Història d'Espanya: De Cánovas a la pèrdua de Cuba

Vocabulari llatí i etimologia bàsica

• Os: boca
• Gena: galtes
• Iecur: fetge
• Venter: ventre
• Viscera: vísceres
• Poculum: copa
• Culter: ganivet
• Stultus: idiota
• Ruber: vermell
• Aeger: malalt
• Bene: benestar
• Male: malestar
• Fluere: fluir
• Sedere: seure
• Stare: mantenir-se
• Tangere: tocar
• Arcessere: cercar
• Iubere: demanar
• Revenire: tornar
• Aegrotare: estar malalt
• Spectare: mirar
• Apponere: adjuntar
• Putare: pensar
• Gaudere: alegrar-se
• Detergere: netejar
• Posse: ser capaç
• Modo: només
• Super: per sobre
• Infra: baix / sota
• De: sobre / des de
• Atque: i
• Nec: ni tampoc

La Restauració Borbònica (1874-1898)

L'ascens d'Alfons XII i el sistema de Cánovas

Martínez Campos va donar un cop d'estat el 1874 per retornar a una monarquia i, el 1875, es va declarar rei Alfons XII. El responsable del nou sistema polític va ser Cánovas del Castillo. L'objectiu era aconseguir l'estabilitat política, acabant amb les lluites internes, evitant que els militars intervinguessin en assumptes polítics, finalitzant les guerres civils com les guerres carlines i tancant la crisi d'ultramar.

Constitució i bipartidisme

El 1878 s'acaba la Guerra dels Deu Anys i el 1876 finalitza la Tercera Guerra Carlina. Aquell mateix any, es redacta la Constitució de 1876, que proposa una sobirania compartida, la divisió de poders, un model centralista i el sufragi censatari, entre altres mesures. Hi ha dos partits polítics principals que participen en el sistema: el Conservador (liderat per Cánovas) i el Liberal (liderat per Sagasta).

Diferències entre conservadors i liberals

El partit conservador defensava el sufragi censatari, mentre que el liberal advocava pel sufragi universal masculí. La gent més rica solia estar a favor del partit conservador i les classes més humils del liberal. Eren partits personalistes que s'identificaven amb el seu líder, de manera similar a com passa actualment amb formacions com Podemos i Pablo Iglesias.

El torn pacífic i el caciquisme

El 1885 va morir Alfons XII de tuberculosi; la seva dona, Maria Cristina, va exercir de reina regent mentre el seu fill no tingués la majoria d'edat. El sistema polític funcionava mitjançant el mecanisme del torn pacífic, on Cánovas i Sagasta s'alternaven en el poder. Per garantir-ho, manipulaven les eleccions mitjançant els cacics, realitzant tupinades com, per exemple, comptar vots de persones mortes o fer xantatge als electors. Així van aconseguir l'alternança de poders durant molts anys sota un sistema d'oligarquia.

La Guerra de Cuba i el Desastre del 98

L'esclat del conflicte colonial

La guerra va començar a Cuba quan José Martí va fundar el Partit Revolucionari Cubà independentista. El 1895, el Crit de Baire va provocar un nou aixecament cubà. Cánovas va enviar Martínez Campos a aturar la rebel·lió, però no ho va aconseguir i va ser substituït per Weyler, qui va aplicar una forta repressió.

La intervenció dels Estats Units

Després de l'assassinat de Cánovas i del fracàs de la repressió de Weyler, Sagasta va imposar reformes com la igualtat de drets o el sufragi universal, però els independentistes no les van acceptar. Finalment, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya arran de l'enfonsament del vaixell Maine.

Conseqüències de la Crisi del 98

La guerra va ser curta, però intensa. Els Estats Units van ser superiors en les dues batalles principals: la de Cavite a les Filipines i la de Santiago de Cuba. El 1898 es va signar la Pau de París, on Espanya va perdre totes les seves colònies. Això va provocar la Crisi del 98, un cop a l'orgull nacional i greus problemes econòmics per la pèrdua de mercats i recursos naturals. També es va perdre el prestigi internacional, debilitant la influència del país. Com a resposta, va aparèixer el regeneracionisme, un moviment que buscava reformar i modernitzar Espanya davant els canvis socials, econòmics i polítics derivats del desastre.