Quadern d aram resum per capítols

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,38 KB


QUADERN D’ARAM, Mª Àngels Anglada

1. Quadern d’Aram dins la trajectòria literària de l’autora
Mª Àngels Anglada
és una autora d’una obra extensa i diversa que conrea:

La poesia, la narrativa, la traducció, l’assaig i la crítica literària

Al llarg de la seva trajectòria literària va demostrar un interès especial per dos temes:
1) L’antiguitat clàssicaà Món hel·lènic
2) Temes relacionats amb Catalunya, Vic i l’Empordà.
Tot i que va començar a escriure des de ben jove no va publicar fins a principi dels anys setanta.
Quadern d’Aram és la darrera novel·la que va publicar.
L’obra de Mª Àngels presenta algunes constants:

-La solidaritat i la tendresa envers els desvalgutsà exili
-La denúncia de les injustícies
-El compromís
-L’interès
per conservar la memòria històrica.

L’any 1994 a través de la novel·la el “Violí d’Auschwitz” l’autora introdueix una temàtica nova en la seva producció narrativa: GENOCIDI (del poble jueu per part dels nazis)à posteriorment en publica una sobre el genocidi del poble armeni que van dur a terme els turcs.
2. Història i Trama
Quadern d’Aram
és un relat que explica vivències i records.

La seva obra es fonamenta de flashos: -Vivències Personals//Notícies del moment de tot el que anava succeint.
-Hi ha una diferència evident entre l’ordre real en què es van esdevenir els fets i l’ordre en que es narrenà és important diferenciar clarament la història i la trama atès que en el text hi ha nombroses alteracions de l’ordre temporal.
3. Ubicació del text en el seu context

1)

Fragment amb relació a la novel·laà

El relat és l’explicació d’un viatge.
En funció de s i els personatges són a Armènia, Atenes o Marsella, s’hauran d’ubicar a una fase inicial, intermèdia o final de la història.
S’ha de tenir en compte que tant Aram com Marik al principi de la narració desconeixen tot el que està passant i la repercussió que això tindrà en la seva vida.
Resten perduts i sort en tenen de Grigor que els dona una certa estabilitat per aclarir el destí dels seus estimats.
2)

La novel·la amb relació a la producció de l’autoraà

Quadern d’Aram va ser escrit i publicat el 1997 a l’última etapa de la vida de M.Àngels Anglada, quan rebia el coneixement públic per la seva sòlida trajectòria literària.

L’autora es considera una poeta que escriu novel·les

La seva obra abraça diferents àmbits:

Poesia, narrativa, assaig i traduccions


Important destacar la similitud entre:
-

Quadern d’Aramà genocidi, lluita per la supervivència, la denúncia de les injustícies derivades de la privació dels drets més elementals.
-Violí d’Auschwitzà que parla del genocidi nazi cap als jueus.
3)

La producció de l’autora amb relació a l’èpocaà

Relacionar l’autora amb la necessitat que té qualsevol intel·lectual d’aprofitar la seva capacitat de crear móns de ficció per denunciar injustícies i tornar a posar d’actualitat temes oblidats.
Anglada sap que pot fer arribar al gran públic el tema del genocidi armeni, com ja ho havien fet altres escriptors. *Anglada no pertany a cap corrent estètic específic.

4. Gènere i Temàtica

-Novel·la a mig camí entre les memòries i el dietarià és un dietari on el narrador explicar els fets rellevants que li passen cada dia, durant un període concret. *Podria fer pensar que pertany a un gènere de la novel·la del reportatge, que pretén recrear uns fets i deixar-ne constància a través de tècniques de documentació pròpies del reportatge periodístic. Malgrat això, l’objectiu de la novel·la no és només el testimoniatge, sinó que va més enllà.
-Les divisions que fragmenten el relat són els dies a què es refereix el narrador.
-

Multiplicitat dels textos utilitzats:

Retalls de diari, lletres de cançons, informes de testimonis..

