La literatura medieval: poesia trobadoresca i cavalleria
Otras lenguas extranjeras2,86 KB
La poesia trobadoresca i l'amor cortès
Els trobadors eren els qui escrivien i cantaven poesia en llengua occitana. L’occità era la llengua pròpia d’Occitània i va ser una de les grans llengües de cultura de l’edat mitjana. A l’occità s’associa, doncs, la poesia trobadoresca dels segles XII i XIII.
La seva manifestació més emblemàtica és l’amor cortès, concebut per a un públic de la cort. Consistia, bàsicament, en la transposició del codi feudal a l’experiència amorosa. En la poesia amorosa trobadoresca, el trobador feia el paper d’enamorat d’una dama noble, és a dir, casada amb un noble. Aquest procés implicava tot un codi que tenia un vocabulari propi en provençal: el trobador enamorat era l’hom i la dama era anomenada midons.
Els gèneres de la poesia trobadoresca
Malgrat la importància de l’amor cortès, que s’expressava en el gènere anomenat cançó i que influiria en la poesia amorosa durant segles, els trobadors van practicar gèneres poètics prou diversos:
- El sirventès: que tant podia ser satíric com suposar una exaltació de la guerra.
- El plany: o lament per la mort d’un personatge.
- El debat poètic: o discussió entre dos trobadors.
- La pastorel·la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
- L’alba: poema que narrava la separació dels dos amants després d’haver passat la nit junts.
La novel·la cavalleresca i de cavalleries
La novel·la de cavalleries s’ha acabat convertint en el gènere per antonomàsia de l’edat mitjana. Vinculada a conceptes com l’honor, el valor, la justícia o la generositat, la cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques.
En general, un aspecte molt important de la novel·la de cavalleries és el seu caràcter fantàstic: hi és habitual la presència de mags, monstres o aparicions; tot plegat, la causa que dona que Alonso Quijano es torni boig de tant llegir-ne i es converteixi en l’anacrònic i humorístic Don Quijote de la Mancha.
Realisme i versemblança en la novel·la
Les dues obres representants del gènere, el Tirant lo Blanc i el Curial e Güelfa, es caracteritzen, precisament, pel realisme i per la versemblança, és a dir, l’aparença de veritat. Per això, Martí de Riquer distingeix entre:
- Novel·les de cavalleries: les tradicionals, amb predomini de la fantasia.
- Novel·les cavalleresques: terme que transmet una sensació de verisme i on els elements fantàstics només apareixen de manera molt esporàdica.