L'ésser humà i el coneixement: percepció, pensament, llenguatge i raonament

L'ésser humà i el coneixement

*L'home pot anar més enllà de la realitat immediata i adquirir consciència del món a partir de l'ús del pensament abstracte a través d'un llenguatge articulat.

Només l'ésser humà és capaç de produir símbols abstractes i operar-hi articulant-los en un llenguatge productiu. Lògica formal: anàlisi de regles de racionalitat.

*Nivells de representació

1. Percepció

Les sensacions recullen informació del medi a través dels sentits (sensació significativa). Organitzen les sensacions i els donen sentit creant objectes que apareixen com a resultat de les percepcions.

Característiques:

• De forma singular i concreta, ubicada en l'espai i el temps.
• De forma exacta, i les seves qualitats se'ns imposen (no les creem nosaltres).

2. Representació

Formats:

• Memòria: permet conservar informació i reproduir-la en absència d'estímul.
• Imaginació: permet reelaborar informació emmagatzemada.

El resultat és la imatge: representació mental d'un objecte. No es basa en objectes sinó en percepcions d'aquests.

Es representen de forma singular i concreta, no necessàriament ubicada en el temps, i de forma difusa i menys definida.

3. Simbolització

El pensament i el llenguatge:

• Elaboren la informació de percepció, memòria i imaginació.
• Representen de manera abstracta i simbòlica.

El resultat és el concepte: representació mental de l'objecte tal com s'utilitza en el pensament.

Els conceptes es representen:

• Universalment: el concepte no correspon a un objecte sinó a tota una classe.
• Sense edat i de forma abstracta (sense característiques concretes).
• Com a símbol: la relació amb els objectes és convencional, basada en acords socials.

*El llenguatge té gran potència perquè cada símbol representa tots els elements d'una classe. La realitat dels sentits és variada i canviant, mentre que amb els conceptes es veu simplificada i estable, i permet introduir el món dins de la nostra ment.

*El coneixement humà es constitueix:

1. Conceptuació (formació de conceptes)
2. Judicació (formulació de judicis)
3. Raonament (elaboració de raonaments)

Formació de conceptes, passos:

1. Abstracció: separar les característiques particulars de l'objecte i retenir només les generals.
2. Simbolització: quan ja s'ha creat el concepte, es representa amb un símbol convencional.
3. Generalització: aplicació del concepte a totes les coses del mateix tipus.

El procés és:

• Convencional: retenim només el que ens interessa.
• Parcial: el concepte no aprehèn la totalitat de l'objecte.
• Social: no els elaboren els individus sinó les comunitats lingüístiques.

*El judici és un acte pel qual afirmem o neguem un concepte d'un altre.

*Funcions del llenguatge

1. Representativa: els símbols representen realitats.
2. Cognoscitiva: permet registrar i transmetre el coneixement.
3. Comunicativa: permet la comunicació, ja que els símbols són intersubjectius.
4. Discursiva: el llenguatge és el vehicle de la raó.

*Raonament

Creació de nous judicis verdaders a partir d'altres que ja són, utilitzant les lleis de la lògica.

*Lògica: ciència del raonament correcte.

*Premisses: enunciats en què es basa l'argumentació.

*Conclusió: enunciat al qual arribem a través de les premisses i el raonament.

*Enunciat: oració simple que té sentit complet i és susceptible de ser certa o falsa.

*Forma: quin tipus de relació lògica existeix entre les proposicions de les premisses i la conclusió.

*Contingut: assumpte o conjunt d'afirmacions que fan del món una realitat.

*Veritat: té a veure amb el contingut; es predica de proposicions i consisteix en la conformitat d'una proposició amb el que succeeix al món.

*Validesa formal: es predica dels raonaments i determina si les premisses i la conclusió estan relacionades lògicament. Un raonament és vàlid si considerem que les premisses són certes.

*Fal·làcies: arguments que semblen correctes però no ho són.

• Sofismes: fal·làcies amb intenció d'enganyar.