La Il·lustració a Catalunya i les Illes: context, poesia, prosa i teatre

La Il·lustració

Context

Després de la Guerra de Successió (1701-1715) es promulguen els Decrets de Nova Planta (a València el 1707, a Mallorca el 1715 i a Catalunya el 1716) i es van implantant les lleis de Castella, i el català deixa d'emprar-se progressivament en la justícia, l'administració i l'ensenyament. Menorca és una excepció perquè, pel Tractat d'Utrecht (1713), s'incorpora al Regne Unit i el català es manté com a llengua habitual en tots els àmbits.

A la Catalunya Nord, el català retrocedeix a partir de les lleis franceses aprovades a partir del 1700. A partir de la segona part del segle XVIII, la burgesia comença a recuperar-se i sorgeixen les societats econòmiques d'amics del país, que s'expressen en castellà però serviran com a base per a la recuperació del català.

Característiques generals

La Il·lustració és la ideologia i la cultura elaborada per la burgesia europea en la seva lluita amb l'absolutisme i la noblesa. És la postura que adopta la burgesia davant l'ordre establert. Es tracta d'un moviment iniciat a França, que es va estenent per tota Europa al llarg del segle XVIII.

Es basa en:

• Avenç de les ciències.
• Confiança en el progrés de la humanitat, destinada a la felicitat.

Per això, algunes de les seves característiques són:

• Racionalisme.
• Recerca de la felicitat.
• Creença en la bondat natural de l'home.
• Optimisme.
• Laïcisme.

Per aquest motiu es van anar aplicant:

• Reformes polítiques i econòmiques que afavoreixen el creixement econòmic.
• El despotisme il·lustrat («tot per al poble, sense el poble»).

Moltes obres són didàctiques i assagístiques, i apareixen tractats gramaticals i històrics, però també diccionaris. Es creen algunes acadèmies per afavorir el desenvolupament de la ciència.

Poesia

Hi ha dues tendències:

• Neoclàssica: didàctica; imita les formes i els temes clàssics. També n'hi ha de narrativa i satírica. Hi destaquen Antoni Febrer i Cardona i Joan Ramis (menorquins).
• Preromàntica: orientació més intimista, subjectiva i sentimental. Hi destaca Antoni Puigblanc.

Prosa

Fou molt escassa a causa de la prohibició del català com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta i per la castellanització ja iniciada abans. La llengua solia interessar com a element del passat o per facilitar que s'aprenguessin altres llengües.

Es van publicar algunes apologies (defenses) de la llengua, algunes gramàtiques i diccionaris, i alguns autors (com Baldiri Reixac i Gaspar Melchor de Jovellanos) defensaren que s'ensenyés en català. Altres autors, com Antoni de Capmany, defensen el castellà com a única llengua de cultura.

Prosa de creació

Hi destaquen dues obres:

• Rondalla de rondalles de Lluís Galiana: conté molts refranys i elements populars.
• Calaix de sastre de Rafael d'Amat i de Cortada: dietari que explica les vivències de l'autor entre 1769 i 1816.

Teatre

Temàtica religiosa, històrica i mitològica, amb intenció didàctica i moral. Hi ha dos centres teatrals: el Rosselló (sota domini francès) i Menorca.

• Joan Ramis: advocat i historiador menorquí. Fundà la Societat Maonesa de Cultura. Va escriure poesia, però sobretot teatre. La seva obra més coneguda és la tragèdia en vers Lucrècia.
  • Lucrècia: presenta totes les característiques del neoclassicisme: inspiració en un episodi històric de Roma; trama estructurada en cinc actes i respecte de les tres unitats aristotèliques (acció, espai i temps). Narra la història de Lucrècia, esposa del general Col·latí, que és violada pel fill del tirà que controla Roma; per això se suïcida, i un company de Col·latí jura venjança. El text denuncia la tirania i contribueix al moviment d'emancipació de la classe mitjana davant l'aristocràcia i l'estat jurídic.
• Antoni Febrer i Cardona: escriví obres de diferents gèneres i uns Principis de lectura menorquina.