Joan Miró: Interior amb un vaixell de vela, anàlisi surrealista i valoració artística
Interior, Joan Miró (1928)
Fitxa tècnica
Oli sobre tela, 92 x 73 cm. Museum of Modern Art (MoMA), Nova York.
1. Context històric i cultural
1.1 Context general
L'obra Interior s'inscriu en el moviment surrealista, que va sorgir a França als anys vint i trenta del segle XX, un període en què l'art experimentava canvis profunds i ràpids. El surrealisme se sentia fascinat pels elements estranys i irracionals. André Breton, el 1924, va redactar el Manifest surrealista, que va esdevenir el punt de partida del nou moviment artístic i literari. Aquest va néixer lligat al dadaisme, però es va distanciar d'aquest per la seva voluntat de construir una nova societat a través de la revolució, ja que el dadaisme tenia una actitud nihilista. Alguns dels seus membres eren propers al Partit Comunista. El surrealisme va ser un moviment estètic i controvertit entre les dues guerres mundials, i el seu esperit continua viu avui.
1.2 Context específic de l'autor
L'obra correspon a la fase en què Miró s'inspirava en els mestres vells i en la pintura de Cézanne, i que el va conduir a la crisi de l'expressió i a l'enamorament de la imaginació i la poesia visual.
2. Característiques estilístiques
2.1 Característiques generals
Colors molt vius i formes imaginatives. Té una escala jerarquitzada, perquè engrandeix la figura de la música i també la del violí, encara que sembli que les formes de la música sortin de l'instrument. L'home s'expressa a través de la taula.
A l'esquerra hi ha un gos ressegui un os i un tyan, i després un poma i un gripau, ressegui un insecte. A la part superior, un ratpenat volant i un quadre d'un paisatge, i una finestra on es veu el paisatge. No hi ha simetria. Ens dona sensació de profunditat i perspectiva a través de la sensació del pretext que transmet una il·lusió espacial.
2.2 Ritme, dinamisme i forma
Formes ondulades i corbes. Figures plenes que ens creen la il·lusió de l'espai a través de la terra.
2.3 Temps
Anecdòtic perquè fa referència a l'obra original. Atemporal perquè transcendeix en el temps.
2.4 Expressió
A través dels colors, formes simples i orgàniques, transmet sensació de vitalitat, alegria i gans de viure. No hi ha ombra i la llum de l'home està desfeta.
2.5 Dibuix i pintura
Molta importància del dibuix, ressegueix en negre i amb més profunditat i detall les figures. Animals dibuixats i figures humanes no.
2.6 Color
Plans i sense ombres. Negre que dona més volum i que remarca contorns. Blancs, figures humanes i taula, verd pràcticament, marró terra i ocre aire.
2.7 Llum
Ratpenat i finestra o no, vol donar gran importància per ell mateix i per a l'obra. Ho fa per enfosquir la part de baix de la finestra.
2.8 Text
Fina pel seu oli sobre tela.
2.9 Estil de l'autor a l'obra
No té res a veure amb l'automatisme del grup surrealista. La tècnica és tradicional, treballa a partir de dibuixos previs i trenca amb el model clàssic. El resultat té la composició i els elements del quadre.
3. Interès
3.1 Preu i valoració de l'artista
Gran prestigi i reconeixement, tenen valors altíssims, tenen total llibertat per representar.
Miró va tenir molta fama a la seva vida.
3.2 Client
El client no s'hi va fer per encarregar-la.
3.3 Futur
Decoració perquè és una pintura i expressió personal perquè fa el que vol.
3.4 Significat
Té molt significat: un home toca l'instrument i les seves sta escoltant i estan rojats els elements.
Es pot entendre com una ruptura amb la realitat i Miró no va fer la seva pròpia versió, va treballar la raó i la forma estètica. Tot això es relaciona amb la teoria de Freud. La societat confia i necessita innovacions. Miró es va convertir en artista inter i va inspirar molts artistes posteriors amb el seu estil propi.
4. Valoració
Consagració com a artista internacional i consolidació del seu estil pictòric.