El comerç i el transport a la Catalunya del segle XIX

El comerç interior

Comerç amb Amèrica

Fins al 1820, es comercia amb Cuba principalment amb sucre i aiguardent (rom). L'itinerari comercial era: Cuba-Catalunya-Espanya-Europa. A Cuba apareix la sacarocràcia (aristocràcia del sucre), que va comerciar amb esclaus fins al 1851, moment de la seva il·legalització a causa de la baixa economia i productivitat. Això va suposar un gran benefici per a la importació d'infraestructures.

Catalunya compra matèries primeres com el cotó i el carbó, així com béns de consum i aliments. Catalunya té dèficit de blat i n'ha de comprar a països estrangers.

Antonio López, "Marquès de Comillas", era un dels catalans que va emigrar a Cuba i era el propietari d'una naviliera. Li van atorgar el títol de marquès durant la Guerra de Cuba perquè va cedir els seus vaixells per a la lluita. És el fundador del Banco Hispanoamericano. Salvador Sarrià.

Mercat nacional peninsular

Generalment, era un mercat reduït per la seva desvertebració i la manca de comunicacions intercomercials entre els mercats regionals i nacionals. El transport tenia una manifesta dependència estacional respecte a les collites.

El 1846, la Diputació de Barcelona va presentar al govern el Pla General de Carreteres, finançat per les quatre diputacions, que va ser aprovat dos anys després, el 1848. Es va crear la Junta de Carreteres de Catalunya que, en vint anys (fins al 1868), va construir la majoria de carreteres del territori.

El transport terrestre era lent i perillós; per tant, el transport marítim resultava més barat i eficient. Cap al 1856, Espanya tenia uns 9.500 km de carreteres, mentre que França en tenia 76.000 km, ja que, a part de les carreteres, utilitzava els seus rius i canals.

Els ferrocarrils

L'Estat aposta per la modernització del país. El ferrocarril aporta dos grans beneficis:

1. Articular els mercats i connectar-los.
2. Abaratir costos.

L'any 1845, la burgesia catalana contractà una companyia anglesa per construir el ferrocarril Barcelona-Mataró, inaugurat l'any 1848. El financer espanyol d'aquest projecte era Miquel Biada. Es va seguir el model de ferrocarril anglès de via privada.

A Granollers, el ferrocarril arriba l'any 1854, fet que va modernitzar la ciutat. A Girona hi arriba el 1862 i a la frontera el 1878. L'any 1855 es va promulgar la Llei General de Ferrocarrils que, juntament amb la Llei de Societats de Crèdit de 1856, permetia crear bancs d'inversió.

La Llei de Ferrocarrils permetia:

• Subvencions de l'Estat.
• Franquícies aranzelàries.

Organització sindical

Catalunya va tenir dos moments d'esclat de violència:

1. 1835: es destrueix i s'incendia la fàbrica Bonaplata.
2. 1854 (Bienni Progressista): es van destruir les màquines selfactines.

L'any 1840 va néixer l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera, impulsada per Joan Muns.