Humanisme i Poesia Catalana dels Segles XIV i XV

L'Humanisme a la Literatura Catalana

HUMANISME: És el moviment intel·lectual que va sorgir a Itàlia al segle XIV com a resposta a la crisi social i religiosa. S'adopta l'antropocentrisme. L'acceptació de la tradició clàssica com a model implica la represa de la filosofia com a disciplina acadèmica i de l'ensenyament com a eina de progrés. Jaume II va adquirir una obra de Titus Livi a Itàlia; aquest moment es considera la penetració de l'humanisme en les lletres catalanes. El nou interès pel món clàssic és el pilar de la producció original de Bernat Metge. L'obra més rellevant és Lo somni; està escrit en primera persona i té l'objectiu de legitimar la posició de l'autor. És la primera manifestació de prosa humanística.

La Poesia del Segle XIV al Segle XV

POESIA DEL SEGLE XIV AL SEGLE XV: Al segle XIV els poetes catalans escrivien en un occità amb molts catalanismes; els del segle XV ja escrivien en català, però en un català ple d'expressions occitanes. Fins a Ausiàs March no s'alliberarà plenament de l'occità. Aquestes aires renovadores de l'humanisme afecten sobretot la prosa, no arriben a la poesia catalana, amb una continuïtat tant dels tòpics medievals com de les estructures mètriques i estròfiques.

La primera generació de poetes

• Jaume March i Pere March: van escriure una poesia molt lligada a les formes trobadoresques.
• Gilabert de Proixita: no arriba a abandonar mai els tòpics de la poesia trobadoresca i barreja el català i l'occità.

Les primeres innovacions poètiques

• Andreu Ferrer: l'autor de la primera traducció de la Divina Comedia de Dante a una llengua romànica, el català, segueix els canons trobadorescos.
• Jordi de Sant Jordi: poeta cavaller que utilitza tòpics trobadorescos, manifesta un lirisme més profund, menys convencional, que resulta nou en la poesia catalana. Presoner és el seu poema més destacat i realista; és el poeta més evoluciona en el pas de l'occità al català.

Ausiàs March e a súa poesía

AUSIAS MARCH: Escriu en català ric, sense provençalismes i en un estil directe, sincer, provocatiu i fixat en els versos decasíl·labs. Les passions que du a dins utilitza llargues comparacions i metàfores crues per la força de les imatges, les quals sotmet a una anàlisi nova i obre com a resultat una poesia més intel·lectual, psicològica i conceptual. La dama té defectes i virtuts; es mostra contradictori davant l'amor i es planteja una lluita interior. La seva poesia és el resultat de les reflexions d'un home que se sent sol, ningú no entén l'amor com l'entén ell. L'obra es compon de 130 poemes, que es classifiquen en: cants morals, cants de mort, cant espiritual i cant d'amor. El to intimista, sincer i personal que utilitza el converteix en un home de gran cultura, humanista i filòsof. La seva poesia influeix tant en els poetes catalans immediats com en la poesia castellana.

Curial e Güelfa

CURIAL E GÜELFA: La trama s'emmarca en dues idees. D'una banda, acumula mèrits per a ascendir socialment presentat de manera matisada per una moral dubtosa. D'altra banda, la necessitat del suport econòmic mostra el valor dels diners com a mecanisme de progrés social. El lèxic és mercantil i masclista. A diferència de Tirant lo Blanc, els personatges principals acaben vius i feliçment junts.