La Il·lustració i el Neoclassicisme: El Segle de les Llums

El Segle de les Llums: La Raó com a Epicentre

El segle XVIII ha estat anomenat el Segle de les Llums. Aquesta metàfora tracta d'expressar la claredat que exerceix la raó a l'època de la Il·lustració. Es confia en la raó per a arribar al coneixement de la realitat i a la seva ordenació, i es bandegen les explicacions irracionals de l'Univers.

Orígens i Difusió del Pensament Il·lustrat

La Il·lustració té com a epicentres el pensament filosòfic britànic, desenvolupat per:

• John Locke
• David Hume
• Isaac Newton

Però sobretot es va estructurar i difondre amb l'Enciclopèdia de Diderot, que va reunir el saber de l'època per a difondre els ideals il·lustrats, defensar la llibertat d'expressió i posar la raó en el centre de la vida humana. En aquest sentit, cal esmentar figures clau com Montesquieu, Voltaire i Rousseau.

Aquest ambient provocà la creació de múltiples acadèmies, dedicades a les llengües i a les ciències. Es va arribar a la figura i al terme de lliurepensador, un intel·lectual vinculat amb la raó per a exercir la crítica.

Pensadors Clau i Crítica al Despotisme Il·lustrat

El despotisme il·lustrat va ser objecte de crítica per part dels filòsofs:

• Montesquieu va elaborar la teoria de la separació dels poders de l'Estat en legislatiu, executiu i judicial.
• Voltaire va dur a terme una crítica social, religiosa i política molt important.
• Rousseau va posar bona part de les bases de la democràcia moderna.

Liberalisme Econòmic i Revolucions (1776-1789)

També hi va haver una reflexió sobre l'economia, de la qual destaca la doctrina liberal defensada per Adam Smith. Aquesta filosofia va influir directament en grans esdeveniments polítics:

• La Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776)
• La Revolució Francesa (1789)

Tots dos esdeveniments van adoptar els valors promoguts per Montesquieu, Voltaire, Rousseau i Smith.

Moviments Estètics i Artístics del Segle XVIII

Al segle XVIII es van succeir tres moviments estètics i artístics:

1. La fi del Barroc
2. El Neoclassicisme
3. El Preromanticisme

El Neoclassicisme: Retorn a l'Art Clàssic

El corrent més determinant i el que millor exemplificà l'ideari il·lustrat va ser el Neoclassicisme. Es tracta d'una tendència estètica que tornava a valorar la noció classicista de l'obra artística i, per tant, s'oposava al Barroc i es vinculava amb el procés humanista del Renaixement.

Característiques i Influències Arquitectòniques

Hi va haver una sensibilització neoclàssica per les descobertes arqueològiques a Herculà (1713) i a Pompeia (1748). Es van estudiar les mostres arquitectòniques clàssiques. El Neoclassicisme propugnava:

• Claredat en la composició
• Sobrietat ornamental
• Recuperació d'elements de l'art clàssic (la columna, el frontó, el marbre i els motius mitològics)

La Literatura Neoclàssica i el Gènere d'Assaig

La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i pel pensament il·lustrat. Per això van tenir molta importància les diferents formes d'assaig que es van dur a la pràctica, amb atenció especial al gènere epistolar, com ara:

• Cartes perses, de Montesquieu
• Cartas marruecas, de Cadalso

L'estètica neoclàssica està determinada per tres escriptors clau —Boileau, Winckelmann i Ephraim Lessing—, que van imitar i analitzar els models clàssics.