Literatura Catalana: Edat Mitjana, Renaixement i Romanticisme

1. Feudalisme: Contextualització Històrica

L'Edat Mitjana és un període històric que comprèn des de la caiguda de l'Imperi Romà fins a l'ocupació turca de Constantinoble el 1453. En els territoris que en un futur configurarien Catalunya, els francs van crear la Marca Hispànica, una zona fronterera destinada a protegir el regne franc de les incursions dels àrabs. Guifré el Pelós fou designat comte d'Urgell i la Cerdanya, i més tard de Girona i Barcelona. A la seva mort, s'inicià la successió hereditària en els comtats catalans. Per això és considerat el fundador del Casal de Barcelona.

El feudalisme fou el sistema d'organització social, política i econòmica que caracteritzà l'Edat Mitjana. Es basava en l'economia agrària i en la divisió de la societat en estaments, lligats pel contracte de vassallatge. Aquest terme fa referència precisament al territori o feu governat per un senyor feudal.

2. Poesia Medieval: Poesia Trobadoresca

La lírica trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes del segle XII. Fou la primera mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica, l'occità, i va constituir la base de la lírica europea. Van haver-hi una sèrie de factors que van afavorir aquest fet, com ara la proximitat geogràfica, els lligams polítics i l'afinitat lingüística. Aquesta va perdurar fins i tot després de la desfeta de les corts occitanes a la batalla de Muret (1213).

La poesia catalana es va iniciar amb la producció dels trobadors catalans que escrivien les seves produccions en llengua occitana. Ausiàs March va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca. La separació lingüística entre poesia i prosa va ser un dels trets que va caracteritzar la literatura medieval catalana.

La poesia trobadoresca, com tota la lírica, presenta un to afectiu, sentimental i emotiu.

Els trobadors eren els autors de les composicions escrites en occità. Els poetes en llatí més culte escrivien poemes; els trobadors en llengua vulgar, cançons.

La informació sobre els trobadors ens ha arribat a través de les vides i les razós. La vida era un text inclòs en el cançoner que recollia dades sobre la biografia i la personalitat del trobador; les razós eren un escrit que comentava les motivacions i circumstàncies d'un poema concret.

Els trobadors componien la lletra i la música de les seves cançons, i els joglars les interpretaven. Els joglars eren persones que es dedicaven a entretenir i a divertir tota mena de gent. Alguns eren èpics perquè interpretaven cançons de gesta. L'ensenhament era un tipus de composició poètica que cal relacionar amb aquesta exigència dels trobadors cap als joglars.

Principals representants:

• Guilhem de Peitieu (1071-1126): primer trobador occità, i el més representatiu de la primera generació.
• Bernat de Ventadorn (1147-1170): considerat un dels millors trobadors occitans, la seva producció poètica és exclusivament de temàtica amorosa. Se'n conserven unes 40 composicions.
• Marcabrú (1130-1149): trobador nascut a Gascunya i de condició social baixa que va fer de joglar. La seva obra està formada per 42 composicions.
• Azalais de Porcaraigues (1173): va mantenir una relació estreta amb el trobador Rimbaut d'Aurenga. Només se'n coneix una composició.

Gèneres poètics, els més característics són:

• La cançó: gènere per excel·lència, va constituir el vehicle més important de la poesia amorosa.
• El sirventès: el vehicle de l'atac, la ira, la polèmica literària o política i el discurs moralitzador.
• El plany: gènere en el qual el trobador es lamenta per la mort d'un personatge important.
• L'alba: poema amorós que expressava l'enuig dels amants que havien de separar-se després de passar la nit junts.
• La pastorel·la: composició que descrivia la trobada i el diàleg en ple camp entre una pastora i un cavaller que intentava seduir-la.
• La tençó i el tornejament: expressaven debats entre trobadors.

L'amor cortès

Els poemes amorosos dels trobadors sempre expressaven la mateixa situació: la dama era el senyor i se l'anomenava domna o midons (aquests feien referència a una dama casada). El trobador era l'hom, vassall, i l'amor es convertia en servei. L'enamorat servia fidelment la dama igual que un vassall servia fidelment el seu senyor. El trobador analitzava la passió amorosa i hi establia quatre situacions o etapes, que anaven des de la timidesa de l'enamorat fins al goig de l'amant.

