Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval

Arnau de Vilanova: Metge, Teòleg i Profeta

Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) va ser un pensador escolàstic, metge i teòleg. Ofuscat per la imminent vinguda de l'Anticrist, es va dedicar a predicar-la amb fervor. Les seves obres reflecteixen diverses facetes de la seva vida i pensament:

Regiment de Sanitat

Aquesta obra, molt innovadora per a la seva època, oferia consells pràctics per millorar o curar la salut dels malalts. Destacava la importància de la higiene i l'entorn, indicant que les cambres dels malalts havien d'estar ben airejades i il·luminades. També subratllava la necessitat de rentar-se les mans abans de tocar els pacients.

Raonament d'Anyo

Aquesta obra va ser escrita en el context del conflicte del Cisma d'Occident, abordant qüestions teològiques i polítiques de l'època.

Francesc d'Eiximenis: Moralista i Divulgador

Francesc d'Eiximenis (c. 1330-1409) va ser un frare franciscà originari de Girona, actiu principalment a València. La seva obra va ser molt popular i és de caràcter escolàstic, dedicada a introduir aquells que volen ser exemple a seguir en la vida cristiana.

Lo Crestià

Aquesta obra magna conté textos que pretenen orientar la conducta dels cristians. Es tracta d'una exposició de la doctrina cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar la societat medieval. El seu estil és clar i planer, amb exposicions llargues, argumentacions sòlides i eficaces per adoctrinar i moralitzar. És la seva obra més extensa, amb 13 volums originals, dels quals només se'n conserven 3. Inclou fàbules moralitzadores.

Llibre dels Àngels

Aquesta obra és una lloança dels àngels que revifa el seu culte, alhora que critica els vicis humans.

Llibre de les Dones

En aquesta obra, Eiximenis critica el comportament de les dones, afirmant que no tenen ànima per culpa de la poma, que el món és un desastre i que elles originen tots els mals. Segons ell, només serveixen per tenir fills, gairebé no tenen drets i són tractades com un objecte. El seu llenguatge és senzill i clar per ser entenedor, i és molt important el diàleg i la ironia que el fan més divertit.

La Vida de Jesucrist

Llibre místic que pretén despertar la devoció popular mitjançant un discurs planer i directe.

Sant Vicent Ferrer: El Gran Predicador

Sant Vicent Ferrer (1350-1419) va ser un frare valencià i dominic, mestre en teologia. Va ser conseller de reis i pagesos, i va intervenir en esdeveniments religiosos i polítics de gran rellevància, com el Cisma d'Occident. Va ser canonitzat i és recordat com un predicador excepcional i un sant, tot i que no va escriure cap obra personalment.

Va ser una persona molt influenciadora i va tenir una gran fama com a predicador, recorrent Espanya, França, Itàlia i Suïssa. Se li atribuïa el do de llengües, la qual cosa li permetia comunicar-se eficaçment amb audiències diverses.

Els Sermons de Sant Vicent Ferrer

Tot i no escriure'ls directament, les seves paraules van ser recollides per nombrosos seguidors que l'acompanyaven i les transcrivien en romanç i en llatí. Així es va formar el corpus dels seus sermons.

Característiques dels Sermons

1. Introducció del tema, relacionant-lo amb un passatge bíblic.
2. Resa de l'Ave Maria.
3. Desenvolupament del sermó i la conclusió.

Característiques Lingüístiques

1. Teatralització i ús de la gestualitat.
2. Ús de la por i l'exhortació per captar l'atenció.
3. Introducció d'autoritats i exemples en els sermons.
4. Oralitat marcada i espontània.
5. Major reflex de la llengua parlada de l'època.
6. Ús freqüent de preguntes retòriques, metàfores, refranys i anècdotes personals.
7. Clara intenció de conversió i predicació de la vida de Jesucrist.

Anselm Turmeda: L'Humanista Crític

Anselm Turmeda (c. 1352-1423) va ser un humanista i escriptor mallorquí, conegut per la seva conversió a l'islam i la seva obra satírica.

Llibre dels Amonestaments

Aquesta obra és irònica i crítica amb els comportaments humans. El títol és una ironia, ja que, sota l'aparença de consells, critica durament l'estament clerical.

La Disputa de l'Ase contra el Frare Anselm

Inspirada en un apòleg àrab, aquesta obra presenta un diàleg on Anselm discuteix amb un ase per demostrar la superioritat de l'home davant dels animals. L'argument central és que si les bèsties fossin superiors, Déu s'hauria reencarnat en una d'elles. Curiosament, l'ase es presenta com més intel·ligent que Turmeda, i el mussol (símbol de saviesa) hi té un paper rellevant. L'obra fa servir un to irònic i inclou diverses històries anticlericals. Se la coneix principalment per una traducció francesa.

Antoni Canals: Filòsof i Traductor

Antoni Canals (c. 1352-1419) va ser un frare dominic i filòsof valencià, conegut per les seves traduccions i obres de caràcter moral i religiós. Entre les seves obres destaquen:

• Escala de Contemplació
• Tractat de Confessió
• Scipio e Anibal (traducció)
• Valeri Màxim (traducció)

Bernat Metge: L'Humanista de la Cort

Bernat Metge (c. 1340-1413) va ser un destacat humanista i notari del rei. La seva vida va estar marcada per les acusacions: va ser empresonat sota l'acusació de magnicidi i, posteriorment, un cop alliberat, va ser acusat de malversar fons públics.

Entre les seves obres en vers destaquen: Fortunata i Pendència.

El Sermó

Paròdia d'un sermó eclesiàstic, amb una ironia moralitzadora sobre el comportament de l'Església i una denúncia de la hipocresia social.

Lo Somni

Escrita a la presó, aquesta obra es divideix en 4 llibres de divers contingut. En ella, se li presenta en un somni el rei Joan I, amb qui parla de la immortalitat de l'ànima. És una obra justificativa i exculpatòria de l'acusació que pesava sobre ell.

L'Ovidi Enamorat

Traducció de Valter i Griselda (de Petrarca). El seu llenguatge és marcadament humanístic, amb ús d'ablatius absoluts, substantivació dels participis i nombrosos llatinismes.