El mot genocidi no s’esmenta en tot el relat, ja que el terme s’utilitza després de la segona Guerra Mundial. Tot i així, els fets narrats corresponen a aquest concepte.
-

Temes de l’obra:

1) DENÚNCIA DE TOTS ELS CRIMS(deportacions, assassinats, crueltat, violacions, exili, cultura, etc.)
2) LLUITA CONTRA L’OBLIT.
3) GENOCIDI ARMENI REALITZAT PELS TURCS
I les unitats temàtiques més petites que combinades entre sí formen el tema general, és a dir, els motius, són:
1) Les rosesà es nomenen repetidament en la novel·la, sempre en relació amb Marik, i els llocs que li recorden la vida anterior perduda per sempre, com el jardí de la casa de Trebisonda.
La rosa simbolitza la bellesa transitòria de la vida humana. En l’obra les roses representen la felicitat temporal.
2) El marà
Present des del principi fins al final de la novel·la, ja que bona part de les ciutat que es citen estan a la riba del Mediterrani (Atenes, Rodes, Marsella).
És símbol de llibertat i l’element que facilita als protagonistes una vida nova.
El mar permet a Aram reflexionar sobre els perills de la vida, no causats pel mar, sinó pels homes.
3) La terra porpraà Símbol de la cultura armènia.

Es representa en les tradicions d’aquests i en la poesia.
5. Temporalitat i estructura
-La novella inclou un quadre cronològic dedicat a la història d’Armènia i dividit en dos grans blocs:

1)ANTECEDENTS HISTÒRICSà repàs fets importants evolució d’Armènia. IX aC- s.XX.
2) BLOC DEDICAT ESPECÍFICAMENT AL GENOCIDI DELS ARMENIS
-Punts de vida de la novel·la:
Trebisonda-Atenes(passa de nen a home)
-Marsella(és un periple, Aram perd la pell de nen = que Ulises a l’Odissea).
·
Temps històricà época històrica en que s’emmarca el relat. Primeres dècades del s.XX, temps històric contemporani als anys de la Primera Guerra Mundial.
·
Temps narratiuà quatre anys. Des de que Aram comença a escriure el quadern fins que acaba. Tot i així aquest quadern, també inclou fets cronològics anteriors. Per tant temps de 8 anys.

*Final obert:

ja que el lector mai acaba de saber si Aram va decidir anar a viure a Cadaquès amb Alèxia o si, colpit pels detalls sobre la mort del seu pare, va formar part de la resistència Armènia.
·
Temps discursà degut a que els capítols contenen diversos nivells narratius que remeten una temporalitat diferent.
·
Espaià és absolutament real, tots els topònims emprats corresponen amb indrets del món real i divers. Els espais de la novel·la configuren l’itinerari que segueixen els personatges principals

-CARACTERÍSTIQUES DE LA TÈCNICA LITERÀRIA DE L’OBRA

1)Retrospeccionsà salts temporals cap al passat.
2)Anticipacionsà avancen fets que passaran en el futur.
3)Temps Simultaniàexposant dos fets que estan passant alhora.
4)In Media resà ja que quan Aram comença a escriure el quadern la història ja està iniciada.
-
Estructura d’amplificacióà la mort de Vahé és el tema tractat en tota l’obra, i que Marik i Aram acaben definitivament acceptant.
-Novel·la d’un cert grau de dramatismeà mort de Vahé. Que mantén l’interès del lector pel relat.
-
Ritme narratiu lentà ja que l’objectiu de l’autora no és fer una novel·la d’acció, sinó de reflexió. L’important és transmetre les conseqüències que l’intent d’extermini de tot un poble pot comportar, tant des d’un punt de vista individual com col·lectiu.
6. Personatges

1)PERSONATGES PRINCIPALS


-Aram:

quan comença el relat és només un adolescent de quinze anys. A mesura que avança la història el personatge canvia, no només físicament, sinó que avança psicològicament. *Els fets que li tocarà veure l’ajudaran a aprendre a viure.
Al final del relat viu a Marsella, quan té 19 anys.
Té una gran semblança amb el seu pare. És bon nedador a causa del seu interès pel mar i pel fet de que el seu pare el va fer que s’apropés a aquesta activitat, s’endinsa en el món del mariner. Presenta una actitud responsable que es pot observar en:

durant el trajecte a Ecmiadzin no es queixa de gana ni demana més menjar del que li assignen, i tot i que els corallers grecs li ofereixen una feina que l’il·lusiona mai deixa sola a la seva mare.

