La depuració del professorat i l'escola franquista: por, adoctrinament i control

El Franquisme: Por, Autoritat i Manipulació

El Franquisme es va caracteritzar per la por, l'autoritat imposada, la manipulació política i el tancament de fronteres. Sota el lema "ens ho fem natros", es va exercir un control social estret, reforçat per la religió, per a dominar la població.

Depuració del Professorat: Una Conseqüència de la Victòria Republicana

Una de les primeres conseqüències de la victòria franquista va ser la depuració dels mestres. A Catalunya, 550 mestres van haver d'exiliar-se. Un 11% va marxar a l'estranger, molts van ser assassinats i els que van romandre van ser reconvertits professionalment.

Objectius de la Depuració

• Eliminació del comunisme (els "rojos").
• Depuració sistemàtica dels mestres.

El Decret de Comissió Depuradora Provincial

El 8 de novembre de 1936, el general Sainz Rodrigo, com a ministre, va publicar un decret que creava la comissió depuradora provincial. Aquesta comissió tenia la tasca de revisar la vida pública i privada de tots els mestres de la República, avaluant el seu nivell moral, polític i religiós. La decisió final podia ser continuar ensenyant després de reciclar-se, ser castigat o, fins i tot, ser assassinat.

Agents de la Repressió

La Guàrdia Civil, els alcaldes i els capellans eren els encarregats de decidir el destí dels mestres republicans: si havien de ser castigats, assassinats o reciclar-se.

Càstigs Imposats als Mestres

Els mestres depurats podien rebre diversos càstigs:

• Expulsió de la professió magisterial.
• Prohibició d'ocupar càrrecs de direcció.
• Trasllats forçosos.
• Prohibició d'ocupar càrrecs vacants o treballar en llocs determinats.
• Afusellament.

Criteris per a la Selecció de Nous Mestres

La tria dels nous mestres es basava en una particular forma de meritocràcia, que valorava mèrits com:

• Ser mutilat de guerra pels republicans.
• Haver estat ferit.
• Haver format part de l'exèrcit franquista.
• Haver patit vexacions (ser agredit o insultat).
• Ser familiar de militars morts o mutilats.
• Haver perdut familiars (com més, millor).
• Tenir familiars empresonats pels "rojos".

Cursos d'Adoctrinament

Es van impartir cursos d'adoctrinament de dues setmanes, que també incloïen dissabtes i diumenges, sota el nom de "Cursillo de orientación y perfeccionamiento del magisterio". Aquests cursos es dividien en tres blocs principals:

• Formació religiosa.
• Formació política (amb quatre grans blocs: el valor de la família, el Movimiento Nacional, la Falange i els Herois de la Croada).
• Part educativa i formativa, que incloïa els principis de la nova educació falangista (eliminant l'educació de la ILE), com despertar el catolicisme (tots havien de ser catòlics), la pedagogia de la religió i la higiene infantil.

La Nova Escola Franquista

La nova escola franquista va suposar un trencament radical amb la República i es va caracteritzar per:

• No a la coeducació: separació estricta entre nens i nenes.
• Prohibició de l'ensenyament en català.
• L'escola havia de ser religiosa.
• Obligació dels mestres d'acompanyar els nens a l'església i assegurar la separació per sexes.
• Ensenyament del patriotisme (cantar l'himne espanyol i fer el jurament a la bandera).
• Pràctiques religioses obligatòries: el rosari, l'àngelus, el mes de Maria, el foment de la comunió i el bateig (era necessari tenir la comunió per accedir a l'escola).
• Gran separació entre escoles privades i públiques.
• Rebuig total dels mètodes pedagògics estrangers (Montessori, Freinet).
• Baix prestigi dels pensadors espanyols com Lluís Vives.
• L'escola es fonamentava en els principis d'autoritat, patriotisme, jerarquia, por, aïllament de l'exterior i censura.

Context Social i Evolució Posterior

Aquesta època va estar marcada per la falta d'higiene, la gana, la tristesa i l'escassetat de recursos, amb milers de morts enterrats. Fins als anys 50, l'auxili social (serveis socials) estava estretament lligat a monges, capellans i convents, atenen els més necessitats per a la seva reconversió.

Entre els anys 1957-1960, durant la segona etapa del franquisme, es va produir una certa relaxació amb l'aparició de les primeres escoles d'adults, considerant que ja no eren perilloses. Es va potenciar la formació professional i el control sobre els llibres va disminuir, amb dos textos bàsics: l'enciclopèdia i el catecisme. La Secció Femenina va tenir una importància destacada.

Als anys 70, les escoles d'adults van experimentar un nou impuls, marcant un canvi significatiu en el panorama educatiu.