Resum Complet de Gramàtica i Fonètica Catalana

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,26 KB

1r Trimestre: Conjugació Verbal (Model: Cantar)

Formes Simples

  • Infinitiu: cantar
  • Gerundi: cantant
  • Participi: cantat
  • Present d'Indicatiu: cantes
  • Imperfet d'Indicatiu: cantaves
  • Passat Simple d'Indicatiu (o Remot): cantares
  • Futur d'Indicatiu: cantaràs
  • Condicional Simple: cantaries
  • Present de Subjuntiu: cantis
  • Imperfet de Subjuntiu: cantessis
  • Imperatiu: canta

Formes Compostes

  • Infinitiu Perfet: haver cantat
  • Gerundi Perfet: havent cantat
  • Perfet d'Indicatiu: has cantat
  • Passat Perifràstic d'Indicatiu: vas cantar
  • Plusquamperfet d'Indicatiu: havies cantat
  • Passat Anterior d'Indicatiu: hagueres cantat
  • Passat Anterior Perifràstic d'Indicatiu: vas haver cantat
  • Futur Perfet: hauràs cantat
  • Condicional Perfet: hauries cantat
  • Perfet de Subjuntiu: hagis cantat
  • Passat Perifràstic de Subjuntiu: vagis cantar (Forma no normativa)
  • Plusquamperfet de Subjuntiu: haguessis cantat
  • Passat Anterior Perifràstic de Subjuntiu: vagis haver cantat (Forma no normativa)

2n Trimestre: Sintaxi i Complements Oracionals

Complements del Verb

  • Complement Directe (CD): Element sobre el qual recau directament l'acció del verb.
  • Complement de Règim Verbal (CRV): Introduït per preposicions fixes com a, de, en, exigides pel verb.
  • Complement Indirecte (CI): Introduït per la preposició a (o sense preposició en alguns casos).
  • Atribut: Apareix darrere dels verbs copulatius (ser, estar, semblar).

Oracions Compostes Coordinades

  • Copulatives: i, ni.
  • Disjuntives: o, o bé.
  • Explicatives: és a dir, per exemple.
  • Adversatives: però, en canvi.
  • Distributives: ara... ara.

Oracions Subordinades Adverbials

Subordinades Adverbials Pròpies

Funcionen com a complements circumstancials:

  • Temps: llavors.
  • Lloc: allà.
  • Manera: així.

Subordinades Adverbials Impròpies

  • Causals: car, perquè.
  • Finals: perquè.
  • Concessives: encara que, per més que.
  • Condicionals: si, mentre que.
  • Consecutives: tan... que.
  • Comparatives: més... que.

Diferències d'Ús Gramatical

  • Sinó: S'utilitza per a la correcció o contraposició (No és A, sinó B).
  • Si no: S'utilitza com a negació condicional (Si no véns, no ho sabràs).
  • Per què: S'utilitza quan es pregunta la causa (per quina raó). Ex: Per què ho vols?
  • Per a què: S'utilitza quan es pregunta per la finalitat. Ex: Per a què vols això?
  • Perquè: Expressa causa. Ex: Vindrà perquè vol sopar.

3r Trimestre: Fonètica i Fonologia Catalana

Elements Fonètics Bàsics

  • Vocals

    Sons més oberts que hi ha. Quan es pronuncien, els òrgans que ho fan possible estan relativament oberts, i la distància entre ells és àmplia. Fan sempre de nucli de síl·laba. Representació fonètica: [a], [i], [o], [u], [ə], [ɛ], [ɔ].

  • Consonants

    Són els sons més tancats. Els òrgans d'articulació entren en contacte i deixen un espai molt estret per a l'aire. Les consonants no fan mai de nucli de síl·laba, sinó que acompanyen les vocals.

  • Semivocals

    Sons d'obertura intermèdia, més tancades que les vocals però més obertes que les consonants. Apareixen en diftongs.

Estructura Sil·làbica i Contacte Vocàlic

  • Síl·laba

    Sons articulats que s'agrupen en segments majors per formar paraules.

  • Diftong

    Dues vocals entren en contacte en un mot i formen part de la mateixa síl·laba.

  • Hiat

    Les vocals estan juntes dins el mot, però pertanyen a síl·labes diferents.

  • Sinalefa

    Dues vocals en contacte, de dues paraules independents, formen diftong i, per tant, es pronuncien com una sola síl·laba.

  • Elisió

    Fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que estan en contacte.

Classificació de Consonants pel Mode d'Articulació

Sons Oclusius

S'articulen tancant del tot els òrgans d'articulació, seguits d'una brusca obertura. Són sons molt curts.

  • Sordes: [p], [t], [k].
  • Sonores: [b], [d], [g].
    • Ensordiment: Les sonores sonen com les sordes a final de paraula.
    • Emmudiment: També s'emmudeixen quan van precedides de consonants nasals (m, n, l).

Consonants Fricatives

S'articulen amb una aproximació estreta dels òrgans d'articulació, sense arribar a interrompre el pas de l'aire.

  • Alveolars: [s], [z].
  • Palatals: [ʃ], [ʒ].

Consonants Africades

Compostes per dues fases: una oclusiva i una altra fricativa.

  • Alveolars: [ts], [dz].
  • Palatals: [tʃ], [dʒ].

Consonants Nasals

Es pronuncien amb ressonància a la cavitat nasal, de manera que en expulsar l'aire dels pulmons, aquest surt pel nas: [m], [n], [ɲ], [ŋ], [ɱ].

Consonants Laterals

Es produeixen pel contacte de la llengua amb la part superior de la boca i el descens dels costats de la llengua: [l].