L’accident laboral que pateix al final de la novel·la demostra tot el que ha hagut de viure el protagonista.
El fet d’haver conegut la mort del seu pare marxa l’odi que té envers els causants de tanta mort i destrucció i es desperta així el seu sentiment de venjança.

Al final de la novel·la es planteja un interrogant sobre el destí d’Aram.
-Marik:

Mare d’Aram. Una dona completament religiosa.
Viu una dura experiència que l’afecta d’una manera desmesurada. Es presenta doncs, com a una dona trista, valora el que la gent fa per ella i no dubta en ajudar els altres quan més ho necessiten.
Sempre sent enyorament cap al seu país.
A Marsella es torna a casar per no sentir-se tant sola.
És un personatge rodó, pels múltiples matisos en què es representa. Marik=mare.

-Vahé:

Aram el descriu com a un home prim que semblava fràgil.
Treballava com a professor de Grec. La poesia i el seu país Armènia, eren les seves grans passions. Per representar aquest personatge l’autora s’inspira en el poeta armeni DANIEL VARJUAN, assassinat pels turcs.

2)FAMILIARS DELS PROTAGONSITES


-Àvia:

mare de Marik. Tenia una clara predilecció per les dues nenes, Sofia i Iané. Personatge que il·lustra l’afany de mantenir els costums i les tradicions armènies, com a elements que mantenen la identitat del poble.

-Sofia i Iané:

eren les germanes petites d’Aram. Van morir juntament amb l’àvia ofegades al mar Negre. L’autora s’inspira en la filla de Daniel Varjuan.

-Grigor:

cosí de Marik. Té una mentalitat pràctica, és un home independent, capaç de refer-se dels disgustos i de les dificultats com per preveure solucions a possibles problemes. És conscient de que Vahé no ha sobreviscut, proposa a Marik de casar-se amb ell, però aquesta no ho veu clar, i al final opta per casar-se amb una jove pagesa que viu prop de Van.

-Irina:

esposa de Grigor, mor degut a una barreja de causes físiques i emocionals.

-Gabriel:

Fill de grigor i Irina. Té una actitud molt semblant a la d’Aram.

3)FAMÍLIA DELS PESCADORS GRECS


-Iorgos:

pescador que esdevé gran amic d’Aram. L’autora s’inspira en una família de corallers de Cadaqués.

-Iannis:

pare de Iorgos, sempre mantenen una relació d’amistat molt forta amb Aram, i el consideren un membre més de la família.

-Kostas:

oncle de Iorgos, i patró del vaixell on Aram treballarà. Constantment donen suport i ajuda econòmica a Aram i a la seva mare quan més ho necessiten a Atenes.

-Alèxia:

germana petita de Iorgos, que esdevindrà la novia d’Aram i la seva esposa.

4)ALTRES REPRESALITATS


-Doctor Arshag:

personatge que confirma a Marik la mort del seu marit, ja que el coneixia d’estudiar junts a Venècia. En vist de que observa la situació desesperada en la que viuen els acull a casa seva, roba i menjar calent. Passant allà un temps però Marik decideix abandonar Armènia i traslladar-se a Marsella.

-Odisseas:

Explica els detalls de la mort de Vahé a Aram i Marik.

-Der Ashavir:

Sacerdot jove que entra a la vida de Marik i Aram un cop són a Marsella. Un dels pocs que sobreviu a la violència dels turcs. Simbolitza la nova vida que està a punt d’iniciar Marik.

