El pensament polític de Francisco Suárez: Estat i tirania

El pensament polític de Francisco Suárez

Francisco Suárez s'enfronta al rei anglès Jaume I i al Papa en un context on s'ajuntaven els conceptes d'anglicanisme i absolutisme (s. XVII).

La naturalesa social de l'ésser humà

Suárez parteix de la idea que l'home tendeix a la vida en comunitat per naturalesa; és a dir, és un ésser social. Estableix dues formes d'organització social:

• Família: És una comunitat imperfecta, perquè no satisfà plenament totes les necessitats espirituals i materials de l'home. Necessita una comunitat superior.
• Estat: L'home es realitza com a ésser humà en el si de la comunitat política.

L'organització del poder i l'Estat

Com s'ha d'organitzar aquest Estat? El poder prové de Déu, però el problema resideix en la seva delegació: el poder diví passa a la comunitat política i no directament al Rei. La monarquia no ha estat instituïda directament per Déu, sinó que són formes humanes d'organitzar-se.

L'Estat té finalitats pròpies:

• Procurar la pau i la justícia.
• Garantir la suficiència de béns per als súbdits.
• Construir infraestructures com a obra pública.

Legitimitat i separació d'esferes

Suárez distingeix entre l'esfera civil i l'esfera espiritual. La qüestió de la legitimitat és fonamental: el poble és el dipositari del poder polític d'origen diví, però no l'exerceix directament, sinó que l'atribueix al Rei. Aquesta atribució depèn de dues condicions:

1. El lloc o regió.
2. El fet que el poder del Rei no pot ser absolut (d'aquí el seu enfrontament amb els absolutistes).

La determinació del poder és d'origen humà i no diví, ja sigui per guerra, herència o altres conseqüències. El límit del governant és el bé comú; si se n'aparta, el poder esdevé tirànic.

El dret de resistència davant la tirania

Davant un governant que esdevé tirànic o que té un origen il·legítim, el poble té el dret de resistència:

• Tirà per exercici: El dret a la resistència és col·lectiu.
• Tirà per origen: El dret a la resistència és individual.

D'aquí sorgeix el concepte de tiranicidi. En conclusió, el pensament de Suárez és un exemple clau de com el pensament preconstitucional afronta la tirania.