Història dels Serveis Socials a Espanya i Catalunya

Antecedents dels serveis socials: l'etapa del franquisme

El franquisme és el resultat de l'acabament de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per la imposició dels vencedors d'aquesta mateixa guerra. Estem parlant d'un règim totalitari. La Guerra Civil va tenir moltes conseqüències:

• Va provocar un gran nombre de persones mortes.
• Les persones que abans de la guerra subsistien, però que després d'aquesta van passar grans dificultats, com les persones mutilades.
• No hi havia replaçament pel servei militar (que era obligatori), ja que la majoria dels joves enviats ja havien mort a la guerra.
• Els salaris van baixar en picat, comportant així una segona conseqüència: la manca d'aliments. Això va portar al racionament a través d'una targeta que s'utilitzava per poder tenir un àpat diari a la postguerra.
• La població estava mal alimentada, fet que comportava malalties i manca d'higiene.

En aquest context, Francisco Franco, el general que va guanyar la guerra, va implantar el seu règim totalitari. Hi va haver dues etapes diferents: la primera va de 1939 a 1953 i la segona de 1953 a 1975.

L'etapa de l'Autarquia (1939-1953)

La primera etapa era anomenada Autarquia o "tancament". El que fa Espanya és tancar-se sobre si mateixa, tancant fronteres amb França i Portugal; no hi ha intercanvis comercials, quedant Espanya d'aquesta manera aïllada d'Europa. No arriba res de fora i Espanya subsisteix gràcies al que es produeix dins del mateix país. És una època de regressió. No hi ha llibertat d'expressió ni drets civils. No podies anar en contra del règim, ja que si no anaves a la presó o, fins i tot, t'afusellaven.

El Pla d'Estabilització (1953-1975)

La segona etapa es coneix com el Pla d'Estabilització. Franco s'adona que Espanya s'està enfonsant i comença a tenir una expansió econòmica a partir de tornar-se a obrir a Europa:

• Augment d'inversions estrangeres: degut a l'obertura de fronteres amb França, Portugal i altres països.
• Increment del turisme: es creen grans hotels i complexos a la costa, sent una font molt important d'ingressos.
• Moviments migratoris: moltes persones decideixen anar a treballar al País Basc, Catalunya o Madrid. Es produeix un desplaçament de la zona rural a la zona urbana per la industrialització. Això comporta desequilibris territorials i fenòmens com la desruralització i la urbanització, provocant manca d'habitatge i l'aparició del barraquisme.
• Baby boom: amb les millores econòmiques, la població comença a créixer i augmenta la natalitat.
• Creixement de la classe obrera: a les ciutats, els serveis públics (escoles, hospitals) esdevenen insuficients per atendre tota la població, provocant situacions de pobresa i inseguretat.

Fonaments polítics i socials del franquisme

El franquisme és un règim polític totalitari que trenca amb els principis socials i polítics de la República. Es basa en les Lleis Fonamentals del Regne:

1. Fuero del Trabajo: conjunt de normes relatives al treball.
2. Ley Orgánica del Estado: l'última llei publicada per Franco.

Amb aquestes lleis, Espanya es constitueix com un estat catòlic, social i representatiu. És un estat confessional on l'única religió acceptada és la catòlica. És un estat unitari ("España única, grande y libre"). Franco desenvolupa els Principis del Moviment Nacional, que regulen la política social basada en la justícia social cristiana. Es reconeixen drets com l'educació general bàsica, l'educació professional i el dret a l'assistència i seguretat social.

L'assistència social es basava en prestacions econòmiques individuals de caràcter arbitrari i discrecional, sovint atorgades per afinitat ideològica. Era una política paternalista i caritativa, sense garanties de transparència. El franquisme acaba amb la mort del dictador el 20 de novembre de 1975.

La Transició i els primers passos democràtics

Durant la Transició, el protagonisme és de la gent que surt al carrer a manifestar-se per la llibertat d'expressió i millores laborals. Neixen les associacions de veïns per exigir serveis i urbanització. En aquest temps, la figura del Treballador Social (TS) té molt de pes, situant-se al costat de la població en les mobilitzacions comunitàries.

L'any 1977 es convoquen les primeres eleccions democràtiques. Adolfo Suárez (UCD) guanya les eleccions i es troba amb una Espanya devastada i desigual. Calia triar entre millorar els serveis públics generals o les prestacions econòmiques.

El sistema de serveis socials a Catalunya

A Catalunya, el 1977 torna el president Josep Tarradellas de l'exili. Es recuperen les competències d'abans de la dictadura i es comença a dissenyar un model de serveis socials propi:

• 1976: "Principis inspiradors d'una política de serveis socials". Primer document tècnic que defineix el sistema en dos nivells: base (polivalents) i especialitzats.
• 1980: "Bases de planificació dels serveis socials de Catalunya", sobre l'organització territorial.

Evolució legislativa a Catalunya

• Llei 12/1983: Llei instrumental que crea l'ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials) per gestionar els equipaments.
• Llei 26/1985 de SS: Primera llei específica. Garanteix el dret universal d'accés, tot i que no resolia el finançament. Estableix els nivells d'Atenció Primària (SSAP) i Especialitzada (SSE).
• Llei 4/1994: Crea el Sistema Català de Serveis Socials (SCSS) i la Xarxa de Responsabilitat Pública (XBSSRP). Introdueix la possibilitat que els municipis gestionin serveis especialitzats.
• Decret Legislatiu 17/1994: Unifica i harmonitza les lleis anteriors en un sol text.

Estructura actual del sistema

El sistema s'organitza en quatre nivells de competència:

• Àrea bàsica de serveis socials: primer nivell de contacte (municipis i ajuntaments).
• Sector comarcal: gestió de serveis especialitzats per delegació de la Generalitat.
• Sector regional: competència de la Generalitat de Catalunya.
• Àmbit de Catalunya: planificació general del sistema.