La forma de la lírica trobadoresca. Versificació i estrofes

El còmput de síl·labes era sempre exacte i la rima rigorosament consonant. Pel que fa a l'estil, en les cançons cal diferenciar dues tendències: el trobar lleu i el trobar clus. El trobar lleu era un estil de versificació senzilla, i el trobar clus era el contrari, era complicat i difícil de comprendre.

3. Ausiàs March

Va néixer probablement a Gandia l'any 1397 en el si d'una família de lletraferits. La seva obra, peculiar i personalíssima, està formada per 128 composicions de tipus amorós i moral que recullen els trets més rellevants del nostre poeta i el converteixen en un símbol de modernitat.

Característiques de les composicions:

• Ús de la llengua catalana com a llengua literària.
• Fidelitat a l'estructura de la cançó trobadoresca.
• Construcció característica de les comparacions a partir d'imatges de procedència diversa. Tenen tres funcions bàsiques: emotiva, persuasiva i explicativa.

Influències: March va ser un trobador tardà que va introduir en la seva poesia idees filosòfiques, que va analitzar les passions i que va escriure una obra abstracta i àrida. Les fonts d'influències són: les que tenen un paper destacat en la producció amorosa i les que tenen a veure amb el tipus moral.

Poesies amoroses:

• Els trobadors: March es va acostar més als últims representants d'aquest tipus de poesia, però també se'n va allunyar pel que feia a l'ús de la llengua i a la introducció d'idees procedents del seu temps.
• Dant i Petrarca: la poesia de March presenta similituds importants amb les obres d'aquests dos poetes. Probablement, trobaríem les coincidències més destacades amb l'obra del primer, ja que la poesia de March i de Dant són més medievals i estan més influïdes per la filosofia i l'escolàstica que no pas la de Petrarca, que, amb una actitud més moderna, anuncia el Renaixement.

L'escolàstica i la filosofia

Sant Tomàs i Aristòtil van ser les influències més destacades en l'obra de March pel que fa al canvi a una poesia de contingut moral i didàctic en una substitució de la poesia amorosa trobadoresca, que va ser produït per l'escolàstica.

Els successors de March són: Joan Boscà i Pere Serafí.

4. L'Escola Valenciana

A partir de la segona meitat del segle XV, València esdevingué una de les ciutats més brillants de la Mediterrània. Aquesta fou fonamentalment burgesa i ciutadana. En el grup més burgès es practicà una literatura satírica i realista, que volia divertir i alhora retratar la societat contemporània amb un llenguatge entenedor i popular. El sector més aristocràtic cultivà la recreació dels clàssics i una literatura elevada de caire humanista que imitava els models mitjançant un llenguatge culte i retòric.

Jaume Roig, burgès i lletraferit, representa la figura més rellevant d'aquestes expressions literàries amb el seu llibre Espill, un clàssic de la literatura misògina en català que va ser molt difós i celebrat, alhora que va generar una rèplica interessant en defensa de les dones, Vida de Jesucrist, de sor Isabel de Villena.

Espill (o Llibre de les dones): Jaume Roig va néixer a València al principi del segle XV i va morir a Benimàmet el 1478. Va esdevenir un dels personatges més representatius de la burgesia catalana. Fou un metge de gran prestigi, i fins i tot fou metge personal de la reina Maria de Castella.

Roig va escriure Espill, obra contemporània de Tirant lo Blanc. Són versos de 4 síl·labes; dividida en quatre parts: de la seva joventut, de quan fou casat, de la lliçó de Salomó i de la seva viduïtat. La preocupació estilística correspon a una atenció rigorosa en la redacció de l'obra.

Joan Roís de Corella va néixer probablement a Gandia entre el 1433 i el 1443 i va morir a València el 1497. Descendent de la petita noblesa valenciana, va escollir la carrera eclesiàstica, però les llacunes de la seva biografia no permeten assegurar que fos nomenat sacerdot. La seva família es relacionava amb la d'Ausiàs March i la de Joanot Martorell. Era un escriptor que es movia entre les autoritats medievals, les innovacions que apuntava l'humanisme i la proximitat del Renaixement.

La seva obra, extensa i variada, s'adreçava a un públic aristocràtic, sensible a les noves influències literàries.

Corella va escriure obres profanes, entre les quals destaquen les amoroses, les mitològiques i les de circumstàncies, i obres religioses. Es va inclinar pel sentit moralitzador.

