Liberalisme Econòmic, Capitalisme i Moviment Obrer
Liberalisme Econòmic i Capitalisme
La Revolució Industrial va permetre el pas a l'economia liberal. Els seus principis fonamentals són la propietat privada, la lliure empresa, la lliure contractació, la lliure regulació del sistema i el mercat lliure (lliurecanvisme).
Bases del liberalisme econòmic
El principal teòric va ser Adam Smith. Segons ell, el que feia actuar a les persones era l'interès individual; així doncs, defensava la iniciativa privada enfront de l'Estat. Considerava que la riquesa venia del treball i pensava que, si es deixava actuar lliurement la iniciativa privada, hi hauria un creixement econòmic. També va ser important l'obra de David Ricardo, i John Stuart Mill va elaborar la síntesi final del liberalisme clàssic.
El sistema econòmic capitalista
Les seues regles de funcionament estaven basades en les teories del liberalisme econòmic. La indústria artesanal va ser substituïda per una producció massiva de mercaderies. El sistema fabril necessitava grans quantitats de diners per a crear empreses i fer-les funcionar, la qual cosa va desenvolupar el sistema bancari i va potenciar les borses de valors.
El canvi econòmic va anar acompanyat de transformacions socials:
- Transició d'una societat rural a una societat de base industrial.
- Transició d'una societat estamental a una societat de classes.
- Millora del benestar general.
La societat de classes
La Revolució Industrial i els canvis polítics que la van acompanyar van fer aparèixer una estructura social nova:
Classes baixes
Integrades per diversos sectors (jornalers i camperols). Va aparèixer el proletariat, format pels obrers de la indústria moderna. L'augment dels obrers va ser possible per l'arribada de població camperola que s'havia quedat sense feina ni terra.
Classes mitjanes
Van créixer notablement. Les formaven petits propietaris amb terres, artesans i comerciants. Van aparèixer treballadors qualificats que necessitaven formació específica. Hi va haver una revolució en el sector serveis que va generar l'aparició de noves ocupacions i, amb l'augment de la riquesa i la formació d'estats liberals, van aparèixer més funcionaris.
Classes altes
Formades per grans comerciants, industrials i propietaris de les terres que van aplicar tècniques modernes a les explotacions agrícoles, a més dels professionals autònoms.
Bases Ideològiques del Moviment Obrer
Socialisme utòpic
Marx va anomenar aquests autors «utòpics» perquè considerava que s'equivocaven al no tenir en compte la lluita social entre patrons i obrers que feia inviable una solució pacífica al conflicte de classes. Es basava a assolir una societat ideal sense revolucions, mitjançant la solidaritat, la filantropia i l'amor fraternal, i defensaven les novetats de la indústria. Hi va haver tres principals ideòlegs: Saint-Simon, Charles Fourier (defensor de la propietat privada) i Robert Owen.
Socialisme marxista
Tractava d'analitzar les contradiccions del sistema capitalista. La lluita de classes era el motor del canvi social en la història, i les relacions socials derivades de la producció determinaven l'estructura socioeconòmica. Marx va anomenar aquestes etapes «formes de producció».
El socialisme marxista postulava la conquesta del poder pel proletariat, la substitució del sistema capitalista per un altre sense classes i sense propietat privada, i la transformació de l'Estat burgès en la dictadura del proletariat. El marxisme va ser la base ideològica dels moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XIX i de tot el segle XX.
L'anarquisme
Amb el teòric Mikhaïl Bakunin al capdavant, l'anarquisme pretenia no només l'acció del proletariat industrial, sinó de tots els sectors oprimits de la societat. Aquesta revolució tenia com a objectiu la destrucció total i immediata de l'ordre social burgès, de l'Estat i dels seus instruments de control.