Història de la Revolució Russa: Bolxevics, 1917 i Guerra Civil

Orígens de l'Oposició i Ideologies

Creixement de l'Oposició (Segle XIX)

L'oposició al tsarisme neix al segle XIX, impulsada principalment per l'anarquisme, el marxisme i la formació de diversos partits polítics.

Bolxevics

Facció del Partit Socialdemòcrata Rus, partidària que Rússia entrés directament en la societat socialista sense haver passat per una fase burgesa capitalista. Defensava un partit d'avantguarda format per uns quants revolucionaris escollits.

Menxevics

Facció del Partit Socialdemòcrata Rus que defensava que la revolució socialista només podia fer-se després d'una revolució burgesa, que a Rússia encara no s'havia produït. Volia formar un gran partit socialista de masses.

La Revolució de 1905 i els Intents de Reforma

La derrota en la Guerra Russojaponesa va provocar una gran agitació social i política. El 1905 va esclatar un moviment revolucionari contra el tsar que demanava millores bàsiques. A Sant Petersburg, al Palau d'Hivern (residència del tsar), es van concentrar grups polítics i el clergat ortodox.

El govern del tsar Nicolau II va respondre amb reformes econòmiques i polítiques, incloent-hi:

• La convocatòria de la Duma (parlament).
• La proposta d'una reforma agrària.

La Revolució de Febrer de 1917

Causes i Desenvolupament

La participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial va obligar a fer reformes industrials que van disminuir la producció agrària. Això va provocar:

• Escassetat de productes i pujada de preus.
• Fam generalitzada.
• Derrotes militars constants contra Alemanya i un gran nombre de morts.

La manca de confiança en el tsar i la creixent influència del monjo Rasputin sobre la tsarina van agreujar la crisi. Davant el desastre militar, va esclatar una revolució més forta que la de 1905.

Caiguda del Tsarisme i Govern Provisional

Grups populars van sortir al carrer per demanar la fi de la guerra i la millora de les condicions de vida. Es va produir una gran manifestació i vaga general, i es van formar els primers grups de Soviets (consells de treballadors).

El tsar i el seu govern es van resistir a abandonar el càrrec, però davant la insistència popular, van acabar abdicant. La Duma va prendre protagonisme en la crisi i va imposar un Govern Provisional, presidit per Lvov.

La caiguda del tsar no va provocar les millores esperades:

• La guerra va continuar.
• Les condicions de vida van seguir sent baixes.
• No es van reconèixer les lleis legítimes.

Així va començar un doble poder: el Govern Provisional i els Soviets.

Dualitat de Poders (Març-Octubre 1917)

El moviment popular, liderat pels Soviets, demanava la reforma i el final immediat de la guerra. Lenin, amb les seves Tesis d'Abril, va defensar la idea de «Tot el poder per als Soviets», oposant-se al Govern Provisional i advocant per la presa del poder mitjançant un cop d'estat.

Lvov va ser substituït per Kerenski, que va accelerar les reformes i va prometre una Assemblea Constituent per al novembre.

Durant les dificultats de l'agost (davant l'amenaça de militars tsaristes), els bolxevics i menxevics van unir forces. Els bolxevics van prendre la iniciativa, convencent el partit de passar a un cop d'estat i guanyant el suport dels Soviets de Moscou i Petrograd. Aquest últim va quedar en mans de Trostski, que va prendre un paper directiu en l'oposició al govern.

La Revolució d'Octubre de 1917

Tot i que el Partit Bolxevic havia estat prohibit i Lenin havia hagut de marxar del país a causa d'un intent de cop d'estat anterior, els Soviets, dirigits pels bolxevics, van planejar un nou cop d'estat amb el suport de la Guàrdia Roja.

El 25 d'octubre, es van apoderar dels llocs clau i serveis de la capital. Les tropes de Pere i Pau van declarar que no dispararien, i es va assaltar el Palau d'Hivern, seu del Govern Provisional. El triomf a Petrograd va ser decisiu, i el govern va dimitir després de la fugida de Kerenski. La revolució es va estendre ràpidament a Moscou i als nuclis industrials de Rússia. Una part de Rússia quedava en mans dels bolxevics, mentre que alguns territoris encara estaven controlats per forces tsaristes.

Primeres Mesures Revolucionàries

Els bolxevics van substituir el Govern Provisional per un Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin. Es van implantar i decretar les primeres mesures revolucionàries:

• La terra havia de passar als pagesos.
• Els obrers obtenien el control d'empreses amb més de cinc treballadors.
• Nacionalització de la banca.
• Supressió de l'exèrcit del tsar.

El govern volia que els pobles s'associessin en repúbliques al govern soviètic i se'ls reconegués el dret a l'autodeterminació. Un nou decret buscava la pau amb Alemanya, fet que va portar a la signatura del Tractat de Brest-Litovsk, pel qual Ucraïna es va fer independent.

La Guerra Civil i el Comunisme de Guerra (1918-1921)

La revolució havia triomfat en molts llocs, però en d'altres no. Els Russos Blancs (forces tsaristes i antibolxevics) controlaven l'est del país, mentre que els Russos Rojos (bolxevics) controlaven el centre. Amb els Blancs van lluitar també txecs, anglesos i francesos.

Els Rojos es van adonar que per enfrontar-se als Blancs necessitaven un exèrcit de debò, organitzat per Trostski. Aleshores va començar una guerra civil que va causar moltes morts i una gran fam. El tsar i la seva família van ser executats el juliol de 1918.

Tot i que els Blancs van tenir algunes victòries al principi, els Rojos van acabar guanyant la guerra. La Guerra Civil va fer que tota l'economia tingués un únic objectiu: armar l'exèrcit per guanyar la guerra. Aquesta política va ser anomenada Comunisme de Guerra, ja que totes les fàbriques es van convertir en fàbriques d'armament. Tota l'economia va ser dirigida per l'Estat, que controlava la producció i la distribució de productes agraris.