Obres:

• Profana: obres amoroses; l'obra més destacada de Corella és La tragèdia de Caldesa.
• Mitològica: s'inclouen dins de la seva obra amorosa. La influència més destacada és la d'Ovidi.
• De circumstància: trobem un parell de debats poètics, un munt d'epitafis i el Triomf de les dones. És una defensa a les dones i s'afegeix a la polèmica a favor i en contra del sexe femení provocada per l'obra de Pere Torroella, Maldezir de mujeres.
• Religiosa: es tracta d'una producció considerable que ja va començar a escriure en la seva joventut. Reïxí sobretot en les poesies marianes compostes tardanament en la seva maduresa. Va escriure en vers i en prosa. La més destacada és l'Oració.

Literatura Medieval II

1. Ramon Llull

Va viure prop de 80 anys, no va tenir un lloc de residència estable, va renunciar a tots els seus béns materials, va viatjar per tot el món conegut, va discutir amb els savis més eminents de l'època, va relacionar-se amb papes i reis, i va dedicar-se amb passió a la predicació, sobretot al nord d'Àfrica. Va escriure un total de 243 obres.

• Prosa filosòfica o científica: Llibre del gentil e dels tres savis
• Art de predicació: Llibre de virtuts i pecats
• Obra narrativa: Llibre d'Evast, d'Aloma e de Blanquerna son fill, Llibre de meravelles
• Obra poètica: Cant de Ramon

Una de les característiques més rellevants de l'obra de Ramon Llull és l'extraordinària coherència del seu pensament.

L'Art és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.

Va escriure la seva obra en diverses llengües. El seu interès es va centrar a aprendre del trívium i del quadrívium. Es va dedicar sobretot a aprendre llengües: el llatí i l'àrab. Consideració de la llengua com a vehicle comunicatiu. El lèxic català de Llull és molt poc dialectal i amb una escassíssima quantitat de provençalismes.

La vida de Ramon Llull està estructurada en 3 etapes:

1. Etapa cortesana
2. Il·luminació de Randa. Etapa de formació. Es proposa 3 objectius: la conversió dels infidels, la confecció de llibres per combatre els errors contraris a la religió i la fundació de monestirs.
3. Etapa de màxima producció i difusió. Es dedica a donar tombs pel món per transmetre la paraula de Déu.

2. La Literatura Historiogràfica: Les Cròniques

L'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, que informaven el poble, però també feien propaganda sobre les cases reials i els monarques.

Les cròniques són narracions de fets històrics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastia. De caràcter bèl·lic, les primeres van ser escrites en llatí i adreçades a un públic culte. La intenció era divulgar fets històrics i enaltir les cases reials exaltant les gestes dels reis i amagant-ne els fracassos bèl·lics.

• Crònica de Jaume I: la primera de les quatre grans cròniques és la de Jaume I o Llibre dels feits, redactada entre el 1244 i el 1276, data de la mort del rei. És una mena de llibre de memòries, en el qual Jaume I descriu el seu regnat, i d'una manera molt minuciosa, les gestes militars. El rei es descriu com un heroi medieval i és el veritable protagonista de la crònica.
• Crònica de Bernat Desclot: o Llibre del rei en Pere, va ser escrita entre el 1283 i el 1288, probablement per Bernat Escrivà. Centrada en el regnat de Pere II el Gran, descriu els esdeveniments anteriors a partir d'Alfons I el Cast. Desclot usa cançons de gesta.
• Crònica de Ramon Muntaner: nascut a Peralada el 1265 i mort a Eivissa el 1336, és l'autor de la tercera i més extensa de les quatre cròniques. Els protagonistes de la crònica són els reis del casal catalanoaragonès. Té forma de recull de memòries. L'expedició catalana a l'Orient és el tema més important d'aquest relat. L'estil de la crònica de Muntaner és àgil, viu, acolorit i directe.
• Crònica de Pere III el Cerimoniós: va ser concebuda com un llibre de memòries, del qual Pere III és l'autor. La seva forma autobiogràfica permet conèixer alguns aspectes de la personalitat del rei. L'estil és més emotiu.

3. Literatura Moral i Religiosa

El Cisma d'Occident va marcar la fi de l'Edat Mitjana i va obrir una crisi espiritual i de pensament que va condicionar l'evolució de la societat entre els segles XIV i XV. És en aquest context que trobem 3 figures de la literatura que van pretendre frenar o conduir aquesta evolució social: Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda.

