Literatura catalana des dels anys 80 fins a l'actualitat: evolució, renovació i autors clau
Literatura catalana des dels anys 80 fins a l'actualitat
Des dels anys 80 fins a l'actualitat, dos factors han marcat clarament l'evolució de la literatura catalana des dels anys 80:
- L'evolució general de la societat envers uns determinats models de producció i consum cultural.
- El fet que la literatura catalana ha gaudit d'un cert suport institucional.
La dècada dels 80: renovació i continuïtat de la literatura catalana
La dècada dels 80 és clau en la renovació i la continuïtat de la literatura catalana. Van desaparèixer durant la postguerra Josep Pla i Mercè Rodoreda.
L'any d'Antaviana es va publicar un llibre de contes que va marcar una nova etapa per a la literatura catalana: Uf, va dir ell, de Quim Monzó. Encetava amb aquest llibre una literatura imaginativa i directa, amb tocs d'humor que no amagaven un cert sentit tràgic.
El protagonisme de la literatura catalana: narrativa i novel·la
Narrativa
Novel·la
Primer tipus: la de Monzó, caracteritzada per la disgregació de la identitat dels protagonistes i temes com l'angoixa i el joc de la tradició amb la literatura.
Segon tipus: l'exploració dels mecanismes col·lectius de la memòria i l'ambientació rural de les històries (Jesús Moncada i Manel Barbal: mitificació d'un lloc).
Altres subgèneres i autors destacats:
- Novel·la històrica: Vicenç Villatoro.
- Novel·la policíaca, eròtica i de ciència-ficció: Ferran Torrent i Josep Lluís Seguí.
- Novel·la negra: Butxaca.
- Altres autors: Miquel de Palol i Jaume Cabré.
Quim Monzó
Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Tant la seva primera novel·la (L'udol del griso al caire de les clavegueres) com Self-service ens remeten a les coordenades estètiques d'alguns dels autors de la Generació del 70. En aquestes obres s'apuntaven notes de l'esperit crític i l'univers ciutadà, però va abandonar això i es va acostar a una narrativa directa i propera al lector.
Els contes
1980: Uf, va dir ell
Es fa perceptible l'evolució envers la màxima elisió d'elements superflus. Els contes parteixen d'una idea inicial única. La narrativa de Monzó va des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura. A Olivetti, Moulinex és present una atmosfera onírica, i a L'illa de Maians preval la reflexió sobre el llenguatge.
1990: El perquè de tot plegat
Els seus contes tendeixen a agrupar-se al voltant de dos grans temes: l'alienació de la vida en parella i la reescriptura en clau irònica, com a Metamorfosi i Mil cretins. Allò que escriu Monzó és metaficció i ficció sobre ficció.
Literatura periodística
Amb la sèrie de recull de columnes d'opinió El dia dels senyors, Monzó va iniciar una via paral·lela de reflexió literària, per mitjà de recursos de la crònica i el reportatge i amb recursos retòrics. En la literatura periodística es posa força en l'argumentació, i tant en la narrativa com en l'articulisme s'analitzen aspectes de la vida quotidiana.