Joan Miró: Interior holandès I (1928), surrealisme i anàlisi d'obra

Arte y Humanidades8,45 KB

Interior holandès I

a) Primer pas: documentació general o catalogació

1. Catalogació o fitxa tècnica:

Títol: Interior holandès I

Autor: Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983)

Cronologia: 1928

Tècnica: Oli sobre tela

Tema: Versió adaptada de l'obra El tocador de iot, del pintor holandès Endrick Sorg.

Mides: 93 x 73 cm

Estil: Surrealista

Localització: MoMA (Nova York)

2. Repàs del vocabulari històric.

a) Tècnica: La tècnica utilitzada a la pintura és l'oli sobre tela.

b) Suport: Tela.

c) Joc: Interior holandès.

d) Primera aproximació: Miró tradueix al seu propi llenguatge el quadre de Sorg que, mentre transmetia un cert ordre, la interpretació de Miró dona una clara sensació dinàmica i alegre, de moviment, i aconsegueix així un dels millors exemples de l'automatisme surrealista.

e) Nom de l'estil: Surrealisme.

b) Segon pas: anàlisi formal

1. Elements plàstics, la línia o dibuix: El pintor ha creat formes distorsionades.

2. Elements plàstics, els colors: Els colors són brillants, purs i plans. L'habitació s'configura per tres grans bandes de color. El cromatisme és ric en colors primaris (vermell, blau i groc), i també en blanc i negre.

L'artista juga amb la teoria dels colors: segons la calidesa, les tonalitats càlides (el groc, el vermell o el marró) apropen els objectes a l'espectador, mentre que les tonalitats fredes (els verds i els blaus) els allunyen. En aquest sentit, la divisió del fons pictòric en dues franges (verd i ocre) permet crear una certa profunditat espacial a l'habitació.

3. Elements plàstics, la llum: El pintor representa la llum pels colors matisos.

4. Composició: El tocador del iot es troba al centre de la composició. A partir d'aquesta figura principal, es distribueixen al seu voltant els altres tres elements importants: el gos, el gat sota la taula i la finestra amb el paisatge a l'esquerra. Al voltant del músic es forma una mena de remolí que crea moviment dansant en la composició, anomenat moviment centrípet.

El músic és una figura que se situa a l'espai en forma de taca blanca i té la cara d'un sol enfadat. Engrandeix considerablement la figura de manera que els canvis, en lloc d'avançar-lo, surtin de l'instrument musical.

La casa està envaïda per personatges i animals distorsionats.

5. Temps: El pintor francès vol reproduir una escena costumista a l'aire lliure, típica de l'impressionisme.

6. Ritme: El ritme és desordenat i caòtic.

7. Estil: El surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealista elaborat per André Breton. La influència de les teories psicoanalítiques de Sigmund Freud: la importància de l'inconscient, el rebuig de la omnipotència de la raó. Per això intenta pintar el món dels somnis.

L'estètica està basada en l'automatisme, en la grafia instintiva. L'artista no es deixa guiar per cap dictat del pensament. Es vol representar el tema psíquic elemental i pur. L'automatisme és la tècnica de pintura i escriptura surrealista: es deixa la ment en blanc i que la mà faci línies espontànies sense guiar-la, creant formes que suggereixin elements reconeixibles. Se suprimeix el control conscient de la ment i tota la preocupació estètica i moral, fent aflorar l'inconscient que constitueix la realitat més profunda de l'ésser humà.

Pinten formes allargades, espais buits, espais opressius, metamorfosis, etc.

En l'obra s'hi pot identificar molts dels trets de l'estil i el llenguatge que Joan Miró va utilitzar en la seva trajectòria: formes vagament orgàniques surant en l'espai, traços negres vigorosos que travessen les taques de color, elements naturals (insectes) i abstractes (asteriscos).

L'aportació de Miró al surrealisme va ser possiblement la més important de totes, perquè el seu desig per assolir la llibertat creativa sempre es va mantenir fidel al principi surrealista bàsic de fer prevaler l'inconscient per damunt de la raó. No obstant, Miró també va aconseguir crear una personalitat pròpia, gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en el primitivisme, i a les innovacions que va fer en el camp de l'abstracció.

c) Tercer pas: la interpretació

1. Contingut i significació:

a) Tema: Interior holandès I és la primera tela de la famosa sèrie que Miró va pintar després de visitar Holanda l'any 1928. En aquests quadres, l'artista reinterpreta, amb el seu llenguatge particular de signes i formes, els coneguts interiors pintats pels mestres holandesos del segle XVII. En aquesta obra, Miró pren com a referència El tocador del iot d'Endrick Sorg.

b) Gènere: Retrat.

2. Funció: Decorativa.

3. Explicacions: Joan Miró va ser un dels artistes catalans més importants i més reconeguts del segle XX. L'any 1920 Miró va viatjar a París per primera vegada, on va quedar impressionat pel gran nombre de moviments artístics d'avantguarda. Aquest impacte artístic va tenir una gran influència en la seva etapa de formació, que va culminar amb la realització de La masia.

L'any 1924 s'va adherir al moviment surrealista i, des d'aquell moment, la seva pintura va incorporar un llenguatge de signes propis (dona, ocell, estel, lluna, sol) amb els quals va construir un univers molt personal i poètic.

Durant la Guerra Civil espanyola la seva pintura va reflectir la violència del conflicte armat. Uns anys més tard, Miró es va instal·lar a Mallorca i s'va interessar no solament per la pintura sinó també pel treball ceràmic i escultòric, als quals va aplicar també el seu particular llenguatge iconogràfic.

L'any 1928, Miró va exposar part de la seva obra a la galeria Bernheim de París i ho va vendre tot; la crítica el va considerar un dels artistes més importants del moment.

En els interiors holandesos Miró ja havia descobert el seu llenguatge particular. Miró volia ser realista. Els seus figurants, per estranys que semblessin, sempre feien referència a alguna cosa, persona o animal concret. Miró és el primer representant del primer període surrealista dels anys vint, juntament amb Max Ernst i André Masson.

Joan Miró agafa com a model els colors brillants del fauvisme i les formes del cubisme. També va influir als pintors i escriptors surrealistes, als pintors holandesos i als pintors surrealistes posteriors.

La pintura de Joan Miró és una de les més originals de l'art contemporani. Tanmateix, cal esmentar el nom de dos artistes, els treballs dels quals van ser un punt de referència per a l'artista català. El primer és André Masson, amic i company amb qui va adquirir el important concepte de l'automatisme, és a dir, el procés pel qual l'expressió lliure, ràpida i fluida, desvinculada de qualsevol control exercit per la raó, és el mètode principal d'execució de les obres. El segon nom és Kandinsky, que en la seva evolució artística en el camp de l'abstracció utilitzà formes suaument corbades i orgàniques que evoquen un món microscòpic, un món que va fascinar Miró, que mai no va negar la influència que això havia tingut en la seva obra.

4. Altres obres relacionades amb l'autor i l'època (obres coetànies):

  • La masia (1921-1922)
  • El carnaval d'Arlequí (1924-1925)

Descargar

PDF Word HTML