procés de repoblació dels territoris conquerits. Es va consolidar una norma que permetia que el català arribés arran de les conquestes dels territoris musulmans, iniciades per Jaume I, i del Regne de Mallorca. Només a la ciutat de l'Alguer, a Sardenya, es va implantar el català com a llengua que encara es continua parlant actualment.

El nom de la llengua

En aquesta època, i malgrat la consciència unitària, s’usen noms genèrics per referir-se a la llengua, com ara romanç. Són més freqüents les denominacions com català o catalanesc. Es documenten també denominacions particularistes, i es manté la consciència unitària.

La cancelleria reial

És una institució administrativa creada a mitjan segle XIII per regular la documentació del conjunt de territoris de la Corona d’Aragó. Les llengües institucionals són el llatí, el català i l’aragonès. Es va desenvolupar la llengua catalana per dues raons:

• Representa un focus de renovació cultural: incorpora les noves tendències humanístiques en la tradició eclesiàstica, la tradició científica i, més endavant, la italiana.
• Crea un model de llengua, una koiné: usada en la documentació administrativa, es caracteritzava per seguir unes pautes lingüístiques unificadores.

Llengua durant el segle XV

La unificació promoguda per la cancelleria reial fou un dels factors que va possibilitar que el segle XV es consideri el període de màxima esplendor. Factors:

• Aparició d’estudis de correcció idiomàtica i lexicogràfics.
• L’extensió de l’ús del català en tots els àmbits.
• La producció literària.

La ciutat de València

En el segle XV la Corona d’Aragó es trasllada de Barcelona a València per diversos fets, com ara la pesta o les revoltes dels camperols. València es converteix en el punt neuràlgic per al desenvolupament comercial, econòmic i cultural del Mediterrani occidental. Aquest auge concentra a València la producció literària de l’època. De fet, els autors del Segle d’Or són valencians o residents a València.

La llengua de la cort

Aquest esplendor començà a trontollar ja en aquest mateix segle, arran de la mort sense descendència del rei de la Corona d’Aragó, Martí l’Humà. Es planteja l’elecció com a sobirà de la Corona d’Aragó entre diversos candidats, i el conegut com a Compromís de Casp posa fi a la dinastia reial catalana i entronitza una dinastia castellana, la dels Trastàmara.

El plurilingüisme del segle XV

Van ser tres les llengües presents:

• Aragonès: fins al segle XV, la cancelleria reial havia reservat l’aragonès per als afers administratius d’Aragó.
• Italià: Alfons el Magnànim va establir la cort a Sicília i posteriorment a Nàpols.