El conflicte rabassaire i la revolució d'Octubre del 1934 a Catalunya
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 17,74 KB
Actualizado el
Resumen
El text explica el conflicte rabassaire a Catalunya durant la Segona República, centrat en la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament el 1934 i anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals. També recull la revolució d'Octubre del 1934, la proclamació de la República Catalana i la crisi del segon bienni que va portar a les eleccions del febrer del 1936.
Puntos clave
- El Parlament de Catalunya va aprovar l'abril del 1934 la Llei de contractes de conreu, que garantia als rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven.
- El Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar la llei inconstitucional i en va anul·lar els efectes; la Generalitat va tornar a aprovar una llei gairebé idèntica el setembre del 1934.
- El 5 d'octubre del 1934 la CEDA va entrar al govern amb tres carteres ministerials, cosa que va provocar una vaga general i la revolució minera a Astúries.
- El 6 d'octubre del 1934 Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola; el govern va declarar l'Estat de guerra i va detenir els membres de la Generalitat.
- Després de la revolució, a Catalunya es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i es va anul·lar definitivament la Llei de contractes de conreu.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
A Catalunya el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra i les divergències amb el nou govern central no es van fer esperar. Cap de les contrareformes decidides pel govern de Lerroux no era ben vista per la Generalitat.
Però l'enfrontament es va produir arran de la qüestió rabassaire. L'Abril del
1934, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de conreu, que garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern. Els propietaris, es van mostrar contraris al contingut de la llei.
Per tal d'anul•lar-ne els efectes, van cercar l'ajut de la majoria conservadora a les corts i van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que en va determinar la inconstitucionalitat i en va anul-lar els efectes. El govern de la Generalitat no en va acceptar l'anul-lació i al Setembre del 1934 va tornar a aprovar una llei pràcticament idèntica a l'anterior. L'enfrontament va posar en evidència les grans diferències polítiques i socials tant entre els partits de dretes i d'esquerres catalanistes i entre el govern de la Generalitat i el govern central.
A Catalunya el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra i les divergències amb el nou govern central no es van fer esperar. Cap de les contrareformes decidides pel govern de Lerroux no era ben vista per la Generalitat.
Però l'enfrontament es va produir arran de la qüestió rabassaire. L'Abril del 1934, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de conreu, que garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern. Els propietaris, es van mostrar contraris al contingut de la llei. Per tal d'anul•lar-ne els efectes, van cercar l'ajut de la majoria conservadora a les corts i van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que en va determinar la inconstitucionalitat i en va anul-lar els efectes. El govern de la Generalitat no en va acceptar l'anul-lació i al Setembre del 1934 va tornar a aprovar una llei pràcticament idèntica a l'anterior. L'enfrontament va posar en evidència les grans diferències polítiques i socials tant entre els partits de dretes i d'esquerres catalanistes i entre el govern de la Generalitat i el govern central.
A Catalunya el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra i les divergències amb el nou govern central no es van fer esperar. Cap de les contrareformes decidides pel govern de Lerroux no era ben vista per la Generalitat.
Però l'enfrontament es va produir arran de la qüestió rabassaire. L'Abril del 1934, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de conreu, que garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern. Els propietaris, es van mostrar contraris al contingut de la llei. Per tal d'anul•lar-ne els efectes, van cercar l'ajut de la majoria conservadora a les corts i van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que en va determinar la inconstitucionalitat i en va anul-lar els efectes. El govern de la Generalitat no en va acceptar l'anul-lació i al Setembre del 1934 va tornar a aprovar una llei pràcticament idèntica a l'anterior. L'enfrontament va posar en evidència les grans diferències polítiques i socials tant entre els partits de dretes i d'esquerres catalanistes i entre el govern de la Generalitat i el govern central.
5.4. La revolució d'Octubre del 1934
Davant la mobilització obrera la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar directament en el govern amb l'amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va accedir a aquestes peticions i el 5 d'Octubre del 1934 va atorgar tres carteres ministerials al partit de Gil Robles. L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.L'endemà de la formació del nou govern, es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació del nou govern. El moviment va fracassar i per la resposta contundent del govern, que va decretar l'Estat de guerra.A Astúries els minaires van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Columnes de minaires armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre una gran part de les casernes de la guàrdia civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d'aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d'aigua i d'electricitat. Els minaires van enfrontar-se amb les forces de l'ordre. Per reprimir la revolta, el govern va enviar-hi des d'Àfrica la Legió, comandada pel general Francisco Franco. La resistència es va prolongar durant Déu dies, però finalment la revolta va ser vençuda. A Catalunya la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, Lluís Companys, que volia evitar l'entrada de la CEDA al govern. El 6 d'Octubre Companys va proclamar la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola i, sindicats d'esquerra organitzava una vaga general. El govern va declarar l'Estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit, comandat pel general Batet, va ocupar el palau de la Generalitat. Hi va havermolts detinguts, entre ells els membres del govern de la Generalitat i tots els diputats, alcaldes i regidors que havien donat suport a la insurrecció, Azaña també va ser empresonat.
5.4. La revolució d'Octubre del 1934
Davant la mobilització obrera la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar directament en el govern amb l'amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va accedir a aquestes peticions i el 5 d'Octubre del 1934 va atorgar tres carteres ministerials al partit de Gil Robles. L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.L'endemà de la formació del nou govern, es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació del nou govern. El moviment va fracassar i per la resposta contundent del govern, que va decretar l'Estat de guerra.A Astúries els minaires van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Columnes de minaires armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre una gran part de les casernes de la guàrdia civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d'aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d'aigua i d'electricitat. Els minaires van enfrontar-se amb les forces de l'ordre. Per reprimir la revolta, el govern va enviar-hi des d'Àfrica la Legió, comandada pel general Francisco Franco. La resistència es va prolongar durant Déu dies, però finalment la revolta va ser vençuda. A Catalunya la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, Lluís Companys, que volia evitar l'entrada de la CEDA al govern. El 6 d'Octubre Companys va proclamar la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola i, sindicats d'esquerra organitzava una vaga general. El govern va declarar l'Estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit, comandat pel general Batet, va ocupar el palau de la Generalitat. Hi va havermolts detinguts, entre ells els membres del govern de la Generalitat i tots els diputats, alcaldes i regidors que havien donat suport a la insurrecció, Azaña també va ser empresonat.
