Jacint Verdaguer: poesia èpica i lírica, L'Atlàntida i Canigó
La poesia èpica
Els dos grans poemes èpics verdaguerians són L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886).
L'Atlàntida
L'Atlàntida consta d'una introducció, deu cants i una conclusió. Barreja història i mitologia a través de dos temes: el descobriment d'Amèrica i l'enfonsament de l'Atlàntida.
La introducció presenta un jove colom, nàufrag, que contacta amb un ermità, el qual li explica com s'enfonsà i com va desaparèixer el mític continent. Aquesta narració ocupa els deu cants centrals i té com a protagonista Hèrcules, que simbolitza l'home que desitja dominar la natura. La conclusió reprèn la història de Colom, que intueix que descobrirà i cristianitzarà Amèrica.
El protagonista de l'obra es troba, com a Canigó, en poder de la natura. La diferència rau en el fet que la natura descrita a L'Atlàntida és desbordant, tumultuosa, propera al cataclisme. L'èxit de l'obra fou remarcable i aviat va ser traduïda a diferents llengües.
Canigó
Canigó és un poema èpic format per dotze cants i un epíleg. L'acció transcorre pels volts de l'any 1000 i connecta amb els orígens llegendaris de Catalunya.
El poema narra les gestes de Tallaferro contra els àrabs que envaeixen les terres catalanes. El protagonista és Gentil, fill de Tallaferro. Les fades que habiten el Canigó desperten l'interès de Gentil, que, seduït per Flordeneu, reina de les fades, abandona el seu lloc de vigilància. Flordeneu li revelarà les llegendes que amaga el Pirineu.
Gentil serà assassinat pel seu oncle Guifré, en un atac d'ira, ja que la seva deserció provoca la derrota dels cristians. Més tard, Guifré fundarà un monestir en senyal de penediment. En aquest instant, el món de les fades desapareix d'escena.
En l'epíleg (final) d'aquest poema hi trobem el famós diàleg entre els dos campanars de dos monestirs: Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. Els dos campanars, personificats, es queixen de l'abandonament dels monestirs.
La veritable protagonista d'aquest poema és la natura del Pirineu. Es tracta d'una natura sublim i serena, que emmarca una història en la qual es barregen elements llegendaris, populars i històrics. El desenllaç final serà el triomf del cristianisme i la substitució d'un ordre, el del món llegendari de les fades, per un altre de nou, el cristià.
Poesia lírica
La poesia lírica és la que connecta millor amb les arrels populars i s'inspira en la poesia tradicional. Dins la producció lírica de Verdaguer cal distingir:
- Poesia patriòtica: podem destacar el recull Pàtria, escrit l'any 1888, i Aires del Montseny, de l'any 1901.
- Poesia religiosa: idil·lis i cants místics, de l'any 1879, i Flors del Calvari, de l'any 1896.