Francesc Eiximenis: va néixer a Girona entre els anys 1327 i 1330 i va morir a Perpinyà el 1409. Va entrar en l'orde franciscà i va arribar a ser bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem. La seva obra tenia una clara funció didàctica i divulgadora i s'adreçava a un públic culte, laic, i en conseqüència majoritari.

Sant Vicent Ferrer: va néixer a València l'any 1350 i va morir a Bretanya el 1419. Frare dominicà d'elevada formació intel·lectual i influent a la cort papal de Benet XIII, va prendre part activa en el Cisma d'Occident a favor del papa d'Avinyó. L'any següent va iniciar la seva tasca com a predicador a Europa. Cal destacar de la seva obra una intenció de reformar els costums morals de la societat.

Anselm Turmeda: va néixer a la ciutat de Mallorca a mitjan segle XIV i va morir a Tunis vers el 1430. Frare franciscà que renegà del cristianisme, es va convertir a l'islam i va arribar a ser un personatge venerat en el món islàmic i alhora un autor prohibit per la Inquisició.

5. Poesia del Segle XVI al XVIII

Els segles XVI, XVII i XVIII reben el nom de Decadència. Es tracta d'un període en què es combinen diversos factors negatius: l'afebliment de la personalitat política a Catalunya, una davallada en la qualitat literària de les obres produïdes i, en general, l'establiment d'una situació radicalment diglòssica en la consciència lingüística dels agents culturals.

Els factors que defineixen aquest període són diversos, es destaquen: la castellanització progressiva de la cort i la política uniformitzadora i centralista.

Aquesta situació explica la diglòssia cultural i lingüística de bona part dels escriptors catalans. El segle XVIII i la dinastia dels Borbó van marcar el moment culminant de la repressió cultural i lingüística a Catalunya amb el Decret de Nova Planta (1716). Felip V va imposar l'absolutisme monàrquic, en conseqüència van quedar anul·lades les institucions catalanes i es va suprimir el català com a llengua oficial.

La producció literària: cal distingir el que es considera com a producció literària culta i elitista de les manifestacions literàries populars, sovint de tradició oral, i molt poc o gens vinculades a la cort i als cercles intel·lectuals elitistes que seguien els models i la llengua de la literatura espanyola.

Cristòfor Despuig va fer una defensa aferrissada de la llengua catalana i una denúncia decidida dels prejudicis lingüístics en una obra d'influències humanistes fortes: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557).

En el segle XVIII, el pedagog Baldiri Reixac va publicar les Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1749), on defensava la convivència d'aprendre el català com a primera llengua.

En el segle XIX es va plantejar una situació sociolingüística excepcional. D'una banda, la llengua catalana arrossegava la repressió borbònica i gairebé 3 segles de diglòssia ferotge.

D'altra banda, les autoritats franceses van recuperar i potenciar l'ús de la llengua catalana com a forma d'oposició al poder espanyol i de recerca del suport dels catalans.

Durant l'ocupació napoleònica (1808-1814), el lingüista Josep Pau Ballot va escriure per encàrrec la seva Gramàtica i apologia de la llengua catalana, la qual s'ha considerat com a un precedent de l'esperit de la Renaixença.

La literatura popular: des de sempre ha existit, paral·lelament a la literatura culta, una literatura popular i tradicional. És una literatura creada i viscuda pel poble i que respon als seus gustos, necessitats i interessos. Està vinculada a l'entorn immediat, a les creences, als costums i a les activitats de treball i de lleure pròpies de la gent del poble.

Trets característics: les expressions literàries són anònimes, de tradició oral, acompanyades d'una melodia que n'afavoria la difusió. Corren de boca en boca fins que al cap dels anys van quedar fixades en ser recopilades en cançoners o altres reculls.

La poesia

La major part de les composicions conservades pertanyen als segles XVI, XVII i XVIII, època en la qual es van recollir per escrit.

Distingirem els gèneres que configuren l'anomenat Cançoner i els poemes que es recullen en el Romancer.

El Cançoner

• Els goigs: composicions de tipus religiós acompanyades d'una melodia senzilla, en les quals es fa una lloança de Jesucrist, la Verge Maria i els sants.
• Les nadales: cançons que descriuen episodis i imatges relacionats amb el naixement de Jesús i aspectes característics de la celebració d'aquestes festes.
• Les cançons de bandolers i lladres de camí ral: són poemes narratius que es van fer ressò d'un episodi històric concret, el desenvolupament del bandolerisme a Catalunya.
• Les corrandes i les cançons de panader: les cançons de panader eren composicions cantades per les majorales de les confraries de la Mare de Déu del Roser, que sortien a recaptar diners. Les corrandes eren cançons curtes formades per quatre versos heptasíl·labs, de temàtica força diversa, cançons improvisades.

