Literatura Catalana Medieval: Curial i Güelfa, Ausiàs March i la Decadència

Curial i Güelfa: Característiques i Context

Curial i Güelfa va ser escrita a mitjans del segle XV, però va ser redescoberta al segle XIX i publicada el 1901 per Antoni Rubio i Ors, tot i que és d'autor desconegut.

Elements distintius de la novel·la

A diferència de les novel·les castellanes i franceses, en aquesta hi ha una manca d'elements meravellosos. El protagonista és fort i valent, però des d'una mesura humana, i el seu comportament és creïble i possible (destre amb les armes, cultura cortesana...). A més a més, els personatges tenen noms reals o que poden ser-ho.

Per altra banda, la geografia és precisa i coneguda. Les qüestions sentimentals desencadenen les accions, cosa que obliga l'autor a ajustar-hi la psicologia dels personatges, donant lloc a un desenvolupament psicològic permanent dels personatges (gelosia, enveja, orgull, depressió...).

En la novel·la hi ha dos personatges principals:

• Curial: Té grans qualitats, però li manquen noblesa i diners.
• Güelfa: Té noblesa i diners, però li manca el marit.

Estructura i argument

La novel·la està dividida en dues parts:

Primera part: L'ascens de Curial

El jove Curial, nascut en una família senzilla, s'instal·la a la cort del marquès de Montferrat, on coneix la seva germana, Güelfa, la qual es fixa en ell, se n'enamora i decideix proporcionar-li els mitjans necessaris perquè ell es converteixi en un important cavaller. En un principi, Curial desconeix l'ajuda de Güelfa, però més tard se n'assabenta per part d'ella. Com a cavaller, Curial salva la duquessa d'Àustria, i com a agraïment se li ofereix Laquesis. Tot i que Curial és temptat, acaba separant-se d'ella amb l'ajuda del procurador de Güelfa, Melcior de Pando. La jove, en conèixer el que ha succeït, s'enfada molt amb Curial, s'instal·la en un convent i, més tard, decideix posar gelós Curial mitjançant el seu pretendent Boca de Far. Aquest últim proposa un torneig a ultrança a Curial, el qual resulta guanyador.

Segona part: El viatge i la reconciliació

S'explica com, amb el permís de Güelfa, Curial viatja, amb la donzella d'aquesta, anomenada Festa, cap a Melú, on es realitza un torneig convocat pel rei de França, com a cavaller errant. Curial participa al costat dels aragonesos i el seu rei, Pere el Gran, fet després del qual el jove és reconegut com un important cavaller a París, on es troba de nou amb la bella Laquesis. Güelfa s'assabenta d'aquest retrobament i, molt gelosa i enfurismada, deixa de protegir Curial.

Curial viatja a Terra Santa, però en tornar naufraga i arriba a Trípoli, on és fet presoner i venut com a esclau a Tunis amb un cavaller català. La filla del seu amo, Càmar, s'enamora d'ell i, després de sis anys d'estar a Tunis, Curial torna a Montferrat gràcies a l'ajuda d'ella, la qual li revela l'amagatall d'un tresor, i també a l'ajuda d'uns cristians que han sentit a parlar d'ell. Güelfa no el vol perdonar i, per això, ell marxa a França, on es lliura als plaers i d'on marxa per ajudar l'emperador a la guerra contra els turcs. Güelfa acaba acceptant de nou Curial després de la petició de clemència per part del rei de França i tota la cort que es troba a Santa Maria del Puig, i finalment, els dos joves es casen.

Ausiàs March: Trencament amb la tradició trobadoresca

En l'obra d'Ausiàs March, se suposa un trencament amb la tradició dels trobadors, i és el primer poeta que es despulla de la ficció. En l'obra apareix l'ús del català, és a dir, la seva llengua real. Ausiàs March, en cap moment no pretén la bellesa formal, i utilitza:

• La duresa de mots inusual.
• L'abstència d'un món amable.
• Paisatges com l'hivern, la tempesta o un desert.
• La presència de personatges marginals o malalts, condemnats o esquerrans.
• Un concepte molt condensat dins el vers.

Ausiàs March tenia una visió diferent de les dones de la que s'havia tingut fins aquell temps; es fixava en el gest o l'actitud, tot i que el físic era evident, com la blancor de la pell o la negror dels ulls. Veia l'amistat envers ella més com a categoria que com a persona (platonisme). La timidesa era la no correspondència de la dona, és a dir, el desengany, i utilitzava la tristesa complaguda, barrejada amb el delit, per exemple, la melancolia. Era coneixedor d'uns secrets d'amor que només ell sabia, i la mort la veia no com un alliberament, sinó com el dolor per no poder estimar com ell ho fa. Tenia una certa desconfiança amb la psicologia femenina, que també era un aspecte dels trobadors. També utilitzava un refugi del poeta en la renúncia i la solitud.

La Decadència Catalana: Causes i Conseqüències

Al 1412 va haver-hi el Compromís de Casp amb la mort sense successió de Martí I l'Humà i l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, és a dir, que el castellà esdevé llengua familiar de la cort. El 1474, les cases reials d'Aragó i Castella s'uneixen en el matrimoni de Ferran II i Isabel I, i des d'aleshores la cort serà castellana.

Conseqüències de la pèrdua de la cort

La noblesa catalana es desintegra dins de la noblesa castellana per enllaços matrimonials i la burgesia catalana no podrà assumir el paper de classe dirigent, fet que provoca:

• Crisi econòmica.
• Davallada demogràfica.
• Pèrdua d'importància de les rutes mediterrànies i la presència de la pirateria.

Amb la desaparició de la cort reial, desapareix també la Cancelleria, és a dir, la pèrdua del sentit unitari de la llengua i d'un model estàndard. Mentrestant, la universitat ensenya en llatí, i hi ha una coincidència en el temps amb el Siglo de Oro castellà.

Conflictes i repressió lingüística

Apareix la Guerra dels Segadors per les polítiques centralitzades dels Àustries, i per les polítiques centralitzades dels Borbons apareix la Guerra de Successió, és a dir, el Decret de Nova Planta, que comporta la prohibició de l'ús del català.