Literatura Catalana Medieval: Cròniques, March i Humanisme
Les cròniques dels reis catalans
Són les cròniques dels reis dictades per ells mateixos. L'objectiu que perseguien era propagandístic; es tractava de mostrar als lectors i als oients les grans gestes dels monarques, autèntics herois de la narració. També servien per justificar les seves accions polítiques i militars, i per ser un exemple de noblesa i heroïcitat.
Jordi de Sant Jordi i el poema "Presoner"
Característiques de la llengua poètica de Jordi de Sant Jordi i en quins aspectes s'apartava dels tòpics trobadorescos en el poema "Presoner": era un autor de poesia amorosa escrita amb diferència, i les seves cançons de comiat i d'enyorament destaquen per la seva sensibilitat i melancolia. El poema presenta un caràcter realista i personal que fa que s'aparti dels tòpics trobadorescos.
Els dos grans poetes italians
Els referents fonamentals de l'època són Dante Alighieri i Francesco Petrarca.
Ausiàs March: poeta filòsof i escindit
El concepte de poesia per a Ausiàs March està lligat al pensament: la poesia serveix per pensar, reflexionar i filosofar; per això se l'anomena poeta filòsof. La seva matèria poètica és ell mateix. La seva filosofia amorosa és una proposta personal sobre l'amor entre un home i una dona, basada en dos principis:
- La dualitat de la persona.
- La dignificació de l'amor humà.
L'apel·latiu de poeta escindit prové de la lluita del bé contra el mal, de l'esperit contra la carn.
L'evolució respecte a la tradició trobadoresca
Ausiàs March s'aparta de la tradició trobadoresca en el concepte de poesia, la matèria poètica, el concepte de dona i la llengua poètica. No obstant això, manlleva de la tradició imatges, comparacions, estructures i l'ús del senyal.
Mètrica i retòrica en l'obra de March
Escriu els versos decasíl·labs clàssics en estrofes de vuit versos anomenades cobles. Les bases de la seva retòrica són les comparacions i les grans imatges. Utilitza el senyal com a pseudònim de la dona a qui es dirigeix el poema.
Valors i transmissió de les cançons de gesta
Les cançons de gesta transmetien una sèrie de valors propis de la mentalitat medieval:
- La fidelitat al rei.
- La força del llinatge.
- La companyonia entre els cavallers.
- L'exemplaritat dels herois, principalment dels guerrers morts en campanya.
Aquestes gestes catalanes ens han arribat a través de diversos canals de transmissió històrica.
L'Humanisme a Catalunya
L'Humanisme sorgeix a Itàlia; és un moviment cultural que defensa el retorn als clàssics grecs i llatins. Arriba a Catalunya a través de la Cancelleria Reial. Els escriptors humanistes tenen una mentalitat més laica, antropocèntrica, escèptica i elegant. L'estil literari imitava el cursus llatí.
Bernat Metge i "Lo Somni"
Bernat Metge és l'escriptor que va assimilar millor la influència humanística. La seva obra més important és Lo Somni; aquest llibre el va escriure en sortir de la presó amb l'objectiu de convèncer el rei Martí de la seva innocència. Bernat va estar a la presó perquè va ser acusat de la mort del rei Joan I.