Jacint Verdaguer i la Renaixença: Poesia, Religió i Costumisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,57 KB
1. Verdaguer: Sacerdot i Poeta
Des de la perspectiva dels sectors catòlics de la segona meitat del segle XIX, Verdaguer podia compaginar les activitats de sacerdot i de poeta, ja que ambdues sovint li permetien expressar-se com a propagandista de l'Església. Verdaguer, poeta romàntic de la Renaixença, era vist com un possible agent eficaç d'una política d'imatge que contribuís a millorar la influència de l'Església en un món modern ple de tensions. Així mateix, també podia intervenir en la relació, que es volia estreta des del catolicisme oficial, entre pàtria i religió a l'hora de recuperar els senyals d'identitat catalans.
2. Conceptes clau de Canigó
La solemnitat de l'elegia
Afegir explicació
Poema èpic
Afegir explicació
Plantejament al·legòric
Afegir explicació
3. Aspectes romàntics en el poema d'Aribau
L'enyorança de la terra natal a través d'un paisatge i d'una llengua.
4. Aportacions de La Pàtria
Identificació de la llengua, dignitat lingüística i d'estil poètic.
5. La feina de Joaquim Rubió i Ors
Consisteix a dur a terme una activitat de la llengua i la poesia que crida a favor de la Renaixença literària.
6. Complement de sacerdot i poeta en Verdaguer
Es complementen en la seva tasca com a sacerdot i en la recuperació dels senyals d'identitat catalana.
7. L'aportació de L'Atlàntida
Aporta el to narratiu i la descripció detallada d'un món meravellós del passat i de la realitat desolada del present.
8. Objectiu de la poesia religiosa de Verdaguer
L'adaptació moderna del poema èpic.
9. Elaboració de Canigó
Es basa en un ritme narratiu de la cançó de gesta i el romanç, l'encant musical de la cançó popular i moments teatralitzats.
10. Plantejament al·legòric a Canigó
Es manifesta la victòria de la religió cristiana sobre el món fantàstic i encisador de les fades.
11. El viatge de Verdaguer a Terra Santa
El viatge li va permetre escriure el llibre Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, una obra en prosa excel·lent que narra les seves experiències. Aquest viatge va desencadenar la radicalització de les seves activitats com a sacerdot.
12. El cas Verdaguer i els modernistes
El cas Verdaguer va impressionar molt els modernistes, que es van identificar amb la seva estètica i van patir amb la seva situació.
13. El quadre o article de costums
Definició i característiques
Intenta recrear i introduir la narrativa en tot allò que pugui tenir relació amb la vida quotidiana. Consisteix a difondre la vida literària col·lectivista. L'estil de Robert Robert es pot qualificar d'humorístic, irònic o satíric.
Tipus de quadres de costums
Urbà, ciutadà i rural. L'aspecte més important és la política en forma humorística.
El costumisme i la Renaixença
El costumisme acaba representant el teatre dins la Renaixença.
14. La novel·la romàntica
Formes novel·lístiques
Destaquen la novel·la històrica i la novel·la de fulletó.
Contradicció entre temàtica catalana i ús del castellà
Es traduïa al castellà per a poder distribuir els llibres per tot el país.
Problemes de la novel·la en català
La falta de coherència lingüística.
15. La novel·la realista i naturalista
Característiques de la novel·la realista
Exemplificada per Madame Bovary, de Flaubert: objectivitat narrativa i narrador impassible.
Aportacions de la novel·la naturalista de Zola
Mètodes científics i positivisme determinista.
16. Julita de M. Genís i Aguilar
Concepció romancista.
17. Les virtuts narratives d'Emili Vilanova
Una literatura de gran valor, amb una categoria fixada i definida en el gènere de l'article.
18. La primera novel·la d'Oller
El seu objectiu era aconseguir una situació social i econòmica confortable.
19. Obstacles d'Oller en la novel·la realista
La dificultat d'adaptació del públic a la novel·la.
20. L'Escanyapobres d'Oller
Qualitats: sentimentalisme i moralisme.
21. Pilar Prim d'Oller
Singularitats: intent d'aproximar-se als nous corrents modernistes, preocupació per la psicologia dels personatges i per l'articulació formal.
22. Poema inèdit
Afegir anàlisi segons els punts 1-6.