Oracions Subordinades en Català: Guia Completa i Exemples

Oracions Subordinades Substantives

Poden fer de subjecte (Em sap molt greu que t'hagin acomiadat = el teu acomiadament), complement directe (El ciclista ha anunciat que es retira = la seva retirada), complement indirecte (Has de passar tota la informació a qui et substitueixi en el càrrec = al teu substitut), complement de règim verbal (De seguida em vaig adonar que rebutjaven les meves propostes = del rebuig de les meves propostes), complement de l'atribut (L'objectiu del curs és millorar els examens = la millora dels examens), complement del nom (Tenia por que el riu es desbordés = del desbordament del riu), complement de l'adjectiu (Estem molt contents que hàgiu ajudat amb nosaltres = de la vostra col·laboració).

Segons la forma:

• Substantives introduïdes per la conjunció que (conjuntives, sense preposició davant): es nominalitzen i es posen com a principal (es substitueix per el fet o per això/allò. Ex: Em sembla intolerable que ara vulguin canviar el reglament = el fet que ara vulguin...).
• Substantives d'infinitiu: davant d'infinitiu només s'admeten a, de, per i en/amb se substitueix per a/de (Han tardat a pagar el deute = Han tardat en el pagament del deute).
• Substantives interrogatives: totals (si), parcials (pronom: qui, què / adverbi: com, on, quan / quantificador: quant, quin).
• Substantives de relatiu: com que no tenen antecedent (la cosa que o la persona que) à persones (el qui, aquell qui, tothom qui, qui) i coses ((tot) el que, això que, allò que).
• Pronominalització oracions substantives: les que fan de complement (completives), poden ser representades per un pronom feble (ho, els, li, en, hi...), segons la funció.

Oracions Subordinades Adverbials

Segons la forma poden anar introduïdes per conjunció (quan), infinitiu, participi, gerundi o relatiu adverbial (on). Segons la funció: pròpies (temps (en + infinitiu), lloc (on), manera (gerundi, participi)) i impròpies (causa (gerundi o en + infinitiu), finalitat (perquè), comparació (més que), condicionals (si), concessives (obstacle) i consecutives (conseqüència de la primera).

Conjuncions Subordinants Adverbials

• Temps: mentre, quan, a penes, abans que, així que, alhora que, ara que, cada vegada que, de seguida que, des que, després que, fins que, sempre que, tan aviat com, tot seguit que.
• Lloc: on, allà on, pertot arreu on, onsevulla que.
• Manera: segons, així com, com si, en tant que, igual com, segons que, sense que, tal com.
• Causals: car, perquè, puix, atès que, com que, ja que, per tal com, puix que, vist que.
• Finals: perquè, a fi que, per tal que.
• Concessives: a pesar que, bé que, encara que, mal que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que.
• Condicionals: si, mentre que, només que, posat que, sempre que, si doncs no, sols que.
• Consecutives: tant... que, massa... perquè, de tal manera que.
• Comparatives: com més (menys)... més (menys), més (menys)... que, tant... com.

Oracions Subordinades Adjectives (de relatiu)

S'anomenen de relatiu quan són introduïdes per un relatiu (relaciona dues oracions i representa l'antecedent). Tipus d'oracions de relatiu: especificatives (delimiten el significat de l'antecedent. Ex: Els jugadors que jugaren ahir no entrenaran à especifica els que no entrenen) i explicatives (afegeixen explicació. Ex: Els jugadors, que van jugar ahir, no entrenaran).

Relatives amb Antecedent Explícit i Sense

L'antecedent no explícit pot ser: antecedent el·líptic (Els arbres que han tallat enguany són més petits que no els (arbres) que van tallar l'any passat) i sense antecedent (genèric: Qui la fa, la paga (qui a persones i que a coses à el que, qui, tot el que, això que)).

Formes i Funcions dels Pronoms Relatius

En les oracions amb antecedents poden aparèixer:

• Pronoms relatius àtons (que): sense preposició. En les explicatives, pot ser substituït per el qual, la qual (Els comerciants del barri, que = els quals es senten perjudicats per la decisió municipal, amenacen de tancar els comerços durant dies).
• Pronoms relatius tònics (què, qui): què, referit a coses, i qui, referit a persones, s'escriuen després de la preposició àtona (a què/a qui, en què/en qui, de què/de qui, amb què/amb qui, per què/per qui). En aquest context són equivalents a relatiu compost (al qual, a la qual, en el qual, en la qual...).
• Pronoms relatius compostos (el qual, la qual, els quals, les quals): s'utilitzen quan equivalen a què i qui, darrere de preposició feble (Ex: El tema en el qual (en què)...). També en les construccions de relatiu possessiu (Les persones el cognom de les quals...) darrere preposició forta (...molt a la vora de la qual...). En els relatius de complement circumstancial de lloc s'utilitza en el qual. En el mateix context s'evita l'article + relatiu (a la que, en el que, de les que...). Només s'utilitza l'estructura article + que quan el nom és el·líptic (M'he trobat una noia de les que...).
• Pronom relatiu neutre (la qual cosa, cosa que) (no: lo qual i el que): s'utilitza quan es refereixen a alguna cosa de la proposició anterior i se substitueixen per el fet, això/allò.
• Adverbi relatiu (on): substituït per en què, en el qual/en la qual.
• Possessiu (de + relatiu compost à cuya à de la qual): sempre fa de complement del nom.