Etapes del Desenvolupament Infantil i la Teoria de l'Aferrament

Etapes del Desenvolupament Segons Wallon

Wallon defineix sis etapes del desenvolupament infantil basant-se en les relacions predominants que l'infant estableix amb el seu entorn:

a) Estadi d'Impulsivitat Motriu (fins als 6 mesos)

L'alimentació i el moviment constitueixen les activitats principals de l'infant.

b) Estadi Emocional (de 6 mesos a 1 any)

La mare és essencial, no només per cobrir necessitats fisiològiques, sinó també pel seu suport emocional.

c) Estadi Sensoriomotor (d'1 a 2 anys)

L'infant realitza activitats circulars, moviments que li produeixen plaer i que, per tant, repeteix.

d) Estadi del Personalisme (de 2 a 6 anys)

En aquesta etapa es construeix la personalitat infantil. Es divideix en tres períodes:

• Crisi del personalisme o negativisme (de 2 a 3 anys)
• Període de gràcia (de 3 a 4 anys)
• Representació de rols o imitació (abans dels 5 anys)

e) Estadi del Pensament Categorial (de 6 a 11 anys)

Es divideix en dos períodes:

• Pensament sincrètic (de 6 a 9 anys): Barreja allò subjectiu amb allò objectiu, amb un pensament global i imprecís.
• Pensament categorial (a partir dels 9 anys): Permet definir la identitat particular d'un objecte.

f) Estadi de la Pubertat i l'Adolescència (de 12 a 15 anys)

L'orientació centrípeta permet afirmar el seu jo.

Teoria de Freud

La psicoanàlisi explica el funcionament del psiquisme humà i l'estructura de la personalitat.

Teoria dels Instints

Freud parla de dues pulsions:

• Pulsió de vida: Instint d'autoconservació i libido (energia sexual).
• Pulsió de mort: Comportaments destructius i agressius.

Teoria de la Personalitat

Freud va elaborar dues teories sobre la personalitat:

Primera Tòpica

Basada en les emocions, no en la raó, i composta de tres estructures:

• Inconscient: Conté allò inaccessible a la consciència.
• Preconscient: Allò que està a punt d'entrar en la consciència.
• Conscient: Ens uneix i ens relaciona amb la realitat.

Segona Tòpica

Distingeix tres estructures:

• Allò: Part més antiga, primitiva i inconscient, guiada pel principi del plaer.
• Jo: Principi de realitat, anteposa la realitat als desitjos. En part conscient i en part inconscient.
• Superjò: Referent moral, inclou les normes de conducta i les prohibicions.

El jo busca l'equilibri entre l'allò (impulsiu) i el superjò (normatiu).

El Vincle d'Aferrament

Concepte d'Aferrament

El vincle afectiu que estableix el nadó amb les persones que se n'ocupen (figures d'aferrament), que li ofereixen seguretat emocional.

Teoria Etològica de Bowlby

Bowlby distingeix quatre fases en la formació del vincle afectiu:

a) Fase de Preaferrament (0-6 setmanes)

Preferència pels estímuls humans, especialment els del rostre.

b) Fase de Formació de l'Aferrament (6 setmanes - 6-8 mesos)

Preferència per les persones familiars.

c) Fase de l'Aferrament Ben Definit (6-8 mesos - 18 mesos)

Ansietat de separació quan la figura d'aferrament s'allunya.

d) Fase de Formació d'una Relació Recíproca (a partir 18 mesos)

Representació interna del vincle i expectatives sobre la disponibilitat de la figura d'aferrament.

La Situació Estranya de Mary Ainsworth

Experiment per mesurar la qualitat del vincle d'aferrament.

El Procediment

Experiment de laboratori dividit en vuit episodis de tres minuts.

Conclusions: Tipus d'Aferrament

• Aferrament segur
• Aferrament evasiu
• Aferrament d'oposició
• Aferrament desorganitzat

Factors que Influeixen en la Formació del Vincle d'Aferrament

• La desaparició de la figura d'aferrament
• La qualitat de l'atenció i les característiques del nadó
• Sincronia en la relació
• El context familiar