Legislació Ambiental: Evolució i Objectius

La legislació sobre el medi ambient

L'impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient planteja a les administracions la necessitat d'elaborar i fer complir les lleis de protecció del medi. Si no es compleixen, es pot ser sancionat econòmicament i els empresaris infractors poden ser sotmesos al codi penal segons la gravetat de la infracció.

L'inici de la legislació ambiental

Té l'origen als Estats Units, amb l'aprovació al 1970 de l'EPA (Environmental Protection Act), primera llei de protecció del medi ambient.

Àmbit Mundial

• 1972 - Reunió de les Nacions Unides a Estocolm, inici de la reforma ambiental.
• 1982 - Carta Mundial de la Natura.
• 1984-1987 - Deliberacions de la Comissió Mundial de les Nacions Unides sobre l'ambient i el desenvolupament.
• 1992 - Celebració a Rio de Janeiro de la Conferència de Nacions Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament.
• 1998 - Acords de Kyoto.
• 2005 - Entrada en vigor de la llei de Kyoto.

Àmbit Europeu

• 1986 - Aprovació de l'Acta Única Europea que incloïa les exigències de protecció del medi ambient.
• 1992 - Tractat de la Unió Europea.
• 2000 - Aprovació del govern Europeu sobre protecció, gestió i planificació del paisatge.

La major part dels països en vies de desenvolupament no disposen de legislacions similars, i la producció industrial es porta a terme sense tenir en compte l'impacte ambiental. Els països desenvolupats utilitzen les lleis permissives per desfer-se dels residus industrials perillosos i per instal·lar-hi indústries.

Objectius de la legislació ambiental

La contaminació no s'atura ni respecta fronteres. La contaminació atmosfèrica generada en un país en pot afectar un altre i ocasionar-hi la destrucció d'ecosistemes aquàtics, com per exemple, la pluja àcida a Gran Bretanya. Les amenaces derivades de l'efecte hivernacle i de la debilitació de la capa d'ozó són problemes globals. Aquests acords necessiten un aparell executiu i mitjans per obligar al seu compliment i moltes vegades corren el risc de quedar-se en simples declaracions d'intencions.

L'estat actual de la legislació ambiental

La legislació ambiental ha avançat en la major part dels països industrialitzats. S'han obert diferents línies d'intervenció en els principals problemes existents: la generació de residus sòlids, la protecció de les aigües continentals, la contaminació dels mars, de l'atmosfera i del sòl.

Els tractats internacionals sobre el medi ambient es classifiquen segons l'aspecte de què s'ocupin:

1. Temes mediambientals generals.
2. Conservació de la natura i dels recursos naturals.
3. L'atmosfera, l'espai exterior.
4. El medi ambient marí.
5. Els recursos naturals marins.
6. Les aigües.
7. Substàncies perilloses.
8. Seguretat nuclear.
9. Responsabilitat sobre els danys mediambientals.

Prevenció dels desastres ambientals d'origen industrial

El principal problema són els accidents industrials. Quan té lloc un desastre, rep l'atenció mundial i aleshores es produeix la conscienciació i la preocupació general. L'increment de l'activitat industrial porta associats els riscos d'accidents i catàstrofes ecològiques, que estan relacionats amb la manipulació de productes químics, el transport i el tractament. La solució és que les empreses incloguin en els pressupostos les despeses mediambientals de seguretat per garantir la seguretat del personal, les instal·lacions i reduir l'impacte mediambiental.

El paisatge, recurs i patrimoni

El paisatge a Catalunya s'ha caracteritzat per la seva fesomia agroforestal. Aquest tipus de paisatge es distingeix per l'aspecte d'un mosaic integrat per peces de mides diverses on s'alternen els conreus i les àrees forestals. La configuració del paisatge agroforestal català és el resultat de l'acció de les activitats humanes en el territori i de la seva interacció amb el medi natural.

Els agents dels canvis en el paisatge

El paisatge és el resultat del medi físic i l'acció humana el transforma a mesura que les activitats humanes evolucionen.

• El treball del camp: un dels principals agents que ha alterat els paisatges naturals: ha canviat la cobertura vegetal, ha drenat les terres aiguamolls, ha modificat el perfil de les muntanyes, i ha fet arribar aigua a les terres de secà.
• El procés urbanitzador: ha estat un element dominador en tots els paisatges. Les vies de comunicació han solcat el territori en totes direccions, les grans concentracions urbanes han canviat l'aspecte del litoral radicalment.
• L'activitat industrial: ha estat un agent de canvis intensos en el paisatge. Les explotacions de matèries primeres per al seu ús industrial (mines, pedreres), les grans infraestructures destinades a la producció o el transport d'energia (pantans, línies elèctriques, gasoductes) i els equipaments industrials (fàbriques, polígons).

Vers un paisatge global

Per l'acció del procés urbanitzador, el paisatge actual de Catalunya està adquirint un caràcter cada cop més suburbà. Això és degut a la presència d'elements lligats a la vida urbana (l'era global).

1. L'increment de la superfície forestal.
2. La dispersió dels elements urbans.
3. El domini dels elements del transport: carreteres, rotondes, túnels, etc.

Els paisatges d'Espanya

A Espanya predominen els espais agrícoles i forestals. L'extensió dels paisatges urbans i industrials ha augmentat molt des del segle XX. Hi distingim quatre grups:

• Paisatges atlàntics: elevada densitat de població i població dispersa (activitats: ramaderes i forestals).
• Paisatges mediterranis: elevada densitat de població, un predomini de la població concentrada en nuclis urbans, Barcelona (activitats: agricultura i regadius).
• Paisatges mediterranis de l'interior: escassa densitat de població, aglomeració urbana i industrial, Madrid (activitat: secà extensiu).
• Paisatges de muntanya mediterrània humida: amb predomini de l'explotació ramadera i forestal.