No emprenyeu el comissari pdf

Joan BROSSA Va ser poeta i dramaturg, va ser un dels escriptors catalans més importants de l'avantguarda en la postguerra. Un afany investigador, amb el propòsit de cercar un art total Brossa va deixar una obra molt extensa i variada va explotar totes les formes i tots els codis, des dels estrictament literaris fins als visuals i objectuals. Volia trencar amb els convencionalismes i academicisme i provocar el lector perquè opínés. La creació brossiana que més ha transcendit al públic, però ha estat la poesia visual. En carrers podem trobar poemes visuals que destaquen per la seva originalitat i per l'enginy amb què el poeta va saber crear el poema objecte. GABRIEL FERRATER Va exercir de poeta, crític literari, traductor i lingüista. Va treballar com a traductor lector i professor de lingüistica a una Universitat. L'any 1927 es va suïcidar. La seva obra poètica consta de 3 llibres, recollits en les dones i els dies que mostra la realitat personal del poeta d'una temàtica gairebé obsessiva i de vegades angoixant, les relacions amb les dones i el pas del temps.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉSés autor d'una obra poètica extensíssima en què es combinen els temes més quotidians amb referències a la historia, la geografia i la literatura mediterrànies en especial de la Comunitat Valenciana. El llenguatge que utilitza està amarat d'un to líric i emotiu que configura un mó poètic en que apareixen dues constants>: la mort i el sexe.  

MIQUEL MartÍ I POL Va ser escriptor i traductor. Fill d'una família obrera, als 14 anys va entrar a treballar a les oficines d'una fàbrica tèxtil del seu poble. Els primers reculls poètics presenten una problemàtica existencial, va evolucionar cap a posicions realistes de denúncia social. La seva poesia va prendre un aspecte intimista a causa de la greu malaltia que el va afectar i que el va acompanyar fins a la mort. NARCÍS COMADIRA La seva poesia, inicialment narrativa amb un pes molt important dels aspectes de la vida de cada dia, s'ha anat convertint progressivament en més reflexiva i contemplativa. Una característica es la ironia. Es una poesia interioritzada amb referències constants al món dels sentits i alternança de contrastos María- MERCÈ MARÇAL Va treballar com a professora de llengua i literatura en un institut de Barcelona. Autora de poesia i novel·la. Per la presència de temes exclusivament femenins, explora amb la maternitat, com ara amb l'amor i la solitud, tractats, però des d'un vessant feminista.

QUIM MONZÓ És sobretot un gran escriptor de contes. L’illa de Maians (1985), el perquè de tot plegat (1993)
. En la dècada dels vuitanta també va publicar algunes novel·les:

La magnitud de la tragèdia (1989)

. Destaca per damunt de tot és en el camp dels articles periodístics.

Zzzz (1987), No plantaré cap arbre (1995)

Les narracions i els articles es caracteritzen per un fort sentit de l’humor i una visió desdramatitzada de la vida un estil cada cop més acurat i sobri. La seva obra reflecteix amb gran elegància i sense elements superflus, la vida i els costums barcelonins dels últims anys del Segle XX tot mostra una gran preocupació per les relacions entre les persones, sobretot pel que fa la comunicació 

Montserrat ROIG La seva obra es pot dividir en dos grans apartats, la narrativa literària i la periodística. En aquest sentit, en els seus llibres descriu les grandeses i les febleses dels joves procedents de la petita burgesia catalana que van protagonitzar en bona part la transició política del franquisme a la democràcia. Hi ha un grup d’obres que tenen com a protagonistes diverses dones d’una mateixa família petitburgesa de l’Eixample barceloní: Molta roba i poc sabó (1970) Les seves novel·les són testimoni d’una visió femenina i feminista.

Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991)

Jaume CABRÉ les primeres novel·les i sobretot, l’elaboració de guions per a sèries i programes de televisió Estació del llas(1994-1998).
Les seves novel·les presenten una notable complexitat gràcies a l’alternança de l’estil directe i indirecte que proposa, a la presentació d’uns personatges molt elaborats. Els temes són: la lluita pel poder, l’odi, les passions amoroses, la por de la mort… També són d’aquesta època tres obrers adreçadés a un públic juvenil: la història que en Roc Pons no coneixia (1980), Jo confeso (2011), Beus del Pamano (2004), Quant arriba la penombra (2016)

FERRAN TORRENT A la comarca valenciana. Al principi Torrent va escriure sobretot novel·la negra. No emprenyeu el comissari (1984) Aquesta trajectòria va canviar de rumb amb Gràcies per la propina (1995) presenta una autobiografia de mirada tendra sobre els anys d’adolescència i de joventut la València dels anys seixanta i setanta. Els darrers llibres de Torrent marquen la continuació de la línia de la nove·la negra. Aquesta ab una forta crítica a la societat valenciana actual i especialement a l’estamnet polític. En conjunt, la seva obra constitueix un magnífic retaule de l’últim terç del Segle XX a València. Torrent aconsegueix un estil personal amb un llenguatge directe i grans dosis d’humor, amb una sòlida descripció d’ambients.