El Partenó: Anàlisi de l'arquitectura i la història

El Partenó

1. Documentació General

Arquitectes: Ictino i Cal·lícrates, sota la supervisió de Fidias.
Data de construcció: 447-432 aC.
Materials: Marbre del Pentèlic i fusta.
Tipus de mur: Isòdom.
Sistema constructiu: Arquitravat.
Localització: Acròpoli d'Atenes, Grècia.

2. Anàlisi Formal

Descripció

Temple de planta rectangular d'ordre dòric, octàstil i perípter (8 columnes en els pòrtics, 17 en els laterals).

Elements de Suport

Columnes d'ordre dòric (principal característica de l'estil) i mur isòdom. Les columnes dòriques consten d'un fust estriat (aresta viva) sense base i format per tambors units sense ciment. Tenen un capitell senzill de rigoroses formes geomètriques, compost per collarí, equí i àbac.

Elements Suportats

Presenta un sistema arquitravat que consta d'un entaulament dòric amb arquitrau llis que descansa sobre les columnes, fris decoratiu dividit en tríglifs i mètopes, i una cornisa que sobresurt. Té un frontó triangular a les façanes curtes format pel sostre horitzontal i la coberta amb teulada a dues aigües. Als extrems hi havia les acròteres i a l'interior, el timpà tenia relleus decoratius.

Espai Interior

Temple perípter de planta rectangular amb dos pòrtics hexàstils, pronaos, naos i opistòdom. Dues sales sense comunicació. Hi ha columnes a l'interior: l'opistòdom té quatre columnes jòniques i la naos, dividida en tres naus per columnes dòriques, albergava l'estàtua criselefantina d'Atenea Pàrtenos, de peu i vestida de guerrera.

Espai Exterior

Pensat per ser vist des de fora, amb un angle per contemplar dues façanes i correccions òptiques:
1. Columnes amb lleugera curvatura a la part central i amb diàmetre lleugerament ampliat a la seva part central (èntasi), i disposades en els angles lleugerament més gruixudes.
2. Entaulament amb curvatura per donar la sensació que les línies són totalment rectes.
3. Base formada per estereobat i estilobat que donen accés al temple des de qualsevol dels costats. Aquesta base també estava lleugerament curvada per aconseguir una perfecció visual.
L'espai exterior presenta característiques estètiques de l'arquitectura grega: racionalitat i antropocentrisme, formes simples i rectes, proporcions a escala humana, línies horitzontals introduint el cànon 8/17 i amb proporcions del nombre d'or.

Relació amb l'Entorn

Forma part de l'Acròpoli. La façana principal mira a l'est, donant l'esquena a l'entrada del recinte, en el punt més alt. És l'edifici més destacat.

3. Estil i Significat

Estil: Temple clàssic grec dòric amb formes pures i geomètriques que expressen una estètica basada en la racionalitat, amb columnes i entaulament amb correccions arquitectòniques per aconseguir la perfecció visual. Els grecs tenien un gran sentit de l'observació i sabien que un edifici amb predomini de línies horitzontals, vist en perspectiva, determina una línia corba al fons, i això s'anul·lava amb una curvatura igual.
L'ordre dòric és més auster que altres ordres i es basava en les proporcions del cos masculí per transmetre la idea de solidesa i bellesa. Alhora, les proporcions de l'edifici, que segueixen el nombre d'or, reflecteixen l'ideal antropocèntric d'aquesta societat.
Es va construir després de la fi de les Guerres Mèdiques, durant l'època de prosperitat d'Atenes. Les guerres havien provocat una gran destrucció i es va tenir que reconstruir els temples i principals edificis. De les 92 mètopes, només se'n conserven 19. Algunes es troben in situ i altres al British Museum. La major part va ser destrossada amb cops de martell quan el temple es va convertir en una església cristiana i després en un polvorí sota l'Imperi Otomà. Els panells del fris interior estan repartits entre el British Museum, l'Acròpoli Museum, etc.
Contingut i significació: Temple dedicat a la deessa Atenea Pàrtenos (donzella), encarregat per Pèricles. Atenea, deessa de la intel·ligència, la guerra i la pau, era la protectora d'Atenes. Els relleus dels frontons, coneguts per gravats antics, narravan episodis importants de la deessa. En un frontó es representa el naixement d'Atenea (filla de Zeus) i a l'altre, la lluita entre ella i Poseidó per la possessió d'Atenes. Atenea, que havia concedit l'olivera, va guanyar i es va convertir en la protectora de la polis.
A les 92 mètopes del fris dòric es representaven les lluites: la centauromaquia, l'amazonomàquia, la gegantomàquia i la caiguda de Troia. El significat era que la civilització grega havia guanyat a la barbàrie dels seus enemics, és a dir, la lluita i el triomf de la civilització contra la barbàrie.
Novetat: El fris interior continu de tipus jònic que recorria tota la naos. El tema era la processó de les Panatenees que es dirigien a l'Acròpoli per revestir l'estàtua d'Atenea. La façana principal s'orienta cap a l'est, on neix el dia. Les idees d'equilibri, ordre i harmonia eren bàsiques per als grecs.
Funció: És un temple amb una funció religiosa. Primitivament, els grecs consideraven com a divinitats els fenòmens naturals que no podien comprendre, com els llamps o el destí. Més tard, van imaginar aquestes deïtats amb forma humana. Aquestes divinitats antropomòrfiques, encara que immortals, tenien qualitats i debilitats humanes, per tant, necessitats com els mortals, i se'ls donava allò que necessitaven: criats, casa, aliments i riquesa. El temple era la casa de la divinitat i els sacerdots, els seus servidors. Els fidels no hi entraven a dins, sinó que l'altar i les celebracions eren a l'exterior (per això l'interior no era significatiu per al públic). Era la casa de la deessa més que un lloc de culte, i un monument per a la deessa per agrair els seus favors. El Partenó era l'expressió de la grandesa d'Atenes i va ser aixecat per celebrar la victòria de les polis gregues. Reflecteix els ideals de la cultura grega: ordre, mesura i harmonia. És un edifici senzill amb distribució clara (racionalisme), fet a escala humana (antropocentrisme) i un dels temples més perfectes en quant a proporcions.