El Jurament dels Horacis: Anàlisi de l'Obra Mestra de David
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,47 KB
El Jurament dels Horacis (1784)
Fitxa Tècnica
- Autor: Jacques-Louis David
- Datació: 1784
- Dimensions: 3,30 m x 4,25 m
- Localització: Museu del Louvre, París
Anàlisi Formal
Tècnica i Cromatisme
Es tracta d’un oli sobre tela. Destaquen els colors grisos, ocres i vermells, i els negres del fons, contrastats amb punts de blanc a banda i banda. La figura humana està idealitzada i l'obra és figurativa.
Línia, Llum i Espai
- Pinzellada: Predomini de la línia i el dibuix (línia dibuixística).
- Llum: Natural, provinent del costat esquerre, que il·lumina les figures en primer terme i deixa el fons en ombra.
- Espai: Perspectiva lineal aconseguida mitjançant les rajoles del terra i les parets, creant un espai tridimensional.
Composició i Ritme
La composició s'estructura al voltant dels tres arcs, que delimiten tres espais diferents.
- Actituds: Els homes mostren la línia recta (raó i deure), mentre que les dones mostren la línia corba (sentiment i dolor).
- Estructures: Les figures dels homes formen una estructura rectangular, mentre que les dones tendeixen a una forma triangular conjunta.
- Ritme: Les figures de l'esquerra condueixen la mirada cap al centre. El quadre presenta jocs de triangles correlatius formats per les espases, els arcs i els homes.
Anàlisi Estilística: El Neoclassicisme
Aquesta obra és molt paradigmàtica del seu estil, el Neoclassicisme, del qual presenta totes les característiques formals:
- Composicions ordenades i equilibrades.
- Tendència a situar els personatges en un pla únic.
- Predomini del dibuix sobre el color.
- Cromatisme fred (colors primaris) que capta millor la llum freda i tallant per donar precisió als volums.
- Es prescindeix de tota decoració supèrflua.
- Aplicació de la perspectiva lineal.
- Representació d’escenes i accions de caràcter heroic o moralitzant.
Context Històric
El Naixement del Món Contemporani
Realitzada pocs anys abans de l'inici de la Revolució Francesa, l’obra s'emmarca en un context històric de gran transcendència: el naixement del Món Contemporani.
Les noves idees de la Il·lustració difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment, prenent com a base l’ús de la raó i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina.
En aquest context, un nou grup social agafarà les regnes de la societat: la burgesia. Aquesta, per mitjà de les revolucions polítiques liberals i la Revolució Industrial, posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Règim, donant pas a:
- L’aparició d’un nou sistema d’organització política: l’Estat Liberal.
- Una nova organització social, on les persones deixen de ser súbdits per passar a ser ciutadans, amb drets i deures. Aquest aspecte té una gran importància per entendre el significat d’aquesta pintura.
Interpretació i Significat
Funció de l'Obra
Es tracta d’un quadre d’encàrrec per a Lluís XVI amb una funció tant didàctica com propagandística. Pretenia encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments.
Tema Històric: Horacis i Curiacis
El jurament dels Horacis tracta un tema històric, narrat a Ab urbe condita de Tit Livi i que Corneille recollí a la tragèdia Horace.
Al segle VII aC, Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora, decidiren que lluitarien tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i els Curiacis per Alba Longa.
L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual, en veure els plors de la seva germana Camil·la causats per la mort del seu promès (un dels Curiacis), la mata, ja que ella lamentava la mort d’un enemic de Roma.
Significat Moralitzant
Amb l’elecció d’aquest tema, David volia imbuir en els esperits de la seva època el sentit del deure envers la pàtria, a imatge i semblança dels Horacis.