La filosofia d'Aristòtil: Cosmologia, Antropologia i Ètica

La cosmologia d'Aristòtil i el model geocèntric

Aristòtil va establir una concepció de l'univers que va perdurar durant 2.000 anys. Com a fundador de la teoria geocèntrica, defensava els següents punts:

• El cosmos és l'univers ordenat.
• La Terra és el centre de tot.
• La Lluna és un planeta que gira al voltant de la Terra.
• L'univers s'estructura en diferents capes o esferes on es troben els planetes.
• Tot aquest sistema està en continu moviment circular.
• L'última esfera conté les estrelles fixes, que són les que mouen tot l'univers.
• A partir de les estrelles fixes no hi ha res, ni tan sols espai.

Divisió del món: sublunar i supralunar

Aristòtil divideix el món en dues regions clarament diferenciades:

• Món sublunar: està compost pels quatre elements bàsics (aigua, terra, foc i aire).
• Món supralunar: està compost per l'èter (una substància divina).

El motor immòbil i l'origen del moviment

Segons Aristòtil, tot el que es mou és perquè és mogut per un altre. Això planteja la pregunta: qui mou les estrelles fixes?

• Les estrelles fixes són mogudes pel motor immòbil: un motor que no es mou ell mateix, però que genera moviment.
• El motor immòbil és acte pur, una entitat absolutament perfecta ja que està purament actualitzada.
• Una cosa perfecta en mou una altra pel desig de perfecció, perquè vol que les altres ho siguin. L'univers sencer se sent atret cap a aquesta perfecció.

L'antropologia: la unió de cos i ànima

Aristòtil recull les tradicions passades i considera que l'ésser humà és una combinació de cos i ànima.

• L'home és un ésser, una substància composta de matèria i forma.
• La matèria és el cos i l'ànima és la forma.
• A diferència de Plató, l'ànima no és immortal: quan la substància mor, l'ànima també desapareix. A més, l'ànima va canviant amb el temps com tota forma de substància.
• En canvi, el cos es manté igual en essència perquè la matèria sempre es conserva.

Els tres tipus d'ànima i el principi vital

Per a Aristòtil, tots els éssers vius tenen ànima perquè posseeixen un principi vital (el voler viure). L'ànima és el motor que ens permet viure i moure'ns. Es distingeixen tres tipus d'ànimes:

• Ànima vegetativa (plantes): té tres funcions bàsiques: nodrir-se, créixer i reproduir-se.
• Ànima sensitiva (animals): inclou les funcions de la vegetativa i afegeix el moviment local i la percepció del món (imaginació, sensació i memòria a través dels cinc sentits).
• Ànima intel·lectiva (ment humana): conté les funcions de les dues anteriors i hi afegeix la funció racional.

Nota: Aquesta teoria s'assembla a la platònica, però amb la diferència clau que per a Aristòtil tots els éssers vius tenen ànima, no només els humans.

L'ètica aristotèlica: la felicitat i la virtut

L'objectiu principal de l'ètica és assolir la felicitat.

• Tothom vol ser feliç, però cal trobar un concepte de felicitat universal.
• Aristòtil defineix la felicitat com el Bé suprem (no hi ha res superior). Per ser feliços, hem de desenvolupar al màxim la nostra natura humana: la raó, que és el que ens distingeix dels animals.
• L'ús de la raó ens permet ser virtuosos. La virtut consisteix a trobar el terme mitjà.
• El terme mitjà no és igual per a tothom; és aquí on apliquem la raó individual per trobar l'equilibri. En aplicar aquest criteri a la nostra vida, assolim la felicitat.