Història i Evolució de la Llengua Catalana: Orígens, Expansió i Crisis

Orígens de la Llengua Catalana

A començament del segle XXI es produeix un reconeixement internacional de la comunitat lingüística catalana a Internet. Aquesta llengua es va originar a l'alta edat mitjana a partir de l'evolució del llatí vulgar, de manera molt gradual.

Quan s'estableix el concili de Tours, s'aixeca acta de la diferenciació definitiva de les llengües romàniques. Les primeres manifestacions del català van ser orals; la utilització del català en documents escrits va ser posterior:

• Segles IX-X: Primers vestigis del romanç en textos redactats en llatí.
• Segle XI: Frases d'una certa extensió en romanç intercalades en textos llatins.
• Segle XII: Documents redactats íntegrament en català.

L'Expansió i la Consolidació de la Llengua

Es va iniciar la literatura catalana medieval. L'expansió territorial de la Corona catalanoaragonesa va canviar d'orientació l'any 1213; això va comportar la incorporació de nous territoris al domini lingüístic:

• Mallorca, Eivissa, Formentera i Menorca.
• El Regne de València.
• L'Alguer.

La producció d'una literatura culta en català i l'expansió territorial van afavorir l'assentament de la consciència idiomàtica catalana.

El Segle XV: Plenitud i Factors de Krisi

En la part positiva, durant el segle XV el català va assolir la plenitud territorial i literària. En aquesta etapa també apareixen dos factors de crisi: el vincle amb Castella i la subordinació política i cultural de Catalunya.

També, el segle XV va donar lloc a un gran desequilibri, amb una evolució econòmica, social i cultural molt diferenciada entre els diversos territoris catalans. A Catalunya es va viure una gran crisi demogràfica, econòmica i política.

La Llengua Catalana durant els Regnats dels Àustria

Fins a l'any 1714, el manteniment del català com a llengua pròpia del país en els usos privats, en gran part dels usos públics i per part de la majoria de classes socials, va convriure amb una progressiva introducció del castellà.

Per una altra banda, en la política real, la tendència progressivament absolutista i centralista de la monarquia va procurar la reducció de tots els territoris hispànics a la cultura i la llengua castellanes.

També en aquesta època es va iniciar la pressió del francès que, a conseqüència de la derrota catalana de la Guerra dels Segadors, va comportar que el Roselló i part de la Cerdanya fossin annexionats a França.