La literatura valenciana del segle XV: Autors i obres clau

1. Ausiàs March

Vida

Ausiàs March, el poeta valencià més important de tots els temps, va nàixer a València al voltant del 1400. Pertanyia a una família noble. Durant la seva joventut va tenir una vida pròpia d’un cavaller de la noblesa mitjana.

Obra

El conjunt de la poesia d’Ausiàs March ens ha arribat a través de 13 cançoners manuscrits i diverses edicions impreses del segle XVI. Li atribueixen 128 poemes que s’han agrupat en quatre grans cants: d’amor, de mort, morals i espirituals. La seva poesia parteix de les característiques formals i temàtiques de la tradició trobadoresca, però la va adaptar per dues raons: abandona els occitanismes i dóna un tractament nou als temes. En l’obra d’Ausiàs March destaquen dos temes bàsics: l’amor i la mort. Per damunt d’aquests, el tema principal dels poemes de March són els sentiments individuals expressats pel jo poètic. Es tracta d’una visió molt actual, ja que es demostra que les persones ens enfronten sempre a un món ple de conflictes i que hi hem de donar resposta des de la nostra pròpia personalitat i consciència.

2. L’Escola Satírica Valenciana

L’Escola Satírica Valenciana és un grup de poetes cultes que practiquen una poesia de caràcter humorístic i amb molts recursos de la tradició popular. El principal representant n’és Bernat Fenollar, ànima d’una concorreguda tertúlia literària, en la qual s’escrivien poemes col·lectius i on van participar autors com Jaume Roig, Narcís Vinyoles, Joan Moreno o Jaume Gasull. El 1479 es va publicar Lo procés de les olives, un debat poètic sobre la capacitat sexual dels vells, escrit per Fenollar, Moreno, Vinyoles i Gasull. Jaume Gasull va continuar aquest llibre en Lo somni de Joan Joan.

3. L’Espill de Jaume Roig

Jaume Roig va nàixer a València al començament del segle XV, en el si d’una família burgesa. Com a metge, va assistir diversos membres de la noblesa, com Maria de Castella, dona d’Alfons el Magnànim, o les monges de la Trinitat. Va morir l’any 1478. L’Espill és un llarg poema format per 16.247 versos tetrasíl·labs. El poema s’estructura com una tirallonga de redolins, parelles de versos que rimen entre ells. L’Espill parla de les virtuts i els defectes de les dones adoptant una mentalitat misògina. Té una clara intenció moral, que arreplega característiques del sermó medieval i que es fonamenta en referències a autoritats de la cultura clàssica. És una obra amb càrrega còmica, fins i tot satírica. L’obra s’estructura en un prefaci i quatre parts (llibres).

4. Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella va nàixer a Gandia l’any 1435 en una família de la petita noblesa emparentada amb la d’Ausiàs March i ben relacionada amb la de Joanot Martorell. Va estudiar Teologia, va exercir com a professor i s’ordenà sacerdot. Va morir a València l’any 1497. Va escriure prosa, representant la culminació de l’estil d’escriptura que es va gestar en la Cancelleria Reial i que tenia com a model l’obra dels clàssics llatins i dels italians medievals. La seua obra en prosa més coneguda és La tragèdia de Caldesa, que narra una traïció amorosa i que inclou un llarg poema. També destaquen una sèrie de narracions mitològiques com Leandre i Hero. En poesia, es va dedicar sobretot a temes amorosos i va escriure poemes breus com La balada de la garsa. També té moltes obres de temàtica religiosa com Història de Josep.

5. Isabel de Villena

Isabel de Villena va nàixer a València l’any 1430. Filla del noble Enric de Villena, va entrar de menuda a la cort de la reina Maria, la dona d’Alfons el Magnànim, qui la va nomenar abadessa. Va morir el 1490, nou anys abans de la impressió de la seua única obra, Vita Christi. Es va arribar a partir d’una còpia impresa a finals del segle XV. L’objectiu de Vita Christi era contar la Bíblia des de la perspectiva de les dones, donar a conèixer la vida de Crist i aprendre a estimar-lo, cosa que es considerava l’aspiració màxima en la vida espiritual d’un cristià. Sor Isabel el va escriure com una paràfrasi de l’Evangeli, una narració en prosa adreçada a les monges de la seua comunitat. Això explica que l’estil siga relativament senzill i que les frases siguen en llatí.

6. El Misteri d’Elx

El Misteri d’Elx es celebra a l’interior de l’església de Santa Maria d’Elx els dies 14 i 15 d’agost de cada any. Té molts elements d’origen medieval i es pensa que podria tenir l’origen en el segle XV. Els guions que se’n conserven són del segle XVII, cosa que fa pensar que el model medieval va romandre al llarg dels segles. Aquesta festa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2001.

7. Teatre Medieval

El teatre medieval tenia com a objectiu explicar a la gent el contingut de la Bíblia. Per això, gran part d’aquestes peces teatrals narren episodis emblemàtics de la vida de Jesús, la Mare de Déu o els sants. Són textos de caràcter oral, anònim i popular.