Impacte del Turisme: Conseqüències Ambientals i Transformació Rural

L'Impacte del Turisme: Anàlisi i Conseqüències

El turisme és freqüentment objecte d’un balanç maniqueu des de dos extrems: per aquells que opten per un conservacionisme a ultrança del medi natural, al preu de la negació de tot progrés en les hipotètiques àrees receptores; però també per aquells que, coneixent l’escassa capacitat de resposta de les àrees marginades, s’inclinen per un consum salvatge de l’espai rural amb finalitats recreatives. El turisme, en major o menor mesura, és un insaciable i voraç consumidor de l’espai rural, però també en ocasions la seva única garantia de supervivència.

Conseqüències Ambientals del Turisme Litoral

Un dels efectes més tangibles de la freqüentació turística als litorals —sobretot al Mediterrani— és, sens dubte, l'alteració física de les platges. La construcció de dics per a l’edificació de ports esportius ha alterat els corrents marins encarregats de la distribució i sedimentació de les arenes.

Bona part de les estacions litorals del Mediterrani, la característica pluviomètrica essencial de les quals és la coincidència de l’estació més calorosa amb la disminució de les precipitacions, pateixen greus problemes d’abastament d’aigua potable, deguda en part a la sobrefreqüentació: l’extenuació a què han estat sotmeses les aigües subterrànies ha provocat la salinització dels aqüífers per la invasió de l’aigua del mar.

L'Ocupació i Transformació de l'Espai Rural pel Turisme

Els nuclis rurals també han patit una radical transformació de la seva fisonomia i activitat. Els efectes poden ser positius i també negatius. El cas balear resulta un veritable laboratori d’experimentació científica:

“El desenvolupament de les activitats lligades al turisme, sobretot a partir de 1960, ha suposat un drenatge de la població activa agrícola cap al turisme, la construcció i les activitats terciàries; gràcies al qual l’agricultura balear s’ha vist alliberada del pes demogràfic, i el turisme ha absorbit els capitals i la capacitat d’empresa.”

Mentrestant, s’eleven els salaris i el preu del sòl rural davant la demanda de l’expansió urbana i d’altres serveis, fent que la pràctica agrícola no sigui rendible. Les transformacions del sector agrari balear han implicat en primer lloc una forta conversió del sòl agrari en sòl urbà, acompanyada de tota una “reconversió” dels sistemes de cultiu, per fer front tant a la disminució de la població activa com a les noves demandes de consum propiciades per la clientela turística. Els efectes més importants són els següents:

Efectes de la Transformació Agrària a les Illes Balears

1. Abandonament de les terres amb finalitats purament especulatives, davant l’elevació del preu del sòl rural, que ha originat un autèntic guaret social.
2. Regressió de terres llaurades de secà, ocupades tradicionalment per un policultiu extensiu cerealista i arbori, que ha minvat tant pel declivi demogràfic de la població agrícola com per l'escassa rendibilitat davant les alternatives urbanes.
3. Expansió del regadiu, fortament capitalitzat i orientat cap a una sèrie de productes més d'acord amb la demanda turística (farratges ramaders, productes hortofructícoles, etc.).
4. Manteniment d’una activitat agrícola a temps parcial, degut a la pròpia actitud de la població que ha abandonat l’agricultura com a dedicació principal, però que ha conservat les seves terres i manté una activitat a temps parcial.