Església de Sant Llorenç: Arquitectura Renaixentista Brunelleschi

Església de Sant Llorenç: Brunelleschi i el Renaixement a Florència

L’Església de Sant Llorenç és l’edifici que millor sintetitza el model arquitectònic renaixentista. Destaca per l’ús dels elements formals de l’antiguitat clàssica, pel rigor compositiu, la proporció i la perspectiva.

Brunelleschi el va començar el 1421, per la Sagristia Vella, i la construcció s’allargaria quan l’artista ja havia mort. La façana restà sense acabar i encara s’aprecia la pobresa de la pedra del parament.

Anàlisi i Característiques Arquitectòniques

És de planta basilical en forma de T, amb una nau central i dues laterals, amb capelles. Les naus se separen per dues fileres de columnes.

La capçalera presenta cinc capelles quadrades, la central d’igual amplada que la nau principal. El transsepte està rodejat per sis capelletes i el tram central queda delimitat per quatre pilars i acabat amb cúpula.

L’interior es caracteritza per la proporció, l’harmonia i l’equilibri. Tant a la planta com a l’interior, manté una proporció entre l’amplada de les naus. L’entaulament que corona les columnes divideix el mur en dues parts iguals.

El Disseny i la Perspectiva Lineal

El disseny s’ajusta als criteris de la perspectiva lineal. L’ull de l’espectador estaria situat a la base d’una hipotètica piràmide, el vèrtex de la qual seria el punt de fuga on van a parar totes les línies de l’espai.

Aquestes línies longitudinals es tallen per altres de transversals, formant volums (cubs) projectats en profunditat. Així, a mesura que s’allunyen de l’espectador, minven, aparentment, de mesura, fins a trobar-se en un punt.

Amb aquest efecte òptic, Brunelleschi vol donar la impressió que les coses llunyanes són més petites.

Elements de Suport i Cobertes

Els suports són columnes corínties, de fust llis, que separen les naus. Damunt del capitell porten un entaulament com si fos un segon capitell.

Al creuer hi ha pilars cruciformes; flanquejant les capelles laterals i adossades als pilars, hi ha pilastres corínties.

Les naus laterals són més baixes i estan cobertes amb voltes vaïdes quadrades. La nau central ho fa amb un sostre pla de fusta.

La il·luminació interior es resol amb grans finestrals i òculs a les naus laterals. La decoració es basa en motius arquitectònics: columnes i pilastres, frisos.

És característic del Renaixement l’alternança dels colors grisos foscos (arcs i suports) i el blanc dels murs i voltes.

Conclusions: Funció, Ordre i Percepció

És una església que respon a la funció religiosa. L’home renaixentista creia en un univers ordenat.

L’arquitectura és una ciència matemàtica, per això la importància del nombre i la proporció. Brunelleschi articula l’interior repetint regularment els elements clàssics.

L’ordre crea un espai harmoniós i perfectament abastable per un espectador situat al centre de la nau principal. La planta de creu llatina impedia que l’espectador percebés el creuer, d’aquí que Brunelleschi arribés a crear un edifici que fos abastable d’un sol cop.