El Romancer: provenen dels antics cantars de gesta. Es poden classificar en 3 grups:

• Procedència francesa o provençal
• Procedència castellana
• Autòctons

El Renaixement

És un període històric que es va iniciar al final del segle XV i que va durar fins a la segona meitat del segle XVI. Va sorgir a Itàlia i ràpidament es va estendre per Europa i va influir en els canvis culturals. Es caracteritzava pel retorn als valors i als ideals de l'antiguitat clàssica, que es van reinterpretar també com un refús de l'època medieval a causa dels importantíssims canvis històrics del moment, que van afectar profundament en el pensament europeu. El gust per l'antiguitat clàssica ens porta a parlar d'un segon humanisme, centrat principalment en àrees de pensament com la filologia, la filosofia o la teologia, i que es va expressar en llengua llatina.

L'humanisme sentia un gran interès per l'home, que representava l'equilibri, l'harmonia. S'allunyava així de l'Edat Mitjana i marcava la diferència entre l'home medieval i l'home modern. Es tractava d'un canvi de mentalitat.

El corrent de pensament de l'humanisme més important va ser l'erasmisme, derivat de les doctrines d'Erasme de Rotterdam. Cal distingir l'erasmisme literari de l'erasmisme teològic, que va conduir a la reforma protestant. Aquesta distinció va dividir els partidaris d'Erasme: uns només van seguir el filòsof i d'altres van acceptar la totalitat de la seva doctrina. Els seguidors de la doctrina erasmista van ser eliminats per la Contrareforma. Erasme era contrari a la filosofia escolàstica, punt de vista que compartia amb l'humanista més destacat de Catalunya, Joan Lluís Vives.

Producció literària a Catalunya

La producció literària va estar marcada per diferents circumstàncies. D'una banda, la situació política va influir en l'ús de la llengua. El català ja no era la llengua de la cort i l'aristocràcia, i alguns autors es van castellanitzar. D'altra banda, la literatura en llengua castellana oferia un model brillant i modern, que va incitar a la imitació.

Barroc

És el moviment que es va desenvolupar a Europa a partir del final del segle XVI i al llarg del segle XVII. Es caracteritzava per una oposició a l'època anterior, el Renaixement, ja que els valors proposats per aquest havien entrat en crisi i el model que oferia ja no era vàlid per a la societat del moment. Aquesta oposició es va concretar en un pessimisme i un desengany que van substituir la confiança en l'individu i la joia de viure pròpies del Renaixement. L'intent per defugir un món desagradable va conduir a l'evasió.

La literatura barroca es va impregnar de tots aquests conceptes i es va sotmetre, sobretot en l'àmbit lingüístic, a un procés de canvi per poder expressar aquestes idees segons l'estil del moviment. Així hi trobem composicions d'excepcional riquesa i obscuritat conceptual, plenes de sàtira mordaç que acumulen figures estilístiques.

En el Barroc es poden distingir dues actituds diferents pel que fa a l'expressió de sentiments. El conceptisme era una línia burlesca i satírica que a Catalunya va tenir com a representant Francesc Vicent Garcia.

La Renaixença. El Romanticisme

L'Antic Règim no fou capaç de donar una resposta als problemes viscuts durant les primeres dècades del segle XIX, com ara la crisi del tràfic colonial, la guerra del francès i el trienni liberal, i oferia la imatge d'un aparell de govern ineficaç.

Característiques de la Renaixença: és el títol que la història ha concedit al període que va des del 1833 fins al 1877 i en el qual es va donar un impuls a la producció literària culta en llengua catalana després de 3 segles de decadència. Aquest impuls es va regir per la conscienciació nacionalista assolida per la burgesia arran dels canvis provocats per la revolució industrial.

El terme Renaixença sorgí de la publicació, l'any 1871, de la revista que portava aquest mateix nom: la Renaixença.

Una causa directa del moviment va ser l'agitació social viscuda entre els segles XVIII i XIX com a conseqüència dels canvis polítics i dels problemes econòmics.

