Legitimitat i Legalitat: Anàlisi i Exemples en Educació Social

Introducció a la Legitimitat i la Legalitat

Definició de Legitimitat i Legalitat

La distinció entre legitimitat i legalitat és fonamental per entendre l'ordre social i la justícia.

• LEGITIMITAT: Concepte que fa referència a allò que és just, autèntic o raonable pel que fa a la convivència d'una comunitat i la realitat que s'hi viu.
• LEGALITAT: Conjunt de normes o lleis que regeixen l'ordre social d'una comunitat. L'incompliment de les quals comporta un càstig per a l'individu.

Tal com opina Amorero (2007), la legalitat i la legitimitat no poden existir l'una sense l'altra. No obstant això, en la realitat, això no sempre és així, i en ocasions allò legal s'oposa al que entenem per legítim. La legitimitat ha de servir com a guia per crear unes lleis que la reflecteixin; la legalitat hauria de sorgir del consens social.

Exemples d'Accions Legítimes No Legals en Educació Social

A continuació, es presenten situacions, reclamacions o demandes legítimes que no són legals, amb la seva justificació en l'àmbit de l'educació social:

• Aturar un desnonament: El fet de tractar d'aturar un desnonament és una situació legítima, ja que tenir una llar digna és un dret humà, però és il·legal, ja que les lleis actuals emparen la realització de desnonaments.
• Manifestacions pacífiques: Manifestar-se pacíficament per reivindicar els drets de la ciutadania és legítim, però pot ser il·legal segons la nova Llei de Seguretat Ciutadana.
• Cobertura sanitària universal: Quan amb l'entrada de l'actual Govern molts immigrants es van quedar sense cobertura sanitària, alguns metges i metgesses van continuar oferint els seus serveis a aquest col·lectiu. Aquesta va ser una acció il·legal, però legítima, ja que tota persona ha de poder ser atesa en la sanitat pública.

El Concepte de “Dret a Tenir Drets”

La Visió de Hannah Arendt

L'expressió “dret a tenir drets” de Hannah Arendt fa referència a la necessitat de pertànyer a una comunitat política que reconegui l'individu com a ciutadà perquè pugui gaudir dels seus drets individuals.

Val a dir, però, que Arendt insisteix en la idea que la consciència del “dret a tenir drets” sorgeix quan milions de persones perden el dret. Per a ella, no té sentit tractar aquesta qüestió en èpoques on es considerava que el dret era quelcom innat, inherent a l'ésser humà. És per aquest motiu que la filòsofa defensa la idea de crear un marc universal al qual adherir-se per tal de ser reconegut i, d'aquesta manera, comptar amb la protecció de drets.

La Interpretació de Seyla Benhabib

Benhabib analitza l'expressió “dret a tenir drets” atorgant significats diferents al primer i segon terme 'dret' que apareix:

• Primer terme (Dret): Fa referència a un imperatiu moral amb el qual defensa el dret a pertànyer a un grup humà, el qual ha de ser protegit pels membres que en formen part.
• Segon terme (Drets): L'autora es refereix als drets i obligacions que tenen les persones en pertànyer a una comunitat, motiu pel qual es considera que es tracta d'un significat jurídic-civil.

Per tant, el sentit d'aquest segon terme implica la relació entre tres factors essencials:

1. La persona a qui corresponen els drets.
2. L'obligació dels altres a no impedir, sinó a afavorir el dret mitjançant el deure.
3. La protecció d'aquest dret i la seva imposició a través d'un òrgan legal.