Dilemes Morals i Desenvolupament Ètic: Guia Completa

El Dilema Moral

El dilema moral és aquell que presenta una situació real o imaginària en la qual entren en conflicte dos valors morals, davant la qual s'ha de triar un curs d'acció.

Exemple de Dilema Moral

En l'institut s'estan cometent tota una sèrie continuada de robatoris. Els afectats són els alumnes de primer, que a més han estat amenaçats amb danys majors si fan res. Pares i professors estan indignats pel que ocorre, però ningú diu res sobre els agressors i, per tant, les mesures a prendre són variades. Han amenaçat de tancar l'institut i de fer escorcolls a tots els alumnes.

Maria, alumna de tercer, coneix els lladres. Són alumnes de tercer i de COU, i qui els capitaneja és amic seu. Ha comentat amb el seu amic que està molt malament que els robin i, sobretot, que els amenacin; el cap li ha dit que es fiqui en els seus assumptes si vol que continuïn sent amics.

Maria s'està plantejant si ha de dir el que sap perquè acabi d'una vegada aquesta situació desagradable per a tots. Però si els denuncia, el seu amic, que està considerat com un bon alumne, serà expulsat donada la gravetat dels fets; si calla, el dany pot ser encara major.

Orientació de la Nostra Conducta

• El plaer i els instints, que ens fan actuar segons el que ens agrada i evitar el que ens desagrada.
• La pressió social, que ens duu a imitar models de comportament de la societat en què vivim.
• Les normes i les lleis establertes per a organitzar la convivència.
• Els valors i les normes morals.

Els Valors Morals

Els valors morals són les qualitats o ideals humans que apreciem de manera especial. A tot valor se li oposa un contravalor: la bondat s'oposa a la maldat; la llibertat, a l'esclavitud; la igualtat, a la desigualtat; i la justícia, a la injustícia. Organitzem aquests valors en una jerarquia que és la identitat moral i ens ajuda a situar-nos en la realitat, a interpretar-la en un sentit moral, a orientar el nostre comportament i a guiar-nos en les decisions que prenem i que impliquen la nostra vida.

Les Normes Morals

Les normes morals són les pautes de comportament, els hàbits o les regles l'objectiu de les quals és regular la convivència.

Diferència entre Subjectivisme i Universalisme Moral

La diferència entre subjectivisme i universalisme moral rau en el fet que tots dos defensen coses diferents. El subjectivisme sosté que cada persona és lliure de dotar-se d'uns valors morals determinats, i l'universalisme moral defensa la compartició d'unes normes morals bàsiques.

L'Autonomia Moral

L'autonomia és la capacitat que té l'ésser humà d'aplicar-se a si mateix de manera lliure i voluntària les normes que guiaran la seva conducta. És la capacitat de reflexionar i d'elegir les normes o les lleis que tots hauríem d'aplicar-nos a nosaltres mateixos, perquè són les que ens fan progressar com a persones. L'autonomia implica la reflexió sobre les normes i els valors establerts i la voluntat d'elegir allò que més ens convé.

La Heteronomia

La heteronomia és la decisió o actuació d'acord amb principis o valors que li són imposats o que no posa en dubte.

El Desenvolupament Moral

El desenvolupament moral consisteix a madurar des de l'heteronomia, que suposa l'actuació irreflexiva o basada en l'autoritat d'altres, cap a l'autonomia moral, que implica actuar segons unes normes sobre les quals hem reflexionat i que pretenen ser les millors per a l'ésser humà. Quan madurem, guanyem autonomia, llibertat i responsabilitat.

El Projecte Fonamental de Vida

El projecte fonamental es construeix a cada moment. Es tracta d'un quefer que implica una anticipació i una invenció contínues. No obstant això, ens hem de plantejar on volem arribar, perquè només així podrem planificar i establir els passos necessaris que ens portaran a fer realitat el nostre desig. L'ésser humà no ha de decidir el seu futur arbitràriament, sinó d'acord amb un projecte fonamental que doni sentit a la vida. Durant el nostre desenvolupament com a persones adoptem alguns comportaments, actituds i valors que orienten la nostra conducta i triem un projecte de vida. Les conseqüències de la conducta poden reforçar, matisar o canviar el projecte de vida inicial. Aquesta reflexió fa que el nostre projecte fonamental sigui un projecte ètic.

La Vida Bona

La vida bona consisteix a:

• Actuar d'acord amb els comportaments, les actituds i els valors que hem adoptat, gràcies a la reflexió ètica i l'experiència de la vida durant el procés de maduració.
• Triar entre totes les possibilitats que la vida ens presenta, la millor per a dur a terme un projecte fonamental de vida.

La Realització Personal

La realització personal: una vida bona ens porta cap a la realització personal. Ens realitzem personalment quan aconseguim descobrir l'ideal de vida personal i quan aconseguim posar en pràctica una manera particular de viure bé, i assolim les metes que ens havíem proposat. A la realització personal es pot arribar de diferents maneres. Cada individu decideix quina vida vol fer i aconsegueix realitzar-se personalment, d'acord amb unes circumstàncies concretes del món que li ha tocat viure. L'entorn social condiciona molt la manera com les persones s'hi realitzen.

Martin Luther King Jr.

Martin Luther King Jr.: Fill d'un ministre baptista, va estudiar teologia. Convertit en pastor baptista, va arribar a Montgomery, on va dirigir un massiu boicot contra la segregació en els autobusos municipals. El 1960 va aprofitar una asseguda d'estudiants negres per a iniciar una campanya d'abast nacional. Va ser empresonat, però va aconseguir la igualtat d'accés a les biblioteques, als menjadors i als estacionaments per als negres. L'estiu de 1963 va pronunciar un discurs per la pau i la igualtat on hi van anar unes 251 mil persones. El 1965 va encapçalar una manifestació de defensors dels drets civils. El 1968 va ser assassinat a Memphis per James Earl Ray.

El Procés de Socialització

El procés de socialització: és el procés pel qual interioritzem les maneres de comportament, les actituds, els valors i les normes de l'entorn social. Es duu a terme per mitjà d'agents coneguts com "agents socialitzadors", entre els quals destaquen la família, l'escola, els mitjans de comunicació o els amics.

La Solidaritat

La solidaritat:

• Les ONG es caracteritzen perquè són independents dels governs. Hi col·laboren de manera voluntària persones que comparteixen els mateixos objectius solidaris: la defensa del medi ambient, l'ajuda als "sense llar", als presos de consciència, la lluita per a la llibertat d'informació, per l'accés a la salut i a les medicines, a l'educació, etc.
• La participació ciutadana consisteix a col·laborar en assumptes de caràcter públic l'objectiu dels quals és un funcionament millor de la comunitat i de la societat en què vivim. Les associacions de veïns, els partits polítics, els sindicats i altres associacions de caràcter diferent permeten que les nostres opinions es tinguin en compte.