El Romanticisme fou un moviment sorgit a Alemanya al final del segle XVIII que es va estendre ràpidament per Europa gràcies a Novalis.

Característiques principals del Romanticisme:

• L'originalitat i la imaginació en l'acte de creació.
• La consideració de l'artista com un ésser superior.
• La visió dinàmica de la natura.
• L'ús del mite, el símbol i la ironia.
• L'estil era la barreja de prosa i de vers (en el vers hi ha la polimetria), construccions sintàctiques forçades (hipèrboles i antítesis), abús de les exclamacions i dels punts suspensius.
• Insatisfacció davant la realitat més propera i recerca d'una via d'evasió.
• La malenconia fou un tema important en la literatura romàntica, i la mort era considerada la via d'evasió per excel·lència.
• El passat, els orígens i el folklore van despertar l'interès dels romàntics.

Objectius de la Renaixença:

-reconstruir lhistoria de ledat mitjana
-recuperar i depurar la llengua cátala
-descubrir i divulgar els classics medievals
-intentar concienciar la població de la identificació entre llengua i nació
-descobrir totes les llegendes i les poesies de tradició oral
-fomentar laparició de nous escriptors
-crear una literatura en tots els seus generes
-jocs florals
-crear una premsa escrita en cátala
-trobar uns models de llengua depurats

Els jocs florals: es tractava duns certamens literaris manllevats de la tradició trobadoresca. Es van restaurar lany 1859 i se celebraren fins a lany 1936. El lema escollit fou -pàtria, fe i amor-. Corresponien als premis que satorgaven en poesia: englantia, viola i flor natural. Van propiciar laparició de noves generacions dautors.

Jacint Verdaguer
Va neixer a Folguerols, a la plana de Vic, el 1845. Fill duna familia humil, ingresa al seminari de Vic lany 1855i hi va cursas estudis eclesiastics. Lany 1865 va participar per primera vegada en els jocs florals i hi va obtenir dos premis. Va destacar com a bon versaire.
La importancia de Verdaguer readica en el fet que va representar la recuperació de la poesia culta en catala després de 3 segles de decadencia.
Va escriure:
-poesia èpica: Latlantida i canigó
poesia lírica: cal distinguir entre poesia patriotica i poesia religiosa. La poesia lírica verdagueriana és la que conecta millor amb les arrels populars i sinspira en la poesia tradicional. Patriotica(patria), i religiosa (idil·lis i cants místics)

El costumisme
La narrativa costumista va significar la descoberta de la realitat com a materia novel·lesca. Tot i ser un genere de tradicio romantica, va preparar laparicio del realisme. El genere de la narrativa costumista va apareixer en un momento historic de canvi. Els autors constumistes eren conscients que vivien en un mon a punt de desapareixer i es van proposar reflectir-lo a les seves obres.
El seu interés es centrava en la descripcio, superficial i tipificada, descenes de la vida quotidiana o de personatges tipics, preferentmen propis de barris populars o del mon rural.
Les narracions costumistes, conegudes tambe com a quadres o articles de costums, son peces breus en les quals no hi ha practicament ni argument ni accio. La descripcio te un paper preeminent per davant de la narracio.

El realisme
El realisme va apareixer a Europa cap a mitjan del segle XIX com a replica del romanticisme i coincidint amb lafany caracteristic de lepoca pel coneixement cientific basat en la rao. Alguns trets romantics com el subjectivisme , idealisme i el retoricisme son ben lluny del proposit que es plantejava el realisme i que va significar un nou concepte de creacio literaria: la representacio objectiva de la realitat contemporania, es a dir, la realitat que coneix lautor i que pot descriure amb exactitud.
Aquesta realitat descrita pel novel·lista corresponia a lepoca de la revolucio industrial i de la consolidacio del poder de la burgesia, basicament urbana. El genere de la novela descrivia les tensions propies daquesta classe i es va convertir en la forma literaria del realisme per exel·lencia. Per aconseguir una descripcio objectiva, lautor es documentava mitjançant lobservacio metodica meticulosa de la realitat que volia descriure.

El naturalisme
Emile Zola, teoric i representant daquest moviment, pretenia aplicar el metode de les ciencies experimentals a lanalisi del comportament huma i convertir la novel·la en un estudi cientific, es a dir, transformar la literatura en ciencia.

