Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Avantguardes

Víctor Català (Caterina Albert)

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, que nasqué a l'Escala el 1869. Se la pot considerar la gran novel·lista del Modernisme català. El seu pseudònim masculí es degué primer a la voluntat de mantenir en secret la seva identitat, arran de l'escàndol que ocasionà el monòleg La infanticida l'any 1898. Després d'uns anys de malaltia, va morir a l'Escala el 1966. La seva obra fonamental és Solitud. Víctor Català també és autora de Drames rurals, del 1902, o d'Un film (3000 metres), del 1918.

Joan Maragall, poeta del Modernisme

Joan Maragall és el gran poeta del Modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana del s. XX. Nascut a Barcelona el 1860. El 1903 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès i hi llegí el discurs Elogi de la paraula. El 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Va morir el 1911 a Barcelona. La importància de Joan Maragall se centra especialment en la seva obra poètica i els seus articles. També cal destacar la seva tasca com a traductor. Poemes clàssics de Joan Maragall són La vaca cega, Cant espiritual i Oda a Espanya.

El Noucentisme: Classicisme i Burgesia

El Noucentisme fou, des del punt de vista estrictament cultural, una reacció classicitzant al Modernisme. Els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme, és a dir, un retorn a les normes que ja havien regit moviments com el Renaixement o la Il·lustració. El Noucentisme va suposar la traducció en temes estètics de la pujada al poder de la burgesia catalana. El 1917 van crear tota una xarxa d'infraestructures com mai no n'hi havia hagut a la Catalunya moderna: instituts, biblioteques, escoles...

Eugeni d'Ors: Pensament i Obra

Eugeni d'Ors és un dels personatges més singulars, complexos i controvertits de la cultura catalana del s. XX. Nascut a Barcelona el 1881, es doctorà en Dret. El pensament d'Eugeni d'Ors gira a l'entorn d'uns quants conceptes emblemàtics:

• Exaltació del present: el mateix terme "Noucentisme" implica la voluntat de sentir-se del nou-cent, el nou segle.
• La revisió del passat: reivindicació de l'època clàssica i el Renaixement, i rebuig de l'Edat Mitjana.
• Imperialisme: període triomfal d'un nacionalisme.
• Arbitrarisme: domini de l'ésser humà sobre la naturalesa.
• Classicisme i mediterranisme: reivindicació de la cultura grecollatina.
• Exaltació de l'obra ben feta: necessitat de la perfecció formal de l'obra d'art.

Va morir el 1954. La seva obra es fonamenta en la glossa, gènere breu en què l'autor opina sobre els temes polítics i culturals del moment. Les glosses s'agrupen de vegades en llibres unitaris com La Ben Plantada, Gualba, la de mil veus o Oceanografia del tedi.

Les Avantguardes: Ruptura i Innovació

Les avantguardes pretenen començar de nou, com si no hi hagués res abans; elogiaven la novetat i la joventut i volien escandalitzar el públic mitjà. Es van manifestar en les arts plàstiques. Els primers moviments avantguardistes són els següents:

• Cubisme: va néixer a França cap al 1907. En les arts plàstiques el representen Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris.
• Futurisme: fou creat a Itàlia el 1909 per Filippo Tommaso Marinetti.
• Dadaisme: nascut a Zuric el 1916, el seu creador fou Tristan Tzara, és el més radical.
• Surrealisme: sorgí a París el 1924, el principal ideòleg va ser André Breton.
• Expressionisme: nascut a Alemanya a començaments de segle, reflectia l'angoixa dels moments a través de l'exageració i era donat a la sàtira política.

Santiago Rusiñol: Artista Polifacètic

Santiago Rusiñol, nascut a Barcelona el 1861, va ser un dels personatges més emblemàtics del Modernisme, i també un dels més polifacètics: dramaturg, poeta, novel·lista, pintor. Provenia de l'alta burgesia catalana de l'anomenada "bohèmia daurada". Morí a Aranjuez el 1931. És més conegut per les obres humorístiques i costumistes, com ara Els Jocs Florals de Canprosa. Més endavant, Rusiñol conrearia la novel·la humorística amb El català de la Mancha o La niña gorda.