Història i Literatura de la Corona d'Aragó

Les Quatre Grans Cròniques Medievals

Les cròniques medievals catalanes destaquen per les següents característiques:

• Incorporació d'elements de ficció: Present en la literatura cavalleresca (com a la Crònica de Pere el Cerimoniós).
• Patriotisme: Es manifesta tant en l'exaltació de l'esperit de la nació com en la justificació de la política dels reis.
• Sentiment religiós: Es mostra una visió del món teocèntrica. La fe en la providència divina, coneguda com a providencialisme, identifica la voluntat del rei amb la de Déu.
• Intenció moralitzadora i didàctica: Proposa models de conducta política i militar.
• Interpretació subjectiva dels fets històrics: En les dues cròniques escrites per reis (la de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós), es fa amb la intenció de justificar la política reial.

Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I

Narra de forma autobiogràfica els fets esdevinguts des del naixement fins a la mort del rei. S'hi relaten les conquestes territorials de Mallorca, València i Múrcia, i els problemes que tingué amb la noblesa. L'obra presenta una intenció didàctica i pretén justificar la seua política, el sentiment religiós i el providencialisme. El rei es presenta com un heroi, mostrant també detalls íntims de la seua vida personal. L'estil és viu, senzill i expressiu, amb elements realistes, i s'hi empra el nos majestàtic.

Crònica de Bernat Desclot

Escrita per un funcionari, la seua crònica tracta del rei Pere II el Gran i dels seus antecessors. Utilitza un narrador en tercera persona amb informació abundant i l'ús de l'estil citat directe. Té la intenció d'exaltar la figura del rei Pere II amb un llenguatge senzill i un estil acurat. Presenta alguns trets formals administratius, ja que emprà els textos oficials com a base documental. El medievalisme es mostra en les cançons de gesta i en l'ús de trets llegendaris.

Crònica de Ramon Muntaner

Escrita per un cavaller que participà en les campanyes bèl·liques. L'objectiu és lloar les proeses i les virtuts dels reis Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II i Alfons III. És molt palès l'amor a la terra i l'amor a la llengua. Utilitza recursos literaris de la tradició novel·lesca europea i dels llibres de cavalleries. El llenguatge és oral i joglaresc, amb l'ús de fórmules que reforcen l'interès narratiu. Alterna la primera persona (en fets on és protagonista) i la tercera persona. L'estil és directe, acolorit i espontani, amb expressions populars, exageracions i refranys.

Crònica de Pere el Cerimoniós

El rei dirigí la redacció d'aquesta crònica medieval, narrada de forma autobiogràfica i fent ús del nos majestàtic per als fets relatius al regnat del seu pare i el seu propi. Relata la conquesta de Sicília i els problemes amb els nobles valencians i aragonesos, així com amb els genovesos. Exalta el poder absolut del rei enfront de la noblesa i palesa la duresa i crueltat del seu govern. Organitzà la Cancelleria Reial i el seu llenguatge és elegant, acurat i madur.