El naturalisme va apareixer en el context duna burgesia enlluernada pels progressos cientifics, una societat que considerava la ciencia com leix de tot el coneixement huma. Per aquest motiu, els postulats naturalistes partien de teories formulades pero filosofs i homes de ciencia de lepoca. Parlem del positivisme i el determinisme.

El positivisme partia duna visio del mon basada en lexperimentacio directa de la realitat. Pretenia donar rao de tots el fenomens naturals a partir de lobservacio i de la classificacio posterior. Es pretenia establir les lleis que regeixen lUnivers, incloent-hi lesser huma.

El determinisme deia que una persona esta sotmesa a la raça (lherencia), al medi i al moment historic. Es a dir, el ser comportament es determinat per la influencia daquests 3 factors.

Zola, basant-se en el positivisme i el determinisme, va crear la novel·la experimental. A diferencia de la novel·la realista, la naturalista no solament descrivia la realitat, sino que es va convertir en un instrument dobservacio i experimentacio per investigar les lleis que regeixen la societat y la persona. Analitzava totos el aspectes de la societat, per mes desagradables que fossin, amb lobjectiu de millorar les condicios socials i el comportament huma.

A Catalunya al primer terç del segle XIX hi havia lectors, pero no hi havia gaires autors, pero tant va provocar que noveles estrangeres fossin traduïdes.

Realisme
A catalunya el realisme no va apareixer fins a les darreres decades del segle XIX. Va aplegar un seguit de novel·listes, alguns procedents del costumisme, que van deixar sentir en les seves produccions la influencia dels model literaris europeus, sobretot Balzac. Es el cas de Carles Bosch, Josep Pin i Soler i Maria Vayreda. Van ser autors les obres dels quals partien de la voluntat de descriure la realitat social contemporania.

Naturalisme
Fou acceptat a Catalunya, pero amb reserves. Els dos critics mes importants, defensaven la participacio de la personalitat de lautor en lelaboracio de lobra. Acceptaven les lleis de lherencia i del medi com a recurs per analitzar la realitat, pero rebutjaven el determinisme.

Narcis Oller
Va neixer a Valls el 1846 i va morir a Barcelona el 1930. Va estudiar dret a Barcelona, ciutat on va viure definitivament. Va alternar la seva activitat professional amb la seva vocacio literaria. Primer va començar escrivint en castella pero va participar en la revista La renaixençai a partir daqui va començar a escribir en catala.
La seva obra, no gaire extensa, esta composta de sis novel·les.

· La papallona, en que predominen els elements romantics i que li va atorgar un gran prestigi nacional i estranger. La novel·la narra la historia duna noia orfena, pobra i malatissa que es seduïda per un estudiant.
· Lescanyapobres. Estudi duna passio, en que es presenta la degradacio moral dun home avar en una societat rural en vies de transformacio. Lavaricia esta mal vista.
· Vilaniu, novel·la de trets romantics que descriu les consequencies que pot comportar una calumnia per a una familia que viu en una societat petita.
· La febre dor, que mostra la transformacio de la societat barcelonina i laparicio duna nova burgesia.
· La bogeria, lunica novel·la que es pot considerar naturalista, i que descriu el proces de bogeria dun personatge desde trets punts de vista diferents, els dels tres personatges protagonistes.
· Pilar Prim, es mes complexa. Descriu la historia duna viuda que lluita per fer prevaler els seus sentiments per damunt la pressio.

Procediments literaris
Per donar coherencia interna als seus escrits i aconseguir unificar el corpus novelistic, va aplicar un seguit de procediments:

· Laparicio duns mateixos personatges tipificats en novel·les diferents.

· Localitzacio de totes les seves obres en dos marcs especials , un urba i un rural.
· La repeticio de temes secundaris, com la borsa, el ferrocarril i el caciquisme.

· El tema de fons de totes les seves obres: La transformacio social causada per la Rv. Industrial.

Victor Catala
Pseudonim de Caterina Albert va neixer a Escala el 1869. Era la filla primogenita de terratinents. Es va posar el pseudonim per que en aquella epoca no era creïble que una dona escrigues tant be. Mai es va casar.
La narrativa de Victor Catala es pot classificar en 4 etapes.
Primera, inclou els reculls de narracions titulats Drames rurals, Ombrivoles, i Caires Vius.

Segona, compren una novel·la i varis contes.

Tercera, Reculls de narracions Marines i Contrallums
Quarta, les darreres novel·les Vida molta i Jubileu.