Joan Fuster: L'assaig i la literatura d'idees

Què és l'assaig?

L’assaig és un escrit en prosa, no narratiu, que exposa la interpretació d’un individu sobre qualsevol tema filosòfic, històric, polític, social o literari. L’assagista no informa, sinó que comenta, avalua i reflexiona sobre la seua apreciació d’aquella realitat. La voluntat estètica forma part de l’assaig i la finalitat que pretén és comunicar idees; per això, el gènere es coneix com a literatura d’idees.

Joan Fuster: La figura culminant de l’assaig

Joan Fuster és la figura culminant de l’assaig. Pràcticament, tota la seua producció se centra en aquest gènere. Analitza qualsevol realitat des de la seua naturalitat crítica i des d’una actitud racionalista, típica del pensador que tracta l’assaig.

Classificació de l'obra fusteriana

L’obra de Fuster és molt extensa i es pot classificar en:

• Assaig humanístic: De temàtica atemporal, tracta problemes quotidians amb un to cordial, com si el lector i Fuster es trobaren cara a cara. Fuster no es limita a donar consells, sinó que incita a raonar, manifestant quatre passions: llegir, pensar, escriure i parlar.
• Estudis d’història cultural: Destaquen obres com La decadència del País Valencià i La literatura contemporània.
• Escrits sociopolítics: Destaquen obres com Nosaltres els valencians, on intenta aclarir la nostra identitat com a poble i respon a la pregunta: «Què som els valencians i per què som com som?».

El pensament i l'estil de Fuster

Fuster és un humanista del segle XX que incorpora el seu examen de consciència a qualsevol fet. Moltes obres estan dedicades a temes relacionats amb el País Valencià, pretenent fer prendre consciència col·lectiva als valencians. Les seues reflexions se centren en l’home com a mesura de totes les coses.

El mètode utilitzat és l'escepticisme, que li ha permès mantenir una independència intel·lectual absoluta. El seu estil es caracteritza per:

• Claredat i precisió (absència de retòrica).
• Ús de jocs de paraules, exageracions i ironia.
• Voluntat de fer-se llegir.

L'impacte de 'Nosaltres els valencians'

Aquesta obra enceta la reflexió identitària al País Valencià. El seu llegat ha influït autors com Josep Iborra, Joan Francesc Mira, Aracil i Toni Mollà. L'any 1962 és decisiu: es publica Nosaltres els valencians i s'incorpora el cantant Raimon, esdevenint Fuster un activista cultural clau contra la dictadura.

Conclusió

Tota l’obra de Fuster es caracteritza per l’amenitat, una qualitat que, exceptuant Josep Pla, no se sol trobar en cap escriptor de les últimes dècades. La seua prosa és un instrument àgil de pensament que convida a la reflexió constant.