5)ELS BOTXINS

Personatge causant de la catàstrofe, la dissort, la matança, la desgràcia, i el carnatge contra el poble argmeni. Quan el relat ha de referir-se a aquest personatge col·lectiu l’anomena:

els nostres assassins, els maleïts trucs, els turcs. QUEDA CLAR AQUE AQUEST PERSONATGE ÉS QUI ASSUMEIX EL PAPER D’ANTAGONISTA.

Tot i que parla dels turcs de manera genèrica insinua que no tota la població turca mereix ser posada al sac dels culpables, ja que els qui van promoure el genocidi contra els armenis van ser les classes dirigents turques, les que ostentaven el poder.

6)EL NARRADOR

Narradora editora

-Fa els comentaris dels personatges. És omniscient. Alter ego (altre jo)à introdueix el personatge per explicar fets que la mateixa escriptora ja sap.
-Ofereix dades que il·lustren com van ser creats alguns dels personatges i dóna altres indicacions sobre la història que s’explicarà.
-Les seves intervencions es poden observar fàcilment ja que apareixen sempre entre parèntesis.
-Suposicions al final de la novel·la de que el narrador és una dona.
-A diferència dels altres narradors sempre parla dels fets a posteriori, utilitzant 3ª persona gramatical.
No són només fets que formen part de la seva història personal, sinó de la d’altres persones.

Narrador protagonista: Aram.
-
Narrador intern, ja que és un personatge que forma part de la història.
Narrador protagonista, que explica les seves vivències autobiogràfiques utilitzant la primera persona gramatical.
-
La exposició dels fets la fa a partir de la informació en què disposa cada moment, la distància temporal entre el moment en què s’esdevenen els fets i el moment en què són escrits és notablement curta.
-En el seu dietari i en les seves memòries combina tècniques narratives:
escriu en PRESENT (deixa constància de coses que li passen al mateix moment, recents), i en PASSAT( un passat recent i/o immediat, ja que parlem del voltant d’uns 4 anys i ho recorda tot perfectament).
-

Evolució en el rol del narrador i del personatge:

no són tant les accions i el fets que exposa sinó la opinió que dóna sobre ells: com viu la mort del seu pare, de les seves germanes, etc. On es basa en la pròpia experiència.
*A Anglada li serveix per desenvolupar un personatge de ficció que juntament amb la narradora editora crea una ficció literària, que li permetrà explicar el genocidi armeni.
-
La figura del quadernà ficció literària:
el pare li deixa a ell donant-li així lliçons sobre una època concreta, uns valors, etc. I Aram ho fa amb els lectors, gràcies a Anglada que vol recordar allò que ells no volen oblidar.

Narrador protagonista: Marik

-
Característiques comunes amb l’anterior.

Narrador intern

Rememora moltes escenes dialogades a través dels neguits i preocupacions del personatge. (
Aram és l’única cosa que li queda a Marik per tant és normal que mostri aquesta actitud envers a ell).
-Diferència més important entre els narradors és que:

Marik escriu des de una perspectiva d’un adult que reflexiona sempre sobre el seu passat, des de l’experiència i la perspectiva que dóna al present.

No es queda mai en una fase de descripció o presentació sinó que sempre fa un pas més enllà, analitzant i valorant els fets.
-És un narrador necessari ja que permet oferir als lectors perspectives diferents o complementàries d’uns mateixos fets.
-No és només una narradora políèdrica,
sinó que afegeix més informació, fins i tot anterior al que s’explicarà. Permet contextualitzar l’acció.
-Sentiments de Marik: APÀTRIDA I ENYORAMENT.

Narradors Testimonis:
-Odisseas, Hassanà
són narradors interns, personatges que intervenen en la trama. La seva aportació es limita als documents que Marik cus al quadern, i amb els quals el quadern s’acaba.
Altres narradors:
-
Altres narradors que tenen una intervenció mínima.
Únicament cal destacar el paper del pare Mesrob, el responsable del monestir venecià on havia estudiat Vahé.
-
No es pot afirmar que la novel·la tingui un narratari explícit tot i que en diversos fragments tant Aram com la narradora-editora sembla que s’adrecin a futurs lectors.

Entradas relacionadas: