Jacint Verdaguer: Poesia Èpica i Lírica de la Renaixença Catalana

Poesia Renaixentista

El Prestigio de Jacint Verdaguer

Fou un dels escriptors catalans més importants en la literatura catalana dels segles XIX i XX. És conegut especialment per les seves poesies, algunes de les quals formen part dels repertoris populars, però també va escriure un recull de rondalles, literatura de viatges i articles a la premsa. Amb una obra de gran ambició i qualitat, es va fer popular tant entre els sectors més conservadors de la burgesia com entre les classes més humils. Les seves obres van arribar a diversos estats d’Europa i van ser traduïdes al castellà, francès, occità, txec, alemany, portuguès, italià i llatí.

Jacint Verdaguer va fornir el català prenormatiu del segle XIX d’un model lingüístic molt meditat que combina les formes extretes de la literatura culta amb la llengua oral del poble. Verdaguer té una triple influència: la d’autors clàssics (*Virgili*, *Dante* o *Milton*), la de la literatura popular, i la de les idees i motius del moviment romàntic. Va publicar vint llibres de poesia i tres en prosa, i també va fer traduccions, cartes i articles en diversos diaris i revistes. Verdaguer va escriure dos tipus de poesia: l’èpica i la lírica.

Característiques de l’obra de Jacint Verdaguer (Resum)

• Importància:
  • Gran ambició creativa i qualitat indiscutible.
  • Prestigia internacionalment la literatura catalana culta, que en aquells moments es trobava en una situació precària a causa de la diglòssia de la societat catalana.
  • Creació d’un model lingüístic d’escriptura.
• Influències:
  • Autors clàssics.
  • Literatura popular.
  • Idees i estètica romàntiques.
• Llengua i Estil:
  • Model que combina la llengua de la literatura culta amb la llengua oral del poble.
  • Gran varietat de formes mètriques i estròfiques.
• Producció:
  • Prosa: Aplec de rondalles, articles periodístics a la premsa, narracions sobre viatges.
  • Poesia: Èpica i lírica.
• Temes: Pàtria, paisatge i religió (sovint aquests temes apareixen com un tot indestriable).

Poesia Èpica

Definició de Poesia Èpica

És un relat poètic de to grandiloqüent que narra grans fets protagonitzats per un heroi o per tot un poble.

Característiques de la Poesia Èpica

• Es poden basar en fets reals.
• La narració es realitza en passat.
• El narrador no sempre està present a l’obra.
• Són més llargs, ja que poden incloure tots els gèneres (líric, dramàtic i didàctic).
• Pot presentar divisions en la seva estructura externa (capítols, epígrafs, etc.).
• Poden ser de caràcter ideològic.
• Barregen la realitat amb allò fantàstic.
• Natura personificada.

L'Atlàntida (Poesia Èpica)

• Escrita el 1877.
• Temàtica mitològica.
• Consta de 2.637 versos.
• La història narra les aventures d’Hèrcules per la península Ibèrica i se centra especialment en l’episodi de l’enfonsament del continent dels atlans.
• La història és narrada per un ermità, Colom, que el podem trobar dins la trama del poema.
• La natura obté molt protagonisme.

Canigó (Poesia Èpica)

• Obra escrita el 1886.
• Narra els orígens mítics de la nació catalana (segle XIX).
• Estructurada en dotze cants i un epíleg.
• Té influència romàntica.
• Aquesta obra plasma el que per als renaixentistes és l’essència de la nació catalana: els orígens mítics medievals, el paisatge que dóna forma al país i la religió que el cohesiona.

Poesia Lírica

Bàsicament, manifesta sentiments profunds o grans reflexions com a mostra de subjectivitat. El poeta líric presenta la seva percepció de la realitat, deixant de banda l'objectivitat.

Verdaguer va escriure poesia lírica de diferents tipus:

• Paisatgística
• Llegendària
• Patriòtica
• Religiosa

Alguns poemes han estat musicats.

Poemes Religiosos

Busquen l’expressió de sentiments personals i la difusió de la fe cristiana. Tanmateix, per a Verdaguer la religió, la pàtria i el paisatge formen un tot indestriable, i per això els tres aspectes es barregen en molts poemes.