5.4. La revolució d'Octubre del 1934
Davant la mobilització obrera la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar directament en el govern amb l'amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va accedir a aquestes peticions i el 5 d'Octubre del 1934 va atorgar tres carteres ministerials al partit de Gil Robles. L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.L'endemà de la formació del nou govern, es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació del nou govern. El moviment va fracassar i per la resposta contundent del govern, que va decretar l'Estat de guerra.A Astúries els minaires van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Columnes de minaires armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre una gran part de les casernes de la guàrdia civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d'aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d'aigua i d'electricitat. Els minaires van enfrontar-se amb les forces de l'ordre. Per reprimir la revolta, el govern va enviar-hi des d'Àfrica la Legió, comandada pel general Francisco Franco. La resistència es va prolongar durant Déu dies, però finalment la revolta va ser vençuda. A Catalunya la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, Lluís Companys, que volia evitar l'entrada de la CEDA al govern. El 6 d'Octubre Companys va proclamar la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola i, sindicats d'esquerra organitzava una vaga general. El govern va declarar l'Estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit, comandat pel general Batet, va ocupar el palau de la Generalitat. Hi va havermolts detinguts, entre ells els membres del govern de la Generalitat i tots els diputats, alcaldes i regidors que havien donat suport a la insurrecció, Azaña també va ser empresonat.
5.5. La crisi del segon bienni
Les conseqüències de la revolució d'Octubre van ser notables. La CEDA va augmentar la seva influència en el govern. Es van tornar les propietats als jesuïtes i es va nomenar José María Gil Robles ministre de la guerra, i Francisco Franco, cap de l'Estat Major. El juliol del 1935 la CEDA va presentar un projecte per modificar la Constitució que recollia la revisió de les autonomies, l'abolició del divorci i la negació de la possibilitat d'expropiar terres. A Catalunya es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i es va anul'lar definitivament la Llei de contractes de conreu; molts rabassaires van ser obligats a pagar la totalitat de les rendes, incloent-hi els endarreriments des del 1931, i eren desnonats de les terres i empresonats si s'hi resistien. A la tardor del 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat per un seguit d'escàndols de corrupció. Aquests escàndols van agreujar les diferències a l'interior de la coalició governamental. Els radicals de Lerroux havien perdut la legitimació per governar. Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern, però Alcalá Zamora s'hi Va negar i a la darreria del mes de Desembre va decidir convocar noves eleccions legislatives per al febrer del 1936.
5.5. La crisi del segon bienni
Les conseqüències de la revolució d'Octubre van ser notables. La CEDA va augmentar la seva influència en el govern. Es van tornar les propietats als jesuïtes i es va nomenar José María Gil Robles ministre de la guerra, i Francisco Franco, cap de l'Estat Major. El juliol del 1935 la CEDA va presentar un projecte per modificar la Constitució que recollia la revisió de les autonomies, l'abolició del divorci i la negació de la possibilitat d'expropiar terres. A Catalunya es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i es va anul'lar definitivament la Llei de contractes de conreu; molts rabassaires van ser obligats a pagar la totalitat de les rendes, incloent-hi els endarreriments des del 1931, i eren desnonats de les terres i empresonats si s'hi resistien. A la tardor del 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat per un seguit d'escàndols de corrupció. Aquests escàndols van agreujar les diferències a l'interior de la coalició governamental. Els radicals de Lerroux havien perdut la legitimació per governar. Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern, però Alcalá Zamora s'hi Va negar i a la darreria del mes de Desembre va decidir convocar noves eleccions legislatives per al febrer del 1936.
5.5. La crisi del segon bienni
Les conseqüències de la revolució d'Octubre van ser notables. La CEDA va augmentar la seva influència en el govern. Es van tornar les propietats als jesuïtes i es va nomenar José María Gil Robles ministre de la guerra, i Francisco Franco, cap de l'Estat Major. El juliol del 1935 la CEDA va presentar un projecte per modificar la Constitució que recollia la revisió de les autonomies, l'abolició del divorci i la negació de la possibilitat d'expropiar terres. A Catalunya es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i es va anul'lar definitivament la Llei de contractes de conreu; molts rabassaires van ser obligats a pagar la totalitat de les rendes, incloent-hi els endarreriments des del 1931, i eren desnonats de les terres i empresonats si s'hi resistien. A la tardor del 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat per un seguit d'escàndols de corrupció. Aquests escàndols van agreujar les diferències a l'interior de la coalició governamental. Els radicals de Lerroux havien perdut la legitimació per governar. Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern, però Alcalá Zamora s'hi Va negar i a la darreria del mes de Desembre va decidir convocar noves eleccions legislatives per al febrer del 1936.
Preguntas frecuentes
Què establia la Llei de contractes de conreu de 1934?
Garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven, mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern.
Per què el Tribunal de Garanties Constitucionals va anul·lar la llei?
Els propietaris van buscar l'ajut de la majoria conservadora a les corts i van enviar la llei al Tribunal, que en va determinar la inconstitucionalitat i en va anul·lar els efectes.
Què va passar el 6 d'octubre del 1934 a Catalunya?
Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola, i el govern central va declarar l'Estat de guerra i va ocupar el palau de la Generalitat.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.