Fonts històriques de la Restauració Borbònica: Cuba, eleccions, caciquisme i Alhucemas

Conflicte de Cuba

a) Anàlisi de la font

Aquesta font és un fragment escrit per Pablo Iglesias, titulat "El Conflicte de Cuba", el 18 de febrer de 1898. Es tracta d'una font primària, contemporània als fets, textual i de caire polític.

b) Context

Aquesta font pertany al context temàtic de la Guerra o Crisi d'Ultramar, iniciada ja en el temps de Ferran VII. Concretament, l'any 1898.

Aquesta font pertany al context històric de l'incompliment de la Pau de Zanjón, l'imposició de Cánovas del Castillo i l'interès dels EUA per Cuba, inclòs el seu potencial i els seus interessos de compra.

c) Idees principals

En primer lloc, quan diu "dar salida a sus productos", es refereix més a la burgesia que als soldats (gent pobra). A Cuba, es venien productes catalans, proteccionisme i explotació gratuïta a Espanya.

En segon lloc, quan diu "ser dueños de su mercado", Cuba té tres productes estrella (tabac, sucre i cafè), que són productes addictius.

Eleccions durant la Restauració

a) Anàlisi de la font

Aquesta font és un fragment d'un text titulat "Les eleccions durant la restauració", elaborat per Valentí Almirall i publicat l'any 1886. Es tracta d'una font primària, contemporània als fets, textual i de caire polític i social.

Aquesta font tracta dels mètodes que es feien servir durant la Restauració per dur a terme un frau electoral. El text descriu algunes d'aquestes pràctiques i les exemplifica amb el cas de Berga, on el nombre de vots superava exageradament el de la gent que vivia en aquell districte.

b) Context

Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament el funcionament del bipartidisme.

El context històric es basa en l'alternança pacífica entre el Partit Moderat de Cánovas i el Partit Liberal de Sagasta. Amb el sufragi censatari, s'afavoria la causa moderada perquè només podia votar la classe alta, mentre que el sufragi universal masculí afavoria la causa liberal.

c) Idees principals

En primer lloc, quan diu "ha vist com el seu pare, malgrat que...", fa referència al recurs de la tupinada. Al contrari que el caciquisme, aquest recurs era oblidat a les ciutats. A partir d'aquí, s'utilitzaven tot tipus de recursos per assegurar el candidat desitjat.

En segon lloc, quan diu "que vol obmi mes", pot fer referència a l'efectivitat amb la qual el govern i l'encasellat actuaven.

Oligarquia i Caciquisme

a) Anàlisi de la font

Aquesta font és un fragment d'un text titulat "Oligarquia y Caciquismo", elaborat per Joaquín Costa i publicat en el llibre "Oligarquia y Caciquismo" l'any 1901. Es tracta d'una font textual, primària, contemporània als fets i de caire polític.

Aquesta font tracta del funcionament de la forma de govern a Espanya. Es nombren les institucions en les quals aquest es fragmenta (1r paràgraf). Seguidament, es destaca la no representació d'aquestes institucions de la població espanyola (2n paràgraf). Finalment, es menciona la corrupció d'aquestes institucions per seguir en el poder.

b) Context

Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament en les claus del sistema bipartidista i la monarquia.

El context històric es basa en el torn pacífic entre el Partit Moderat i el Partit Liberal. A Espanya, el 3% de la població estava inclosa en un sufragi censatari masculí, elaborat a partir del seu nivell econòmic.

c) Idees principals

En primer lloc, quan diu "1, 2, 3...", fa referència al vincle entre els cacics (persones molt poderoses en les zones rurals) i els oligarques (representants dels partits moderats i liberals).

En segon lloc, quan diu "seria orgànica representable de ella", fa referència a la representació de les diferents classes socials en el govern espanyol. A partir del frau electoral, l'únic que s'ha aconseguit és que les classes predominants no tinguin cap representació. En unes eleccions veritablement democràtiques, els governants són proporcionals al nombre de persones que han votat per ells, però en aquells temps la població no podia votar el que realment pensava.

Manifest de Sandhurst

a) Anàlisi de la font

Aquesta font és un fragment traduït del Manifest de Sandhurst, signat per Alfons de Borbó a Sandhurst (Anglaterra) l'1 de desembre de 1874. Es tracta d'una font textual, primària, contemporània als fets i de caire polític.

Aquesta font tracta sobre els agraïments d'Alfons de Borbó vers les felicitacions pel seu aniversari, confirmant que la monarquia constitucional és l'única que pot posar fi a la incertesa i l'opressió d'Espanya (1r paràgraf).

També fa referència al desig natural del retorn d'un monarca (2n paràgraf).

b) Context

Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament a la fi de la Primera República (1874).

El context històric es caracteritza per la inestabilitat sociopolítica vigent a Espanya durant el Sexenni Democràtic.

Després del fracàs de la Primera República i l'arribada del nou monarca, va ser Cánovas del Castillo qui va idear un nou sistema per assolir l'estabilitat.

c) Idees principals

En primer lloc, quan Alfons de Borbó diu "únic representant", fa referència a que ell és l'únic candidat vàlid a la monarquia després de l'eliminació de la Llei Sàlica i la vigència de la Pragmàtica Sanció.

Quan diu "l'opressió, a la incertesa", fa referència als problemes als quals s'havia enfrontat Espanya durant el Sexenni Democràtic i la Primera República.

En aquests anys, Espanya havia entrat en una greu crisi econòmica, obnada la seva incompetència en els mercats europeus industrialitzats.

El Desembarcament d'Alhucemas (Font no textual)

a) Anàlisi de la font

Aquesta font és una pintura a l'oli elaborada per José Moreno Carbonero l'any 1927, titulada "El Desembarcament d'Alhucemas". Es tracta d'una font no textual i de caire polític i social.

Aquesta font tracta de l'arribada de l'exèrcit espanyol a Alhucemas (Marroc) per acabar amb la revolta iniciada pels berbers l'any 1909.

b) Context

Aquesta font es situa en el context temàtic de la Restauració Borbònica (1898-1931), concretament en l'inici de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930).

El context històric es situa en el creixement del sentiment antimilitarista a Espanya arran de les derrotes del Marroc. Després del Desastre d'Annual, Miguel Primo de Rivera fa un cop d'estat amb el vist-i-plau del rei per evitar la publicació de l'Expedient Picasso i acabar amb la inestabilitat a Espanya, començant per acabar la guerra al Marroc.

c) Idees principals

En primer lloc, el Desembarcament d'Alhucemas es caracteritza per ser el primer desembarcament aeronaval de la història, per la qual cosa cal destacar la presència d'avions de guerra volant sobre els vaixells. Aquests simbolitzen l'avanç tecnològic en la indústria pesada, que ja havia estat molt important en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). És molt probable que els avions fossin francesos, ja que França estava molt per sobre d'Espanya a nivell militar, i també ho va demostrar fent ús d'armes químiques a la guerra del 1928.

En segon lloc, aquesta idea està molt relacionada amb la importància del Desembarcament d'Alhucemas per a Espanya i per al món. Per a Espanya, va ser molt important de cara a guanyar la guerra i la sobirania sobre el Marroc, i de cara al seu impacte a nivell nacional. Després del Desastre del 98 o de derrotes al Marroc com Barranco del Lobo (1909) i Annual (1921), l'exèrcit es notava en una posició molt desacreditada. Aquesta victòria va servir per recuperar el prestigi militar, i també per capturar el líder berber, fet que alhora va servir a Primo de Rivera per consolidar la seva posició.