La Il·lustració i l'Antic Règim a l'Espanya del Segle XVIII

Ciencias sociales5,33 KB

La Il·lustració: Origen i Impacte a Espanya

La Il·lustració va néixer a França al segle XVIII i va tenir una gran repercussió en el liberalisme del segle XIX. Els il·lustrats van confiar en la raó i en la instrucció de la població com a mitjans per aconseguir el progrés material i espiritual.

Es van preocupar per millorar les condicions econòmiques i l'educació de la població. Van atacar la monarquia absoluta (amb la proposta de Montesquieu de divisió de poders) i la societat estamental (oposant-se als privilegis), i van defensar la llibertat econòmica i la fi dels gremis.

El triomf del pensament il·lustrat a Europa va tenir el seu reflex a Espanya. Figures destacades inclouen Jerónimo Feijoo i Gregori Maians, que van aportar una recopilació enciclopèdica del saber de l'època i van qüestionar alguns valors tradicionals.

La plenitud de la Il·lustració es va viure durant el regnat de Carles III, en el qual es van intentar reformar múltiples aspectes. Personalitats com Campomanes, Jovellanos, Aranda i Cabarrús van plantejar la necessitat de:

  • La reforma de la universitat.
  • La modernització de l'economia.
  • La constitució de societats com les Societats Econòmiques d'Amics del País.

A finals del segle, coincidint amb la Revolució Francesa, els principals representants il·lustrats van ser apartats del poder o empresonats. En el fons, defensaven la idea de realitzar una "revolució des de dalt", destinada a beneficiar el poble, però sense comptar amb ell (el que es coneix com a despotisme il·lustrat: "tot pel poble, però sense el poble").

Economia i Societat a l'Espanya del Segle XVIII

L'Agricultura: Base de l'Economia Rural

L'agricultura constituïa la base de l'economia espanyola, i Espanya va continuar sent un país rural. Els mètodes de treball al camp continuaven sent tradicionals i poc eficients. Els cultius amb prou feines van variar, excepte en casos aïllats, com l'expansió del blat de moro (blat de les Índies), la patata i la vinya.

La Propietat de la Terra i les Reformes

La propietat de la terra estava en mans de l'Església, la noblesa i, en menor grau, de petits i mitjans propietaris. L'estructura de la propietat impedia el creixement de la producció, ja que la major part de la terra estava en mans de l'Església com a propietat amortitzada o vinculada.

Diferents il·lustrats van intentar reformar les estructures agràries. Durant el regnat de Carles III, Olavide i Jovellanos van elaborar un projecte de Llei Agrària sota la direcció de Campomanes, en què les reformes tendien a:

  • Limitar l'amortització.
  • Liberalitzar la propietat i el tancament de terres.
  • Permetre la desvinculació de primogenitures.

Reformes Agràries i Repoblament

A Extremadura, Andalusia i la Manxa es va dur a terme una reforma agrària que va repartir terres comunals entre els camperols amb la finalitat de crear una classe mitjana rural. Aquests van aconseguir terres i ajudes econòmiques per comprar eines de cultiu, llavors i habitatges. També es van realitzar repoblaments de territoris despoblats a Sierra Morena.

Indústria i Comerç: Canvis i Creixement

La indústria continuava sent artesana, organitzada sota l'ordre gremial, amb tallers on treballaven mestres, oficials i aprenents. No obstant això, van començar a sorgir algunes formes diferents de producció industrial. Va aparèixer la concentració de capital i mà d'obra abundant en un mateix edifici.

Un exemple d'iniciativa estatal van ser les fàbriques reials, destinades a la producció de determinats articles de luxe per abastir les classes privilegiades. En alguns casos, la iniciativa privada va impulsar les primeres indústries tèxtils d'indianes. Aquestes indústries actuaven al marge dels gremis (però només van ser casos aïllats).

L'Activitat Comercial: Motor Econòmic

El comerç va ser la principal preocupació econòmica i el sector que més va créixer durant aquest segle. Es van crear juntes de comerç i consolats, entre altres institucions. Es va produir el final del monopoli que tenia la Casa de Contractació. Els decrets de llibertat de comerç van autoritzar tots els ports espanyols a comerciar amb les colònies.

Creixement Demogràfic al Segle XVIII

El segle XVIII va experimentar un important creixement demogràfic: de 7,5 milions d'habitants a 10,9 milions a l'inici del segle XIX. Els increments més alts es van registrar a la costa mediterrània. Això va suposar el predomini demogràfic de la perifèria sobre el centre de la Península i l'auge de ciutats com Madrid, Barcelona, Cadis o Granada.

Canvis Socials i Estructura

La diferència social es marcava entre els qui treballaven i els qui vivien de rendes.

Descargar

PDF Word HTML