Joan Roís de Corella i Isabel de Villena: Vida y Obra de Dos Referentes de la Literatura Valenciana

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella va nàixer a Gandia l'any 1435, en una família de la petita noblesa emparentada amb la d'Ausiàs March i ben relacionada amb la de Joanot Martorell. Traslladat a València, ciutat on va viure fins a la mort, Corella va estudiar Teologia, va exercir com a professor i es va ordenar sacerdot. Va morir a la capital l'any 1497.

Va escriure poesia i prosa. En prosa, representa la culminació de l'estil d'escriptura que es va gestar en la Cancelleria Reial i que tenia com a model l'obra dels clàssics llatins i dels italians medievals.

Obra en prosa

La seua obra en prosa més coneguda és la Tragèdia de Caldesa, que narra una traïció amorosa i que inclou un llarg poema. També destaquen una sèrie de narracions mitològiques de l'Antiguitat clàssica, com ara Leandre i Hero, en la qual es veu l'estil artificiós de l'escriptor, basat en la sintaxi llatina (que el forçava, per exemple, a dur els verbs al final de l'oració).

Obra poètica

En poesia, Corella es va dedicar sobretot a temes amorosos i va escriure poemes breus, com ara La balada de la garsa i l'esmerla, Desengany o Plant d'amor.

Temàtica religiosa

Les millors obres de Joan Roís de Corella són les de temàtica amorosa, però també en té moltes de temàtica religiosa, com ara la Història de Josep, una paràfrasi del llibre del Gènesi de l'Antic Testament. Aquesta obra es va imprimir a València l'any 1510. També es va imprimir el Cartoixà, una traducció que Corella va fer del Vita Christi.

Isabel de Villena

Isabel de Villena va nàixer a València l'any 1430. Filla il·legítima del noble Enric de Villena, va entrar de ben menuda a la cort de la reina Maria, la dona d'Alfons el Magnànim.

La reina, molt vinculada a la ciutat de València, va promoure la fundació del convent de la Trinitat i la va nomenar abadessa. Sor Isabel va ser una dona estimada i respectada a la ciutat i va fer del monestir un referent cultural. Va morir el 1490, nou anys abans de la impressió de la seua única obra, el Vita Christi.

El Vita Christi

El Vita Christi ens ha arribat a partir d'una còpia impresa. A finals del segle XV, la reina Isabel de Castella va tenir coneixement de l'existència del llibre de la prestigiosa abadessa i en demanà una còpia al batlle general de València. L'objectiu del Vita Christi era donar a conèixer la vida de Crist i aprendre a estimar-lo, cosa que es considerava l'aspiració màxima en la vida espiritual d'un cristià.

Sor Isabel el va escriure, inicialment, com una paràfrasi de l'Evangeli, una narració en prosa adreçada a les monges de la seua comunitat. Això explica que l'estil siga relativament senzill i que les frases en llatí, per exemple, estiguen explicades en valencià.

Una mirada des de les dones

Sor Isabel volia anar més lluny i explica la Bíblia des de la perspectiva de les dones. La més important és la Mare de Déu, però també n'hi ha d'altres, com ara Maria Magdalena, santa Marta o santa Anna. A més a més, es rehabilita la figura d'Eva, precisament aquella que la tradició misògina usava per a justificar l'origen del mal associat a la dona.

Sovint s'ha interpretat això com una resposta a l'Espill, una obra que Sor Isabel podia conèixer, ja que Jaume Roig era el metge i un dels benefactors del convent de la Trinitat. Isabel de Villena ofereix una perspectiva nova sobre la dona des del punt de vista de la seua presència en la Bíblia, en particular pel que fa al sentiment maternal, que es compara amb l'amor que sent Jesús per les persones.